La seva salut comença per tu

Qui té nens ho sap: una de les coses que més preocupen els pares és la salut dels seus fills. Ho és abans que neixin: quan encara no superen els 10 cm de llarg i els seus òrgans s’estan formant. I, esclar, una vegada han nascut i qüestions com el pes, la talla o les intoleràncies alimentàries ocupen el dia a dia dels progenitors. El que molts pares desconeixen és que la salut dels infants, a diferència del color de cabells i ulls del nadó, es pot programar. I no només això: que aquesta programació es dona fins i tot abans que el nen hagi nascut, quan encara és al ventre matern. D’això parlen el psiconeuroimmunòleg i codirector de Regenera, Xavi Cañellas, i el dietista-nutricionista i investigador Jesús Sanchis, al seu llibre Niños sanos, adultos sanos. Una guia que neix amb l’objectiu de crear consciència sobre la responsabilitat que tenen els pares en la salut dels fills i oferir la informació i les eines necessàries perquè puguin assumir aquest rol en un període clau: la gestació i els tres primers anys de vida de l’infant.

¿I què és el que, segons Cañellas i Sanchis, hem de tenir en compte? Primer de tot, que la salut dels nens comença per la dels pares. El que menja la mare abans, durant i després de l’embaràs, l’activitat física que fa, el sol que rep o l’estrès al qual està sotmesa són claus per al desenvolupament del fetus i per a la futura salut del nadó. També, el tipus de part al qual se sotmeti o la lactància que doni. No només perquè ens parlen, per exemple, dels nutrients que rebrà el nadó, sinó perquè influeix de manera decisiva en la seva microbiota intestinal, un conjunt de microorganismes que habiten el nostre intestí i que, com apunten els autors, són determinants en la salut de l’infant i en la prevenció, entre d’altres, de malalties com el sobrepès, l’obesitat i la diabetis tipus 2.

“Hem revisat més de 1.000 evidències científiques i totes apunten que la salut del nen es forma al ventre matern i té a veure amb els hàbits de la mare durant la gestació, amb la seva microbiota, amb el tipus de part, la lactància...”, indica Cañellas.

SOM EL QUE MENGEM

Però les dones que han patit estrès durant l’embaràs o que, per raons mèdiques, s’han vist obligades a donar a llum per cesària o a renunciar a la lactància materna, no tenen per què preocupar-se. Una de les coses que queda patent a Niños sanos, adultos sanos és que la salut es pot reprogramar, que sempre som a temps de fer una aturada al camí i rectificar. Com? Entre altres coses, modificant els hàbits alimentaris que poden alterar la microbiota intestinal i, per tant, repercutir negativament en la salut dels nens. Això vol dir que, com a pares, hem d’intentar que els nostres fills mengin de la manera més saludable possible; que evitin sucres i processats que afebleixen l’ecosistema intestinal i que contribueixen a la inflamació; que optin per aliments naturals, aquells que han format part de la nostra dieta al llarg dels segles i que aporten els nutrients necessaris per al bon desenvolupament i creixement dels infants, i que tinguin en compte que, igual que és important l’elecció dels ingredients, ho és l’ordre en què s’introdueixen en la dieta del nen.

“Una alimentació saludable no és suficient per tenir salut, però una alimentació no saludable et pot fer emmalaltir i, aquí, tant se val l’edat”, explica Sanchis que, com el seu col·lega, adverteix que no serveix de res que prenguem suplements si l’alimentació és deficient o l’intestí està feble.

Una qüestió, l’alimentació com a font de salut, a la qual també fan referència altres professionals de la medicina. Aquest és el cas de la pediatra i Responsable d’I-Salut a la Fundació Hospital de Nens de Barcelona, Amalia Arce, que no només defensa una dieta sana i saludable per garantir el bon desenvolupament de l’infant i prevenir malalties com la diabetis i l’obesitat, sinó també per adquirir uns hàbits que li serveixin de base durant l’edat adulta.

“No només es tracta d’oferir als nens una alimentació correcta, sinó també tenir en compte que estem educant i que som un exemple per als nostres fills. Quan el fill veu que la teva alimentació és sana, que fas activitat física, que no consumeixes tòxics... contribueixes a crear hàbits saludables en ell”, comenta Arce, que, a diferència dels autors de Niños sanos, adultos sanos, no creu que existeixin aliments imprescindibles i aliments prohibits, sinó uns que, pels nutrients que contenen, han de ser prioritaris en la dieta dels nens, i uns altres que, pel seu contingut alt en sucre o greixos saturats, han de ser consumits de manera ocasional.

GESTIÓ DE L’ESTRÈS

Però ¿l’alimentació és l’única cosa que hem de tenir en compte a l’hora de vetllar per la salut dels nostres fills? No, en absolut. La doctora Arce parla, a més, d’hàbits com l’exercici físic. I Cañellas i Sanchis afegeixen en aquesta llista un ingredient més: la gestió de l’estrès. I és que, per als autors, tant aprendre a reconèixer emocions com a gestionar-les és clau per a la salut de l’infant i del futur adult, fins i tot abans que hagi nascut. “L’estrès en la gestació i en el postpart marca com funcionarà el cervell del futur adult i això té molta més importància que l’alimentació”, comenta el codirector de Regenera, que, com el seu company, considera la salut com un tot i entén que, de la mateixa manera que hi ha patologies que afecten el nostre benestar emocional, hi ha símptomes que tenen l’origen en les emocions.

I no són els únics. La doctora i psicòloga infantil i juvenil i membre d’Ara Psicologia (Barcelona), Marina Monguillot, també considera que educar en emocions és igual d’important que fer-ho en hàbits alimentaris o d’activitat física i que, encara que sempre hi ha temps per aprendre a gestionar-les, és millor fer-ho des de la infància. “És molt important ensenyar als nens, des que són ben petits, a reconèixer les seves emocions. Són eines que els protegiran de problemes emocionals i conductuals”, comenta aquesta professional, que adverteix: educar en emocions no significa validar les positives i negar les negatives. Es tracta de reconèixer-les totes sense excepció, acceptar-les i aprendre a gestionar-les per evitar, justament, aquelles conductes que posen en risc la salut. També, entendre que no tot estrès és negatiu. Només el que es perllonga en el temps.

“L’estrès, o l’ansietat, en petites dosis, pot ser bo. És una emoció adaptativa que ens prepara per fer front a les situacions amenaçadores. El problema és si s’arriba a la fase d’esgotament, que és quan pot tenir repercussions negatives per a la salut.

Estar malalt no és normal

Asma, dermatitis, al·lèrgies, intoleràncies... Cada dia són més les patologies que formen part del món dels nens i cada dia són més les que requereixen fàrmacs per apaivagar-ne els símptomes. I, segons els autors de Niños sanos, adultos sanos, això, encara que és acceptat, no és gaire normal. Sobretot si tenim en compte, com exposen Cañellas i Sanchis, que aquestes malalties eren, fins fa ben poc, pròpies de l’edat adulta i que els efectes secundaris dels medicaments són avui la tercera causa de mort al món. “Sempre reiterem que la presa puntual d’un fàrmac pot salvar una vida i ho aplaudim. Però l’ús indiscriminat i, sovint, innecessari d’antibiòtics destrossa el nostre ecosistema intestinal”, diuen.