Qui farà les classes?

És una llàstima que els nostres dirigents no siguin conscients de fins a quin punt les decisions que estan prenent els darrers anys perjudiquen, per no dir destrueixen, el present i el futur de diverses generacions. Que sanitat i ensenyament paguin bona part dels deutes de la crisi diu molt poc en favor dels recursos dels governants. No crec en els miracles, i per tant dubto que el nostre sistema educatiu millori amb menys inversió i personal. Tot el contrari. Ja no és el fet de tenir més alumnes per aula, fer més hores lectives o abaixar-nos el sou; és la precarietat global que està afectant professors i alumnes, a més de la mala maror que es palpa a l'ambient, també des de les famílies. Treballem pitjor i per menys diners. Tot i així tirem endavant amb la màxima professionalitat possible, encara que el sou ja no compensa els anys d'estudi i formació que hi hem dedicat. Si seguim en aquesta progressió, al final qui voldrà entrar a la classe? Sobretot en centres durs, poc amables amb la crisi, plens de problemes i disgustos. Avui ser professor ja no és una feina gaire envejable, sinó més aviat frustrant perquè no ens sentim prou respectats ni valorats.

Com que l'objectiu únic és estalviar, els interins amb anys d'experiència s'han trobat, de sobte, amb la precarietat dels substituts, alguns fins i tot sense aconseguir nomenaments en mesos. Esperant la loteria de la borsa, molts ja no es poden guanyar la vida. Dels propers 10.000 interins que perdran la feina, alguns esperaran amb un ciri a la mà que els truquin per fer alguna substitució. Potser aviat fins i tot faltaran substituts, perquè amb aquest panorama és fa difícil planificar un futur amb garanties. La pregunta és: fins quan durarà la broma?