L’explorador reprimit

Els han robat la presó

Han sortit de la presó per celebrar el nou any. Passat festes, hi tornaran només a dormir. Compliran bona part de la condemna convivint fora de les reixes. Han estat lladres i presidents d’entitats que són més que un club, responsables de comunitats autònomes, caps de consells d’administració, gerents de partits, consellers. No podien estar massa temps a dins perquè les seves vides se’n podrien ressentir, els patiments els podrien alterar la personalitat, quedar desinserits de la bona societat. Tenien dret a ser classificats en el tercer grau penitenciari; complir pena en una presó oberta. Alguns titulars de premsa, però, destacaven les indignacions ciutadanes per la ràpida llibertat dels prohoms. “No pot ser -deien- que el seu enriquiment a costa de tots tingui tan poc càstig i, a sobre, penin amb trampa!” Finalment, revifa el desig que la presó sigui veritablement un càstig. Res de tercers graus amb portes obertes a la societat.

En Marc no ha sortit. Tot just tenia 18 anys quan va robar amb intimidació poc més de cinquanta euros i haurà de complir íntegra la condemna de 2 anys i uns mesos (similar a la dels presidents lladres) sense trepitjar el carrer. Tan sols quan li falti molt poc temps i tingui bon comportament podrà tenir una primera llibertat condicional. La presó ha estat l’últim mur amb què ha topat en una desesperada carrera per trobar sentit a la seva vida, per poder suportar ser estimat després d’haver patit abandó i maltractament. Fa mesos que el seu lloc ja no hauria de ser la cel·la. Ja ha descobert que no guanya res destruint-se encara més. Però ningú no s’atreveix a concedir-li la llibertat a prova, permetre que compleixi pena en semireclusió. El sistema penal només es refia dels que tenen pedigrí social, no pas d’un jove que necessita una altra vida.

Els lladres rics i benestants han robat als joves pobres també la presó. Indignant la societat, aconsegueixen que siguin desposseïts fins i tot del seu dret a tenir una presó una mica menys destructora. Per voler castigar poderosos fem endurir tot el sistema penal fins a un nou límit.

Però castiguem de nou els nostres joves delinqüents i pobres. Els rics tindran plaers compensadors de la reclusió. Els joves marginals patiran més dies sense poder assajar la llibertat.