Araceli Salas

Aprenent al seu ritme

Aprenent al seu ritme / PERE TORDERA Zoom

El ritme d'aprenentatge es pot definir com la capacitat que té un individu per accedir a l'aprenentatge i integrar-lo, ja sigui de manera ràpida, menys ràpida o lenta. Això, però, no determina si serà més brillant en l’etapa adulta ni que pugui tenir un procés acadèmic més reeixit. En moltes ocasions les famílies poden preocupar-se per si el seu fill està en el nivell maduratiu que s'espera per a la seva edat i sobretot per si serà capaç d'integrar els continguts curriculars del curs. L'edat cronològica no ha de ser l'única referència a tenir en compte i és necessari valorar molts altres factors i respectar sempre el nivell maduratiu de cada infant –no és el mateix el nivell maduratiu d'un infant nascut al gener que el d’un infant que ha nascut al desembre.

IDIOSINCRÀSIA

Cap nin és idèntic a un altre, cada un d'ells té un potencial i una manera diferent d'accedir a l'aprenentatge. Si tractam tots els infants igual i amb les mateixes expectatives, podem fer-los caure en un pou de frustracions pel fet de tractar-los de manera inadequada.

Cal respectar sempre el nivell maduratiu de cada infant

Si, per exemple, un infant s’endú a casa un treball que està per sobre de les seves possibilitats i no és capaç de fer-lo amb èxit, li estam transmetent el missatge que ell no en sap, que ell no pot fer-ho i, per tant, el seu nivell de frustració i desmotivació farà que en la pròxima tasca ja se senti amb angoixa i amb por a l'hora d'enfrontar-la i tingui la sensació que és inferior als companys.

També en ocasions, sense adonar-nos-en, forçam el ritme natural de cada un d'ells fent-los fer front a situacions diàries per a les quals no estan encara preparats. Aquest fet es pot girar totalment en contra i retardar i bloquejar el mateix procés, creant frustració en l’infant i en la família. Aquestes situacions es repeteixen diàriament en àrees diferents: hauria d'anar sol al bany, hauria de vestir-se sol, hauria de fer els treballs per si mateix, etc.

L’infant és un subjecte en evolució que segueix un procés de desenvolupament complex. Aquest desenvolupament s'organitza en quatre àrees principals: intel·ligència, psicomotricitat, llenguatge i socialització. L’infant aprèn de manera activa mitjançant l'observació, el joc, la interacció, l'experimentació… Perquè pugui integrar la informació i accedir-hi d'una manera adequada, aquesta ha de tenir sentit per a ell i estar adequada al seu nivell maduratiu. Plantejar aprenentatges sense tenir en compte aquests factors afecta en gran mesura la imatge que ells es van construint de si mateixos (autoestima). Tenir una bona comunicació i relació amb els seus mestres, pediatres i especialistes podrà ajudar-nos a entendre millor els nostres fills.

L’infant aprèn de manera activa mitjançant l'observació, el joc, la interacció, l'experimentació…

Ser diferent i especial ha de ser entès i viscut amb respecte, tots els nins són especials. Hem de reforçar aquesta mirada de respecte a la diversitat i poder enriquir-nos-en, tant a casa com a l'escola, i treballar el valor de les diferències si volem infants feliços, sense bloquejos emocionals i motivats en el seu procés d'aprenentatge.

CONSELLS

Algunes recomanacions per evitar situacions de bloqueig poden ser:

  • Les activitats a casa, a l'escola i extraescolars que han de dur a terme han d'estar adequades al seu nivell maduratiu.
  • No comparar els infants amb els seus germans o amb els seus companys d'aula.
  • Cercar el factor motivacional en totes aquelles tasques que estan relacionades amb l'aprenentatge.
  • Conèixer i potenciar aquelles àrees en què se sentin més còmodes.
  • Reforçar l'autoestima de l’infant amb actituds positives i amb un acompanyament respectuós en relació amb el seu ritme d'aprenentatge.

En cas que no es tingui clar si el procés d'aprenentatge és degut a un ritme maduratiu diferent o a alguna dificultat específica de l'aprenentatge o un altre factor (trastorn motriu, de comunicació, social...), serà recomanable consultar amb un especialista, per poder descartar algun tipus de trastorn d'origen neurobiològic i d'aquesta manera no perdre temps per dur a terme una intervenció primerenca.

Araceli Salas és educadora infantil i psicomotricista