LAIA AGUILAR

Preguntes i respostes per ser millors pares

Ho devem estar fent bé? Aquesta és una pregunta que s’han fet tots els pares i mares. Us presentem un llibre que recull algunes qüestions per millorar com a progenitors

Preguntes i respostes per millorar com a progenitors / GETTY Zoom

'100 preguntas y respuestas para ser mejores padres' (Lectio ediciones) no és només un llibre per aclarir dubtes als pares i mares. És una proposta educativa que té en compte les emocions canviants dels infants i la seva manera de comprendre el món des dels zero fins als dotze anys. L’autora, Nora Rodríguez, escriptora, educadora i conferenciant internacional en pedagogia i innovació, ha escrit el llibre amb el propòsit d’oferir eines als pares perquè coneguin les necessitats dels seus fills i els ajudin a ser més feliços.

El llibre, escrit en un llenguatge didàctic i planer, es basa en cent preguntes que ofereixen respostes clares i entenedores. Segons Nora Rodríguez, són aquestes i no unes altres “perquè en 20 anys de fer conferències internacionals, cursos a la universitat, xerrades amb pares i educadors, sempre, sempre, les preguntes recurrents són les mateixes”.

LES PREGUNTES ESTRELLA

Al llibre podem trobar un ventall de temes que van des del naixement del nen fins als hàbits pel que fa als menjars, les primeres rebequeries o bé la gelosia entre germans. Per posar-vos un exemple, a la pregunta de: “Per què són tan importants les primeres hores posteriors al naixement?”, la resposta de Rodríguez és la següent: “Quan una criatura neix, va fins al pit de la mare per buscar el vincle afectiu. És la seva manera de sobreviure en un món de sorolls, fred, dolor... en aquest cas la mare l’ajuda i es converteix en la seva protecció. El vincle li permetrà créixer equilibradament”.

L'autora vol oferir eines als pares perquè coneguin les necessitats dels seus fills i els ajudin a ser més feliços

L’educadora també posa èmfasi en la necessitat de mantenir unes rutines pel que fa a la son, els menjars, la higiene o el temps per jugar. “Marcar una rutina (ara et banyes, ara sopes, ara et rentes les dents, ara dorms...) ofereix al nen una idea de continuïtat. Quan els nanos són més grans, aquests hàbits els serviran per autogestionar millor la seva vida i ser més independents”. I a la pregunta de: “¿Un bebè pot dormir amb els pares?”, l’autora hi respon així: “Hi ha un fort corrent popular, molt de moda ara, que diu que els nens han d’estar cos a cos amb els pares, fins i tot dormir-hi, per enfortir el vincle afectiu. No té cap sentit. Es pot estar estirat al llit amb el fill i mirant el mòbil. El vincle real té a veure amb la capacitat d’estar atent a les seves emocions”.

Altres assumptes que tracta el llibre són com hem d’actuar quan el nostre nen fa una rebequeria, per exemple si mossega. “Primer cal analitzar per què mossega i quin malestar té de fons -respon Rodríguez-. En aquestes circumstàncies reprimir-lo o castigar-lo no servirà. Cal restablir el límit i el primer que cal dir-li amb determinació és: «No. No vull que tornis a mossegar més»”.

L’EMPATIA ÉS LA CLAU

Segons l’educadora s’hauria d’instaurar una assignatura a les escoles que es digués 'No importa. Torna-ho a intentar', per ajudar els nanos a superar la frustració i les imperfeccions pròpies. I atenció, pares i mares, perquè segons l’educadora la clau per educar la canalla sempre ha de ser l’empatia. “El nostre cervell és un òrgan social. Cal educar en l’empatia, la generositat, l’altruisme. Aquesta és la millor lliçó que podem donar als nostres fills. ¿Com em sentiria jo si m’ho fessin a mi?” I si a tot això hi sumem una dosi important de sentit de l’humor ja tindrem mig camí fet. Perquè com conclou l’autora: “Molts pares viuen sobreinformats, excessivament preocupats. I no es fan la gran pregunta: què vull per al meu fill?, que tingui èxit o que sigui feliç?”