Un Nadal diferent: famílies que no 'menteixen' als seus fills

Barcelona[ALERTA: AQUEST TEXT CONTÉ ESPÒILERS]

Les festes de Nadal són sinònim d’il·lusió, de fer cagar el tió i d’esperar l’arribada dels Reis d’Orient, uns personatges envoltats de misteri i de màgia. Tot i això, hi ha famílies que, per motius diversos, opten per adaptar aquestes tradicions i construir-se unes celebracions a mida segons els seus valors i les seves experiències.

La Laura Reina i el Carles Colomo són els pares de l’Aina, que té vuit anys. De petita, la Laura esperava amb il·lusió l’arribada dels Reis d’Orient, però quan va descobrir el gran secret al voltant d’aquesta celebració es va enfadar molt. Per això, quan va néixer l’Aina, va decidir que el compartiria amb ella. Assegura que a la seva filla no li ha suposat cap trauma ni li sap greu el fet de conèixer-lo. A més, ho viu d’una manera alegre i col·labora en la preparació de la benvinguda als Reis d'Orient. Així, la família participa de les tradicions d’aquestes festes però a manera de joc. “De vegades perpetuem el que hem vist a casa i no ens parem a reflexionar què volem realment. Nosaltres ens vam aturar i ens ho vam preguntar. La resposta va ser que ella ho visqués bé i amb naturalitat”, explica la Laura.

“Nosaltres hem omplert el Nadal de tradicions que per a nosaltres tenen sentit, com ara arreglar la casa i trobar-nos amb la família”, observa Mayte Fernández, mare de la Gal·la, de tres anys. La seva família no celebra el Nadal, només es troben un dia per sopar i prou. Per això ara ella i la seva parella han decidit no celebrar els Reis d'Orient, tot i que fan cagar el tió. Afirma que ho fan pel vessant cultural d’aquesta tradició catalana, que, ella, amb arrels a Extremadura, desconeixia. “De moment la Gal·la no ens ha fet preguntes. Si ens en fa li direm que nosaltres celebrem el tió i que, de la mateixa manera que no celebrem Halloween, a casa no venen els Reis. És una festa amb un punt molt consumista però, a part, té una part religiosa que no té sentit perpetuar”.

Desxifrar l’arrel

Tal com recorda Ramon Moix, pedagog i membre de la xarxa d'experts del Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya, a l’antiga Roma, abans del naixement de Jesucrist, hi havia el costum d’intercanviar-se regals el primer dia de l’any. Els cristians ho van adaptar i ho van concretar en la festa de Nadal. En aquest sentit, Moix anima les famílies a explicar als fills l’origen de les celebracions nadalenques, ja que, de vegades, l’arrel no es troba en la religió, com molts pensen. “Les tradicions les podem fer a la nostra manera, però per gaudir-ne com cal primer cal coneixe-les”. I de la mateixa manera que cal desxifrar-les, Moix advoca per no mentir mai als infants, sigui quina sigui la manera que les famílies optin per celebrar aquestes dates. “Si el meu fill em fa determinades preguntes, li he d’explicar la veritat basant-me en aquest coneixement de la tradició. No podem dir-li que ja ho entendrà quan sigui gran. El límit, però, l’hem de situar contestant només el que ens pregunti, sense anar més enllà”.

Trobar l’equilibri

“Hem intentat trobar l’equilibri entre aquesta part de no mentir de manera directa, que és el que més ens grinyola, i acompanyar la nostra filla sense deixar-la al marge de la tradició però explicant-li que és un costum com un altre”, explica Judit Perea, mare de la Far, de tres anys. Així, celebren els Reis d'Orient però comparteixen el gran secret d’aquesta festa amb la seva filla. “Tot i això, hi ha una part d’imaginació i de màgia que fa que els nens entrin en aquest joc. És com quan juguen a fer sopa amb sorra, que no paren contínuament el joc per recordar que allò és sorra”, exposa. De fet, ella i la seva parella venien de famílies que celebraven el Nadal de formes molt diferents i dubtaven de com arribar a un consens. Van trobar la resposta en una xerrada per trobar idees sobre com celebrar les festes. Allà els van fer entendre que la Far viuria el que celebrés la seva família d’una manera natural, ja que cada persona entén que les normes de casa seva són les habituals i no les qüestiona fins que es fa gran.

Entrar en el joc

"Els nens es connecten amb els moments de celebració perquè són diferents i especials, i aquesta atmosfera l'hem de crear i sostenir els adults. El joc és la base de la fantasia compartida entre pares i infants, que és el que ofereix la màgia a les celebracions”, explica Vicky Mateu, especialista en desenvolupament infantil i responsable de la xerrada que va resoldre els dubtes dels pares de la Far. Explica que hi ha tres punts essencials que cal assegurar en aquestes celebracions: seguretat, benestar i desenvolupament-participació de l’infant. “No podem generar situacions que provoquin por o ansietat i, alhora, cal respondre a les preguntes que ens faci segons la seva edat i el seu moment evolutiu. Ho hem de fer convidant-lo a reflexionar i perquè entrevegi en les paraules de l’adult que hi ha alguna cosa més i que l’adult està al seu costat. Aquí comença el joc”, diu.

I el joc segueix quan els infants coneixen el gran secret. “A casa no som creients ni practicants però, per diferents motius, entenem que s’ha de conèixer mínimament la simbologia religiosa catòlica. Quan el nostre fill ens va preguntar sobre aquest tema, li vam explicar d’on provenia aquesta celebració i que les famílies, des de sempre, hem estat les encarregades de continuar-la”, explica Joan Coll, pare del Dídac, de set anys, i de la Lara, de cinc. Relata que van buscar moments divertits de festes passades per treure ferro a la descoberta i per fer el Dídac còmplice de la celebració, ja que la seva germana i alguns companys de classe encara no coneixen el misteri de la màgia d’aquestes festes. “Li vam demanar que ens ajudés a mantenir el secret i que si algun company li feia alguna pregunta li digués que ho demanés als seus pares. Ara, si la seva germana fa algun comentari, ell ens mira tot murri com dient: «Jo no diré res, però tu i jo sabem una cosa»”.