Família 23/03/2019

Jo no vull anar de colònies!

Per què hi ha criatures que rebutgen anar de colònies? Què cal fer quan passa això? Busquem respostes

Raquel Font
3 min
Jo no vull  anar de colònies! La importància  de conviure

Des de ben petita, a la Joana no li ha agradat anar a dormir fora de casa. En el moment que les amigues la van començar a convidar a dormir a casa seva, ella en tenia ganes, però quan era l’hora d’anar al llit es posava molt nerviosa i no aconseguia agafar el son. S’enyorava tant que els seus pares havien d’acabar anant-la a buscar a l’hora que fos. La Mireia, la mare de la Joana, explica que ho van intentar diverses vegades, però que va arribar un punt que ho van deixar estar.

El problema va arribar quan va ser l’hora d’anar de colònies amb l’escola. La Joana tenia 7 anys i des de principis de curs ja estava angoixada, perquè sabia que aquell any li tocava, i no una sola nit sinó dues.

L’Èlia López Cassà és mestra especialista en educació emocional i diu que això és molt més habitual del que ens pensem: “A cada classe normalment hi ha casos així, independentment de les edats”. La primera recomanació que fa és preparar molt amb els nens i les famílies aquesta experiència, implicar-los tant com sigui possible en l’organització, perquè si és la primera vegada genera una gran incertesa tant als infants com als pares. “Hi ha famílies que tenen una certa resistència perquè els sembla que el seu fill no està preparat”, assegura.

Els dubtes que els solen sorgir als nens tenen a veure amb, on aniran, amb qui, com serà el lloc... López Cassà considera que en la fase de preparació l’escola té un paper molt important. Sobretot “cal incidir en l’estona de la nit, perquè és el punt més vulnerable de la jornada, ja que és quan comences a connectar amb la falta de la zona de confort”. La nit suposa un canvi de rituals i un cert buit emocional, i per això molts nens s’enyoren. En aquest moment l’acompanyament de l’adult és clau.

GESTIONAR LES PORS

Hi ha nens i nenes que quan van de colònies estan vivint una situació totalment nova, perquè no s’han separat mai de la seva família. D’altres tenen vergonya perquè potser dormen amb els pares i creuen que els seus companys no ho entendran. La primera nit, diu López Cassà, sempre és més difícil i la segona ja preveuen el que es trobaran. Els mestres ja van conscienciats que dormiran poc per poder atendre els alumnes que ho necessiten.

És fonamental fer-los molt partícips de l’organització de les colònies. I això implica també gestionar les seves pors. “Quan un nen sent que un altre també diu que trobarà a faltar la mare veu que no és l’únic i això li treu un pes de sobre”, explica la mestra, que creu que s’ha de mirar de trobar solucions adequades per a cada infant. Hi ha nens que demanen d’emportar-se el coixí de casa o algun peluix. N’hi ha que demanen dormir amb algun company concret o amb els mestres. Hi ha escoles que fins i tot van a veure la casa de colònies prèviament, perquè puguin tenir l’espai més controlat.

Això és el que fan a l’escola d’en Martí. Ara té 11 anys, però mai ha volgut anar a dormir a casa de cap amic. La Montse, la seva mare, reconeix que van intentar de tot per posar-l’hi més fàcil, però que ha arribat un punt que creuen que ja li arribarà el moment.

En Martí tampoc va mai a les sortides que fan d’un parell de dies amb el cau, però a casa van pactar que almenys a les colònies de l’escola sí que hi aniria, amb la condició que si s’ho passava molt malament l’anirien a recollir.

López Cassà creu que no es pot obligar el nano a anar de colònies i que s’ha d’intentar de treballar al màxim amb la família. Precisament és bo que les famílies expliquin als mestres quin són els punts més vulnerables del nen. N’hi ha que es fan pipí al llit o que porten bolquers, i es tracta d’arribar a acords i d’intentar ser facilitadors. Però “no té sentit generar més angoixa que satisfacció”, considera.

La importància de conviure

Les convivències són una experiència de vida important sempre que sigui desitjada pel nen, assegura Èlia López Cassà: “Convius fora del centre, fora de la teva zona de confort, i descobreixes moltes coses dels nens i nenes que dins l’aula serien molt difícils”. S’estableix un vincle afectiu molt proper. Per això creu que són una de les activitats que s’haurien de promoure més des del centre, perquè és quan veus l’essència dels nanos, les pors, les incerteses i moments de satisfacció. “És una gran oportunitat tant per als nens com per als mestres”, conclou.

stats