PALOMA A. USÓ

Educar-nos per educar millor

La doctora Rosa Casafont i l’educadora Laia Casas descobreixen com els coneixements sobre el cervell i la ment en el procés d’aprenentatge poden revolucionar l’educació

Aspectes a treballar per sentir-nos millor i educar millor Zoom

El neuroaprenentatge ha vingut per quedar-se i transformar l’educació. Conèixer el cervell com un òrgan rector de l’equilibri físic, emocional i cognitiu pot generar una autèntica revolució en la nostra manera de fer i d’aprendre i, alhora, provocarà un canvi en la manera d’entendre el procés d’ensenyament-aprenentatge. Així ho expliquen la doctora Rosa Casafont -màster universitari en neurociències- i l’educadora Laia Casas -postgrau en neuroeducació i màster en educació emocional- al seu llibre 'Educarnos para educar' (Paidós Educación), una obra interactiva adreçada tant a docents com a pares i mares, amb molts recursos pedagògics i científics -amb codis QR, reptes constants...- de fàcil comprensió i aplicació quotidiana.

Casafont detalla l’origen de l’obra: “El títol ja va ser molt pensat perquè qualsevol transformació ha d’anar sempre de dins cap a fora. Quan coneixem les claus del cervell veiem que en l’aprenentatge i el procés educatiu la imitació dels nostres referents hi intervé molt. Per tant, a l’educació té molta més força l’exemple que les regles”. Les autores han fet una fusió entre la neurociència i la part educativa més pràctica. “Hem dissenyat un programa adaptat a les diferents etapes educatives que es diu Integra’m i que té l’objectiu d’acompanyar la persona per obtenir la millor versió d’ella mateixa. Ho fem atenent les diferents capacitats i potencialitats que podem tenir en un aula, a casa o a la societat”, destaca Casas. “L’educador s’ha de preparar per influir d’una manera saludable en els infants. Per tant, el docent ha de tenir una fortalesa personal (inside), social i educativa; és el segell del nostre mètode”, matisa Casafont. De fet, aquest programa ja s’aplica des de fa tres anys a diferents centres educatius catalans i té per objectiu anar-se ampliant.

Dins del programa Integra’m s’estructuren cinc fortaleses.

FORTALESA ‘INSIDE’

“Volem persones responsables, empàtiques, assertives, amb bona fortalesa interior, perquè siguin capaces de gestionar els canvis de la vida de la millor manera possible”, apunta la pedagoga. “L’autoconeixement és clau en aquesta fortalesa i està lligat a la gestió cognitiva de les emocions. El nostre cervell és, bàsicament, un òrgan de coneixement emocional, però no hem d’oblidar el pensament perquè marca el nostre sentiment i el comportament”, rebla la doctora.

FORTALESA EDUCATIVA

“És la capacitat d’acompanyar la persona en el procés d’aprendre a aprendre; imprescindible en l’era de la informació actual. Donem eines perquè des de petitons comencin a gestionar el propi procés d’aprenentatge i també parlem de la importància dels espais educatius, del coneixement del cos i de la influència de la natura a l’hora d’aprendre d’una manera multisensorial”, detallen. “El cervell memoritza més si viu l’experiència. Des que naixem, observem, aprenem per imitació, per atenció compartida i per empatia”, argumenta la doctora.

FORTALESA COGNITIVA

“La clau és aprendre a pensar. Com aprendre des de petits a desenvolupar pensament creatiu, crític, eficaç… per prendre decisions d’una manera adequada”, es plantegen. “El sistema educatiu està canviant i ara és quan hem d’aprendre com funciona el cervell, l’oportunitat és en el present i, en aquest sentit, tenim una primavera pedagògica. L’eina màster l’hem de focalitzar en allò que volem construir, com volem que el nen creï el seu espai educatiu”, destaca Casafont.

FORTALESA SOCIAL

L’espai educatiu ha de donar resposta a la metodologia d’aprenentatge. “Aquí és on es potencien les relacions socials. Cal promoure metodologies actives en què l’alumne és el protagonista del seu procés d’aprenentatge: construeix, experimenta, avança, investiga, repensa les situacions... Sempre acompanyat de la memòria”, proposa Casas. “Defensem les metodologies inclusives, en què la diversitat és un valor i l’unim a les capacitats múltiples. Els educadors han d’oferir contextos d’aprenentatges per atendre la capacitat musical, lingüística, la cinètica (de moviment), la lògico-matemàtica, l’espacial… Cal potenciar aquelles capacitats que no tenim tan desenvolupades”, afegeix Casafont. “L’ésser humà és artístic i creador i, per tant, no només s’ha de potenciar la lògica-matemàtica, sinó també la música i les belles arts, tant a primària com a secundària”, apunta. Casas subratlla que la fortalesa social és “imprescindible per aprendre eines i estratègies per mantenir relacions saludables i constructives amb els altres”. Al llibre, els educadors i els pares hi trobaran eines útils com “l’escolta activa, la comunicació expressiva, l’empatia, l’assertivitat, així com també per aplicar el treball cooperatiu en les diferents etapes educatives”.

FORTALESA ‘OUTSIDE’

“Aquí parlem de neurociència perquè donem un protagonisme especial a les escorces parietals del cervell, perquè són els rectors de la funcionalitat del cervell. Forma part de la xarxa neural per defecte, que és la batuta d’uns potencials elèctrics del cervell i que posa ordre”. Aquesta és la xarxa que té a veure amb “la creativitat (la música, el joc, l’art...), amb badar, amb la presa de decisions i amb la metacognició”, apunta la doctora. “Hem de saber que aquestes àrees del cervell tenen sistemes cognitius exclusius per a cada persona. Cada nen és únic! Les fórmules no són iguals per a tothom i, per tant, l’educador i la família han de saber que som davant d’un joc de vida d’acció-reacció constant”, subratlla Laia Casas, experta en educació emocional.

VIDA SANA

Les expertes defensen una vida sana pels efectes positius evidents que té. “Hem de permetre i afavorir un son reparador. És important que hi hagi regularitat a l’hora d’anar a dormir i aixecar-se, tant per a infants com per a adults. Hem de protegir l’alimentació dels nens perquè és bo menjar greixos, però no saturats, és bo menjar calòric, però no hipercalòric... Això està fonamentat des de la medicina, l’epigenètica i la neurociència”. I també recomanen practicar “esport i mindfulness -trenques circuits de por i de ràbia de les amígdales cerebrals i ajudes el teu cervell a tenir capacitat d’atenció i a cuidar-se-, així com respirar conscientment, meditar i evitar tòxics i estrès”.