T. GILBERT

La gran, el mitjà i el petit. La teoria del germà del mig

La gran, el mitjà i el petit
 La teoria del germà del mig / FOTO: JOAN BEUMALA Zoom

Passava en una escena de l'obra Agost , de Tracy Letts, al Teatre Nacional de Catalunya. Karen Weston, la germana mitjana, havia escoltat la conversa entre la germana gran, Barbara Fordham, i la germana petita, Ivy Weston. Havien estat comentant qui era la preferida del pare i de la mare. L'Ivy assegurava que la Barbara era la preferida de la mare, mentre que ella, l'Ivy ho era del pare. De sobte, la Karen s'aixecava de la taula i feia notar que en aquella conversa a ella no l'estaven tenint en compte. ¿De qui era la preferida, ella?

A casa de Joan Beumala, el Marc, d'11 anys, és el germà del mig. Com a germana gran té la Laia, de 14, i com a germà petit l'Eric, de 6. "Jo no tenia gaire clar això de ser pare, però pensava que si m'hi decidia no em plantaria amb un fill únic", comenta el Joan.

Els caràcters de les tres criatures són diferents. A més, cal afegir-hi les coses pròpies de l'edat. La Laia està en etapa d'adolescència: "Tot i que és una nena responsable en els estudis, el seu món ara són les sèries de televisió, les amigues i els amics". I el petit, amb 6 anys, ves, és el petit, i "potser, sí, el més mimat". "En canvi, el segon és amb qui més connecto quant a gustos, perquè tots dos som molt futbolers", diu el Joan.

El segon no és el protagonista, perquè ho acostuma a ser el primer, que està inaugurant facetes noves com a fill. Tampoc no és el consentit, perquè ho és el petit: "Penso que el Marc, a casa, nota que no acaba de ser el gran i que tampoc és el petit". Dit d'una altra manera, és com si "no acabés de trobar el seu lloc a casa enmig dels seus germans". En canvi, "intel·lectualment és un nen molt potent, és un cervell en els estudis", comenta el pare. "I potser dediques més atenció a la gran perquè és la primera i al petit perquè sempre el veus petit".

Potser per això el pare també creu que el fill del mig sent gelosia del seu germà petit, amb qui s'acaba barallant, perquè els costa trobar jocs compartits. "El petit és més de preguntar-se el perquè de les coses, i de fer jocs de construcció". Fins fa poc l'Eric connectava, per jocs, més amb la gran, i el del mig, el futboler, de sempre que ha compartit les aficions amb el pare. "A dia d'avui, però, penso que tinc tres fills únics: una adolescent, un preadolescent i un marrec".

Menys protagonisme

Sigui com sigui, el cert és que hi ha diferències en la manera com els pares tracten els fills, en funció de si són els primers, els mitjans o els més petits. "Del primer fill -la Laia en el seu cas- en vam fer quatre àlbums de fotos, del segon en vam fer dos i del tercer cap", reconeix el Joan. És així. El tercer fill creix sol. "Acaba sent molt espavilat, perquè sap que ha de fer-se un lloc entre els grans". Perquè tots els fills se sentin estimats, sense cap mena de prejudicis, el Joan i l'Assumpta, la seva parella, van establir fa un temps el consell familiar. Després de sopar a la cuina se'n van al menjador i s'expliquen com els ha anat el dia. Al principi de crear-ho, "a la Laia no li feia gaire gràcia perquè, per començar, volia sopar ràpidament i anar-se'n de seguida a la seva habitació". A poc a poc, a còpia de veure els germans i els pares al menjador explicant-se el que els havia passat, els conflictes o no que havien tingut al llarg del dia, la Laia s'hi ha acabat afegint. I el consell funciona, perquè s'acaben explicant anècdotes personals i perquè sobretot noten que fan "cohesió i pinya": "Si no, el dia a dia et xucla i t'adones que no has pogut tenir una conversa tranquil·la amb els fills".