La setena hora
Criatures 21/03/2015

La imatge d’Oslo i la cultura religiosa

Jaume Cela & Juli Palou
2 min

Ens agradaria pensar que vivim en un país on es va ensenyar, en tots els centres educatius, el vídeo enregistrat a Oslo la nit del 21 de febrer d’aquest mateix any. Les imatges mostren com els musulmans envolten la petita sinagoga de la comunitat jueva. Imaginem que aquesta activitat es fa en silenci. Amb el mateix silenci respectuós que guarden els musulmans quan escolten els càntics dels jueus.

Un cop vistes les imatges, ens agradaria imaginar que s’obre un espai per a la interpretació. Apuntem algunes preguntes: ¿quin valor simbòlic té que una colla de musulmans protegeixin la sinagoga?, ¿per quin motiu és important destacar la presència de noies joves entre el grup de musulmans?, ¿per què la càmera busca un pla detall de les mans entrellaçades?, ¿què us suggereix l’escolta que fan els musulmans de la cerimònia jueva?, ¿escoltar és coincidir?

Quan parlem de cultura religiosa, parlem d’activitats com la que acabem d’imaginar. Ningú no pot entendre el món en què vivim si no sap donar un sentit a aquestes imatges. Tenim el convenciment que la millor manera de fer burla de la competència intercultural és limitar-se a un relat de les coses del món, i de les que es puguin situar més enllà d’aquest món, que tingui en compte només la pròpia cultura o un únic sentiment religiós.

Deslliureu-nos del mal

Els que han reflexionat una mica sobre la revelació saben que la paraula que emana de Déu s’adreça als homes per indicar-los què han de fer. Déu mana al seu poble que fugi d’Egipte, però no es revela a ell mateix. Els homes construïm relats sobre qui pot ser Déu, però mai no ho arribarem a saber. Si algú arriba a pensar el contrari, el que fa és convertir una cosa del món, un relat mundà, en una qüestió divina. I d’això se’n diu idolatrar.

Si l’islamisme no té cabuda a l’escola, ignorarem el valor de les mans que s’entrellacen davant de la sinagoga d’Oslo. Si del judaisme se’n parla per sobre, desconeixerem per quin motiu hi ha avui temor a les sinagogues. Al sentiment religiós se li està fent el pitjor dels mals possibles: conduir-lo cap a l’exaltació acrítica d’un únic diàleg possible amb el que és transcendent. No s’adonen que la idolatria que practiquen és el que buida les esglésies. Senyor, deslliura’ns ben aviat d’aquest mal que et fan i que ens fan.

stats