El respecte és un gran valor per a la convivència i la majoria de pares volem que els nostres fills arribin a ser persones respectuoses. Però perquè puguin ser-ho de debò és imprescindible que els ensenyem també a ser humils. La humilitat, considerada per molts la mare de totes les virtuts, podem definir-la, segons un conegut filòsof de casa nostra, com la justa mesura d'un mateix. L'estreta relació amb el respecte queda ben palesa. Només amb la justa mesura d'un mateix deixem als altres l'espai que els és propi. I el respecte comença aquí.
Humilitat i respecte o, dit d'aquesta altra manera, l'equilibri necessari entre l'espai propi i l'aliè, es desdibuixa fàcilment a l'adolescència. Els adolescents es comporten com si anessin sobrats en unes qüestions i s'arrauleixen o s'infravaloren en altres. I de la humilitat i el respecte en són enemics tant la supèrbia com un baix concepte d'un mateix.
Egos i complexos
Els egos inflats envaeixen els altres i els acomplexats es deixen envair, i ni una cosa ni l'altra són símptomes de maduresa. La persona humil sap que sap i sap que no sap. I sap que l'altre també sap i que hi ha coses que potser sap i fa millor que ell mateix. I és capaç de reconèixer-ho sense complexos ni animadversió. A molts adolescents encantadors, amb maneres originals, talentoses i lúcides de veure les coses, els fa molta falta que, de tant en tant, els recordem aquesta gran virtut: "Amb humilitat, si us plau". El dia que siguin capaços de dir les mateixes coses que diuen amb el perfum de la humilitat voldrà dir que han descobert, per fi, que la veritat és un mirall trencat del qual cadascú tenim un trosset. El dia que sàpiguen exposar les idees i sentiments propis amb aquesta aroma de respecte vers les idees i els sentiments dels altres voldrà dir que finalment s'han fet adults.
