Criatures 11/01/2014

Per què no sóc feliç? Tristesa o depressió després del part

Ainhoa Boix
4 min
Per què no sóc feliç?
 Tristesa o depressió després del part

Els dubtes i pors s'amunteguen abans de donar a llum. La futura mare es pregunta com i quan serà el part, si la criatura naixerà bé, si li podrà donar de mamar o si sabrà calmar-lo quan plori. El que no li passa pel cap és que, ja a casa i amb el seu fill en braços, pugui sentir-se aclaparada per la responsabilitat de cuidar el nadó, que l'envaeixi el sentiment de "no podré" i que, en lloc de riure, només tingui ganes de plorar.

Encara que resulti impensable per a la majoria de dones, aquesta sensació de tristor i recança després del part és més habitual del que sembla. Tant, que els estudis fets a l'Estat diuen que un 50% de les mares pateixen maternity blues o baby blues, un terme anglès que en català es tradueix com a depressió postpart però que els obstetres i psicòlegs es resisteixen a posar dins dels mateix sac.

I és que, segons l'obstetra i coordinadora d'hospitalització de l'Hospital Clínic de Barcelona, Montse Palacio, no són el mateix. "El concepte de maternity blues, aquest punt intermedi entre un estat anímic normal i la depressió postpart, no existeix en el nostre idioma i és molt més freqüent que la depressió postpart com a tal", explica aquesta especialista, que utilitza variables com temps i intensitat per diferenciar un terme de l'altre. Perquè, malgrat que el baby blues i la depressió postpart tenen el cansament emocional i físic i els canvis hormonals en la dona després del part com a detonant, el primer no deixa de ser "una alteració lleu de l'estat d'ànim" que es dóna en un període normalment no superior a dues o tres setmanes. És a dir, el temps necessari perquè la mare s'adapti a la seva nova realitat.

Un punt de tristesa

"És un punt de tristesa, de no puc, d'hauria d'estar contenta perquè tot ha anat bé però estic feta pols", comenta la doctora Palacio, que, quan parla de canvis hormonals, ho fa de la baixada brusca d'estrogen i progesterona que pateixen totes les dones després de donar a llum i que pot afectar el seu estat d'ànim.

La psicòloga d'Atenció Psicològica i Psicoterapèutica de Barcelona Sonja Sampaolesi, com Palacio, també utilitza valors com el temps i la intensitat per diferenciar el baby blues de la depressió postpart. Per aquesta especialista, igual que per Esther Horta, doctora en psicologia i psicòloga clínica a l'Institut del Dany Cerebral i Psíquic (Indacep), la maternity blues és "una alteració de l'humor transitòria que no requereix intervenció terapèutica, sinó comprensió i col·laboració de la parella i dels familiars".

Molt normal

I és que, com recalquen aquestes tres professionals, és absolutament normal que després d'haver viscut una experiència tan intensa com la del part, la dona se senti més cansada i sensible que de costum, pugui presentar alteracions del son i de la gana, pugui tenir dificultats per concentrar-se i, fins i tot, arribi a plorar de manera freqüent.

"La mare no només pateix canvis a nivell físic, també a nivell social. Ja no porta el mateix ritme de vida que abans del part. I tots aquests canvis poden tenir com a resultat alguns símptomes depressius que responen a l'adaptació a la seva nova situació. Tenir un fill és un esdeveniment positiu però resulta molt estressant", explica Horta.

Per això, perquè les primeres setmanes de vida del nounat poden ser esgotadores físicament i mentalment per a la mare, i perquè no és gens estrany que sigui així, professionals com Horta, Sampaolesi o la psicoanalista i psicoterapeuta Michèle Rodríguez recomanen parlar obertament de la qüestió amb la parella i els familiars, sol·licitar ajuda si es necessita i, sobretot, no sentir-se avergonyida o culpable per no aconseguir la dosi de felicitat de la qual es parla tant amb l'arribada dels fills.

Depressió postpart

"Dins de la pel·lícula de la maternitat -i parlo de pel·lícula perquè sembla que sigui una cosa escrita prèviament-, una mare ha d'estar contenta quan neix el seu fill i, moltes vegades, no és així. És tan delicat i difícil tenir un nen i ens ho han venut com a tan fàcil…", comenta Rodríguez, que, a més, recorda que haver passat amb anterioritat per l'experiència de la maternitat no eximeix la dona de patir un episodi de maternity blues o de depressió postpart. "Cada vegada que neix un nen és una experiència única, irrepetible i que agafa les mares en una situació vital diferent. Cada situació és nova i pot generar angoixa", argumenta la psicoterapeuta.

El que no és tan habitual i en això coincideixen psicòlegs i obstetres és que, en les setmanes següents al part, la dona desatengui el nadó o el sobreprotegeixi en excés o que, després d'un mes d'haver donat a llum, no només conservi l'estat de decaïment i tristesa inicial sinó que aquestes sensacions s'agreugin.

Si la mare no permet que algú altre toqui el seu fill, si es resisteix a tocar-lo ella mateixa, si els sentiments de culpa, inutilitat o buit l'envaeixen o si perd la motivació i l'interès per les activitats quotidianes, llavors podríem estar davant d'un cas de depressió postpart i hauríem de recórrer a un especialista perquè ho diagnostiqués i valorés la magnitud i l'origen del fenomen. I és que, segons adverteix la psicòloga Sonja Sampaolesi, la depressió postpart és "un trastorn que, si no es tracta urgentment, pot convertir-se en crònic i, en alguns casos, ser un factor de risc no només per a la dona, sinó per a la salut, seguretat i desenvolupament del bebè".

Per aquest motiu és necessari que la dona, tan bon punt s'adoni que la sensació de tristesa i esgotament profund de les primeres setmanes persisteix, abandoni les pors i la vergonya i, en comptes de guardar els seus sentiments per a ella mateixa o reflectir-los en fòrums especialitzats en maternitat, ho comparteixi amb el seu entorn i acudeixi a un especialista perquè l'ajudi. I per aquest motiu és imprescindible que parella i familiars donin suport a la mare i evitin culpabilitzar-la o fins i tot negar el problema.

"El que hem de transmetre a les mares és que s'han de prendre el seu temps però que, si la cosa no millora, han de confiar en el seu entorn i demanar ajuda. I no passa res per això! És una situació transitòria", comenta l'obstetra Montse Palacio, que, com també fa Sampaolesi, insisteix que les dones han de deixar de ser tan exigents amb elles mateixes com el costum pressuposa. "Les dones no ens permetem tenir aquesta sensació de no poder i hem d'entendre que, de vegades, passa. Hi ha ocasions en què la part física no ajuda i la fisiològica tampoc".

stats