TRINITAT GILBERT

8 fills i ben contents! Família nombrosa i atípica

Als anys 70 i 80, les famílies amb més de cinc fills eren força habituals. Fins i tot les sèries de televisió reflectien aquest model familiar. Actualment ja no és així. Ara bé, n'hi ha i asseguren que és possible sortir-se'n i ser feliç, sobretot si els pares estan disposats a entregar-se molt als fills

Quan tens vuit fills, els pares mesuren amb consciència a què dediquen el temps lliure. Dedicar-lo a una entrevista d'una periodista que els vol preguntar com s'ho fan amb vuit fills no forma part dels seus plans. Així que, després de molts dies de regirar les pàgines de les agendes, només vam trobar un vespre a les deu de la nit per parlar-ne. Ni al matí ni a la tarda ni al vespre. A la nit, quan la majoria dels fills dormien i els grans estaven a punt d'anar-hi!

Programar la sessió de fotos tampoc no va ser fàcil, sobretot perquè calia fer coincidir els vuit fills. Les activitats extraescolars fan que entrin i surtin de casa amb horaris diferents. Finalment, un dissabte a les deu del matí va ser la solució. I és que, al final, "amb vuit fills te'n surts", asseguren Albert Jorquera i Cèlia Bori, els pares que han emprès com a projecte de parella procrear vuit criatures fantàstiques. "I no ens agrada que ens preguntin si ens hem aturat amb vuit fills, perquè la fertilitat no és cap malaltia", diu l'Albert. És a dir, que cap dels dos fa cara de dir: "No vull més fills". Tot i això, l'Albert té 43 anys, i la Cèlia, 39, i "llevar-te a les nits cansa molt més" que quan eren "més joves".

La vida va com va

Ni l'Albert ni la Cèlia es van plantejar mai que tindrien molts fills. Cap programació, però sí molta il·lusió. L'etapa més dura va ser quan tenien els quatre primers fills petits, que es portaven poc temps. Ara, amb els quatre primers grans és més fàcil, perquè entre els germans han fet aliances i equips. Els grans van a buscar els mitjans a l'escola, perquè la mare pugui recollir els petits, que tenen una escola i uns horaris diferents.

La Cèlia va deixar de treballar quan va néixer el Marc, el primer fill, i no es va incorporar més a la feina. L'Albert és qui treballa, però la feina, la casa i les escoles les tenen a poca distància les unes de les altres. "Ens vam casar que només treballava la Cèlia i jo estava a l'atur; després es va capgirar la situació", recorda l'Albert. És a dir, que com a parella sempre han trencat tòpics. "Allò que només ens casem si tenim feina fixa els dos no ho vam fer".

Els vuit fills fan tots els àpats a casa, excepte el David, que fa P-4, que es queda a dinar a l'escola. La resta dinen i també esmorzen, berenen i sopen a casa. Quan la Cèlia ha deixat els petits a l'escola, torna a casa per preparar el dinar. "A mi m'agrada molt cuinar, i com més cuines, més t'organitzes i més idees d'àpats tens". No tots els migdies coincideixen els set germans que dinen a casa, perquè els grans i els mitjans tenen horaris diferents, de manera que de vegades hi ha tres torns de taula. Al vespre, al sopar, a les 20.30, és quan sí que hi són tots. "Bé, de vegades els més petits ja no hi arriben, perquè tenen son i sopen a les vuit per anar-se'n a dormir aviat".

"Si mires per casa hi veuràs roba per tot arreu", em diu la Cèlia. Esclar, són deu persones a casa! Ara bé, els vuit fills, fins i tot els petits, tenen l'esperit de la responsabilitat, de fer-se el llit, de posar la roba bruta als cabassos, de posar fins i tot la rentadora i d'estendre-la."No els hi hem obligat, però ells mateixos han vist que, si no ho feien, els pares no hi arribàvem".

¿Poden dedicar-los temps, als vuit fills? Els ho pregunto. "No ens ho programem, sinó que les situacions van sorgint segons el moment". Esclar que els vuit fills agraeixen als pares estar sols amb ells, i sempre hi ha moments que ho aconsegueixen, però entre germans es donen suport els uns als altres.

