A.F.

Detectar les malaties minoritàries

Sant Joan de Déu troba el diagnòstic a més de 300 nens amb sospita de patir una malaltia rara

L'Adrià, a l'esquerra, pateix una malaltia minoritària que es diu osteogènesi imperfecta / FOTOS: MERITXELL NIETO Zoom

Ara fa un any que es va posar en marxa a l’Hospital Sant Joan de Déu el Centre per al Diagnòstic i la Recerca de les Malalties Minoritàries gràcies a les donacions de la Fundació Privada Daniel Bravo Andreu. L’activitat del Centre està orientada a l’anàlisi del genoma, estudi de biomarcadors metabòlics i investigació dels efectes cel·lulars de les variants genètiques. 

Durant el 2017, s’ha analitzat el denominat exoma (part del genoma que codifica proteïnes) de 625 nens afectats per una malaltia minoritària i en un 57% dels casos aquesta anàlisi ha permès un diagnòstic genètic.  

En l’actualitat, un 9% dels nens que pateixen una malaltia minoritària no han pogut ser diagnosticats. Mitjançant el programa de malalties no diagnosticades, la taxa de diagnòstic genètic assolida és, actualment, del 50% d’aquests pacients sense diagnòstic.

9%

dels infants que pateixen una malaltia minoritària no han pogut ser diagnosticats

 

Un cop diagnosticats, els especialistes del Centre Daniel Bravo poden oferir consell genètic, perquè els pares d’aquests pacients puguin saber quin és el risc de recurrència de tenir un fill amb la malaltia detectada. En alguns casos, l’estudi ha suposat un canvi d’indicació terapèutica, de manera que se’ls ha pogut administrar un nou tractament més efectiu. 

L’estudi comporta la seqüenciació massiva de l’exoma i l’anàlisi bioinformàtic de les variants genètiques trobades. En alguns casos, no és evident que la variant candidata que es troba després d’aplicar-hi filtres específics, com ara el tipus d’herència o la freqüència de la població general, sigui la mutació causant de la malaltia. Per resoldre aquesta situació, el 2017 també s’ha iniciat el programa d’estudis biològics funcionals treballant en 7 casos concrets de nens afectats per una malaltia neurològica sense diagnòstic. 

En alguns casos, l’estudi ha suposat un canvi d’indicació terapèutica

Aquest programa del Centre Daniel Bravo, està fonamentat en el treball col·laboratiu que es fa entre el metges que atenen els nens amb malalties rares, els genetistes, bioquímics i bioinformàtics del laboratori clínic i els investigadors experimentals. Amb la seva feina, estan millorant la capacitat diagnòstica i reduint el temps a l'hora d'assolir aquest diagnòstic.      

Un centre obert

La posada en marxa del Centre Daniel Bravo ara fa un any ha permès integrar en una mateixa planta de l’Hospital tres laboratoris: medicina genètica i molecular, bioquímica clínica i anatomia patològica, dotant-los amb equips tecnològics molt avançats. 

El centre està obert a altres grups i institucions que facin recerca en les malalties rares tant de l’infant com de l’edat adulta. Actualment, disposa de dos equips NGS ('next-generation sequencing') per tal de seqüenciar massivament l’ADN dels genomes (el 80% de les malalties minoritàries són d’origen genètic) i un Equip UPLC-MS ('Ultra Performance Liquid Chromatography+Mass Spectrometry') que és un cromatògraf d’alta resolució per tal de superar els colls d’ampolla que significaven els HPLC clàssics en termes de poder analitzar amb més precisió diversos metabòlits al mateix temps i fer-ho molt més ràpidament. 

A més, compta amb un Microscopi Confocal de súper resolució STED 3X (Leica) que permet visualitzacions extremadament augmentades (fins a 50 nanòmetres) de mostres fixades però també de cultius cel·lulars i, per tant, teixits vius on es pot observar en temps real l’activitat molecular. 

La incorporació d’aquests equipaments d’alta tecnologia està permetent avançar i aprofundir en el coneixement de les mutacions genètiques que causen algunes malalties rares, descobrir-ne noves variants de malalties ja conegudes i també mutacions genètiques de malalties minoritàries que encara no han estat diagnosticades.