Els pares són els líders educatius, però no són éssers superiors

Uns adolescents amb moltes normes rígides poden acabar patint molt, afirma l’especialista Lourdes Bouton, que acaba de publicar, juntament amb Carles Ventura, el llibre Coaching a jóvenes y familias* (Amat). Així que val més educar-los amb pocs límits però ben lògics. Quins? Senzills i necessaris, com ara recollir la seva habitació o col·laborar en tasques de casa, i tenir respecte per les seves obligacions. Tot plegat dins d’un ambient familiar en què els pares són els líders de la casa, “els que porten el timó”, alhora que són els que aporten un ambient de seguretat i confiança.

Enumerat així sembla senzill, oi? Si és que educar mai ha pogut anar lligat amb l’adjectiu senzill... En realitat, la tasca és àrdua i comença en les primeres etapes de vida de la criatura. “Des de la infància, la família ha d’haver implantat uns valors coherents, que els adults de casa han compartit i consensuat”. Al mateix temps, “les preferències dels fills s’han tingut en compte”, explica Bouton, que ho exemplifica amb un cas concret, amb les extraescolars. “Obligar-los a fer-ne unes de concretes sense adonar-nos que als fills no els agraden és no escoltar-los i no tenir en compte els seus gustos”, diu l’especialista, que sosté que és una realitat constant que els pares facin fer als fills el que ells feien de petits. “I potser als fills no els agrada gens”, comenta.

Sobre els valors coherents familiars, l’especialista es refereix a l’ambient de confiança, respecte i seguretat amb què han de créixer els fills. “Els pares són els que manen, però tothom respecta a tothom”, diu Bouton. Si els fills no respecten els pares és quan “voldran manar i intentar sortir-se amb la seva sempre amb el que vulguin”. Bouton, especialista en coaching emocional, planteja escenaris pitjors. “Si els adolescents aconsegueixen tenir el poder, es poden convertir en uns tirans, i serà així perquè ningú no els ha educat, perquè no els han posat límits i no els han dit com s’ha de parlar a la mare i al pare i quines són les normes de convivència a casa”.

Seguint el fil de la tirania adolescent, l’autora opina que s’hi pot arribar també des de l’educació hiperprotectora. Dit amb altres paraules, “si eduquem els fills amagant sempre els seus defectes; fent-los nosaltres els deures; posant-nos els pares com a culpables perquè no ha lliurat els deures o s’ha oblidat els llibres o perquè ha fet tard o perquè no ha entregat una tasca en una data determinada, al final els fills no ens valoraran, perquè estarem al seu servei en tot moment i, per tant, ens estaran fent servir”. Per això, les normes lògiques són un concepte que l’especialista subratlla una vegada i una altra. Les criatures han d’entendre des de petites quines són les seves responsabilitats, i que han d’assumir els seus encerts i errors. 

I què passa quan tot plegat s’ha fet malament? Quan les famílies s’adonen que els adolescents són ingovernables perquè hi ha hagut una sèrie de circumstàncies (les que siguin) que els han portat a una situació que no voldrien? “Llavors el que s’ha de fer és començar de zero. I el primer pas és respectar-se, ser transparent i escoltar-se els uns als altres”, assenyala l’autora del llibre publicat a Amat. Per començar de nou, i també per considerar-ho sempre, “els pares han de partir de la idea que no són superiors als seus fills; són els que els posen límits, però no per això tenen una superioritat intractable”. L’especialista es refereix a frases com “Això es fa així perquè ho dic jo”, que poden assimilar-se a la idea de la superioritat moral dels pares. “Per marcar límits als adolescents, cal haver-se’n guanyat la confiança i el respecte, i tractar-los també així a ells”. Així doncs, s’educa des de la igualtat, de forma coherent, i amb valors. “Però els límits hi han de ser sempre, des que són petits i intenten posar els dits en un endoll. És aleshores quan cal començar a dir-los que no i se’ls ha de dir per què no ho han de fer, amb la veritat per davant i sense enfadar-se”. Un fet, el de no enfadar-se a l’hora de marcar les normes, que és especialment important per a l’autora del llibre Coaching a jóvenes y familias. 

Els adolescents es poden enfadar per les normes imposades, però els pares “s’hi han de mantenir ferms, perquè és la seva responsabilitat posar-ne”. Per acabar, l’especialista recomana a pares i mares que no els faci por posar límits als fills. “Si són ben conscients de la seva tasca com a pares, els hi han de posar”, conclou. 

___________________

Compra aquest llibre 

Fes clic aquí per adquirir 'Coaching a jóvenes y familias' a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.