La pregunta de si són rics els la fa tothom. Jo no gosava fer-la així directament. Els explico que he entrevistat el professor d'Esade i consultor Josep Maria Galí per a aquest reportatge i hem fet càlculs (incloíem el lloguer o hipoteca del pis, la despesa mensual en energia i també el cost del menjador escolar suposant que s'hi quedaven) de què podia suposar al mes tenir vuit fills, i ens sortia la xifra de 8.000 euros. "No, ni de bon tros -responen rotundament-, i això que els nens van a escoles concertades, fan extraescolars i a l'estiu ens en anem junts de vacances. Tenim moltes estratègies estalviadores, per exemple amb la roba, que ens en donen, i que nosaltres també donem, o amb altres estris de criatures. Els llibres els passem de grans a petits i només comprem els que no es poden reciclar. També tenim algunes beques escolars i per al conservatori de música; tenir-ho tot a prop redueix viatges de transport". L'economia que apliquen és la d'estar-se de capricis. Compren el que és necessari. "Els mestres ens ho han arribat a destacar dels nostres fills, que saben valorar molt les coses -diu l'Albert-. I és així perquè saben el cost que tenen; si volen alguna cosa estalvien".

Organització i recursos

Em queda una pregunta: ¿tenen temps de cuidar-se l'un a l'altre o de dedicar-se a ells mateixos? "Ara sí, perquè els quatre primers són grans i poden responsabilitzar-se dels altres, cosa que vol dir que nosaltres podem sortir dos cops a la setmana".

Abans d'entrevistar la parella, vaig parlar amb altres especialistes per analitzar la proesa. Tots se sorprenien. Segons l'Institut Català d'Estadística, als anys 80 a Catalunya hi havia més de 30.000 famílies amb cinc o més fills. El 2007, l'última dada recollida, no arribaven a les 4.800.

Segons Lluís Ballester, del departament de pedagogia i didàctiques específiques de la Universitat de les Illes Balears, per a les criatures tenir tants germans pot tenir efectes beneficiosos. "Si els germans grans es responsabilitzen dels petits se sentiran útils i maduraran més ràpidament, i aquest mateix model podrà ser el que ells mateixos apliquin com a adults a la seva llar". Ara bé, Ballester remarca que, amb tants fills, hi pot haver situacions no tan positives. "Les criatures necessiten una atenció individualitzada, i quan hi ha molts fills a casa la dedicació unilateral és més baixa, però no impossible".

Capital vital

De cara als progenitors, Ballester remarca algunes dificultats. "Uns pares abocats als fills empobreixen allò que aporten als fills". Dit amb unes altres paraules: els pares de famílies nombroses pot ser que no tinguin temps per tenir una dimensió cultural que és beneficiosa per a les criatures.

Per la seva banda, la sociòloga Cristina Sánchez Miret, professora de la Universitat de Girona, pensa que, per a una criatura, "tenir tants germans és un gran capital per l'aprenentatge i per la manera de viure que comporta". I ho és sobretot en una societat actual de fills únics, en què les criatures només es relacionen amb altres criatures fora de la llar. Segons la psicòloga, "vivim una contradicció, perquè els infants són al centre del món dels pares, però els pares els dediquen poc temps". I això és així fins al punt que els pares són capaços de fer-se amics dels pares dels amics dels seus fills només pel fet que els fills són amics i s'organitzen la vida segons l'agenda dels fills. Per això, "tenir molts germans té aspectes beneficiosos per a les mateixes criatures, per la convivència entre ells".

Preparació emocional

El pedagog Enric Prats, de la Universitat de Barcelona, destaca l'educació entre iguals, que es fa entre les mateixes criatures. "Si tens molts germans, també estàs obligat a saber compartir un espai petit, el de la llar", continua Prats, autor del llibre L'educació, una qüestió d'estat (Edicions UB). Alhora, poden ser criatures més sensibles, perquè aprenen a compartir, a ajudar-se els uns als altres, i són més resistents a la competitivitat.

De cara als pares, el pedagog indica que "han de tenir una preparació emocional molt alta, perquè han de saber fer un repartiment equitatiu d'emotivitat a cadascun dels fills perquè cap se senti desatès". És més, com a parella, Prats pensa "que han d'estar molt ben compenetrats perquè són conscients que conformen un projecte de vida de llarga durada". Fan un projecte de vida, i aquest mateix projecte és un exemple per als seus fills.