Criatures 07/12/2019

Pautes per a un Nadal més responsable

¿Com podem aconseguir que la màgia de Nadal no quedi enterrada per hàbits només consumistes? Aquí teniu algunes pautes

Laura Pinyol
5 min
Pautes per a un Nadal més responsable  La síndrome  de l’infant hiperregalat  Algunes  pautes de la Fundació Pere Tarrés per a un consum més responsable

Entre les campanyes de promoció i descomptes del Black Friday (últim divendres de novembre) i l’avançament de les campanyes de Nadal -hi ha llumetes als carrers i aparadors temàtics des de l’endemà de Tots Sants- fa setmanes que potser teniu la sensació que les festes se us tiraran a sobre. Decoracions al carrer amb motius nadalencs, anuncis a dojo de joguines, torrons i perfums i promocions de descomptes... Tot incideix en una idea troncal: el foment del consum.

Fa pocs dies s’ha donat a conèixer l’estudi europeu Tendències de consum per Nadal, d’eBay, elaborat per Kantar per analitzar els hàbits de compra de regals, i que mostra que els ciutadans de l’estat espanyol es gastaran una mitjana de 268 euros en regals durant aquest Nadal i Reis. Això suposa un augment de 10 euros en comparació amb la despesa de l’any passat (258 euros).

MÉS MÀGIA I MENYS CONSUM

Francesc Núñez és doctor en sociologia i professor de la UOC i adverteix que la tendència consumista de la societat fa que “definim la nostra identitat a través de pautes de consum i a través del que ens agrada”, quan, per exemple, en alguns perfils de xarxes socials algú posa viatges, experiències foodie o altres ítems que es vinculen en hàbits de consum. Això fa que es creïn models que tenen “una dimensió exemplificadora” que els infants “aprenen a reproduir”. Hi té a veure també el fet que molt del temps lliure familiar està basat en models de consumisme, com anar a comprar el cap de setmana.

La síndrome de l’infant hiperregalat

“Qui soc jo per fer cap recomanació?”, es pregunta Francesc Núñez sobre quina seria la mesura idònia de regals per a cada infant. Sembla ser que, si els Reis eren tres, tres regals seria un bon nombre, o no gaires més. En tot cas sembla assenyat “posar un límit com a pares i mares” i distribuir els regals segons la seva finalitat: un joc, un llibre o un producte de cultura i alguna cosa que pugui sorprendre’l i fer-li il·lusió. Però tothom ha viscut dies de Reis o de Nadal amb una pila desproporcionada de regals. Núñez recorda que la síndrome del nen hiperregalat fa que “perdin la il·lusió i es tornin capritxosos, egoistes i consumistes”. Un excés pot provocar:

  • Nens sobrestimulats, que se sentin sobrepassats, que només “desitgin més i només trobin satisfacció en cobrir el desig”.
  • Pèrdua d’il·lusió i cansament. Incapacitat per gaudir del regal.
  • Baix nivell de tolerància a la frustració, perquè si no es posen límits quan toca sempre tindrà la sensació de “quedar frustrat i insatisfet” i pensarà que només importa la quantitat de regals.

Per a Bet Bartrina, historiadora i docent de formació en el lleure de la Fundació Pere Tarrés, quan s’acosta Nadal no hauríem de perdre de vista que “és un temps de màgia” per als més petits, durant el qual apareixen personatges fantàstics que porten “alguna sorpresa, i hauria de ser només alguna sorpresa”, però mai una muntanya de regals. I també és un temps de “retrobament amb la família i els amics”, assenyala.

Però assumir aquestes premisses implica enfrontar-se a un engranatge de missatges constants i persistents que ens conviden a comprar amb previsió gairebé a tots els nivells, des de productes d’alimentació fins a peces de vestir o joguines, que, precisament, copen el 70% del seu mercat durant les festes, segons les dades de l’Associació Espanyola de Fabricants de Joguines (AEFJ).

EL DESIG DE TENIR

El doctor en sociologia Francesc Núñez desgrana “l’atractiu” que envolta desitjar tenir un objecte, “un plaer, anhel i satisfacció de les emocions que s’associen al discurs que l’envolta”, i que arriben tant dels anuncis com del mirall que són pares i mares. I, malauradament, aquesta conducta “s’aprèn molt ràpid”. És fàcil, doncs, que nens i nenes “s’enganxin” a les sensacions que els provoca desitjar, esperar i, finalment, obtenir un regal. Però un cop el tenen, no se satisfà el desig sinó que se’n genera un altre. “I nosaltres en som l’exemple, com a adults”, reitera Núñez. La gran qüestió és, doncs, com es pot moderar aquest consum. “És un aprenentatge que hem de fer com a societat” i que passa per ser una mica més “ascetes” i “reduir tot el que ens sembla que necessitem”, reflexiona el professor de la UOC.

Aprofitar la responsabilitat que ens genera el repte de la sostenibilitat és una bona manera d’intentar consumir menys o fer-ho més ordenadament. Bartrina suggereix “treballar amb previsió i en família” motius de decoració nadalencs, garlandes i decoració per a l’arbre de Nadal, així com decidir “menús amb productes de temporada i proximitat”. Però la recomanació també serveix a l’hora de fer regals per als més menuts. “Garantir la màgia del Nadal passa per pensar molt quin regal arribarà a casa” i contenir-se “per no sobrecarregar-los”. A parer seu, qualsevol regal hauria de generar “il·lusió, poder-se compartir, servir per aprendre i tenir un component pràctic i necessari”. I, en aquesta línia, si s’opta per joguines també han de ser “sostenibles i saludables”.

EDUCAR EN VALORS

Per tant, i atenent a totes aquestes recomanacions, cal tenir present que, tot i el fervor consumista d’aquests dies, no es pot perdre de vista que s’ha d’educar en valors. Les tradicions han estat substituïdes progressivament per més i més pautes de consum, des del calendari d’advent fins al tió. “¿No podríem fer que en comptes de joguines el tió cagués torrons? -es pregunta Bartrina-. O llibres o música?”. Perquè basar la preparació i la celebració de les festes en el consum i el malbaratament és un exercici molt contradictori amb el discurs que pares i mares poden arribar a fer la resta de l’any.

Algunes pautes de la Fundació Pere Tarrés per a un consum més responsable

  • Trieu jocs o joguines en què l’infant participi de manera activa i no sigui un simple espectador.
  • Busqueu un joc o joguina que estimuli en l’infant aspectes com ara la creativitat i la imaginació, la socialització o la cooperació, entre d’altres.
  • Penseu en l’entorn que ens envolta i intenteu triar productes que no estiguin fabricats amb materials nocius per a la salut i el medi ambient.
  • Recordeu la botiga de barri i el comerç de proximitat: sovint els artesans fabriquen jocs i joguines amb materials resistents i de qualitat que duren més temps.
  • Comproveu sempre que a la caixa hi consti el segell de la CE que, entre altres coses, confirma que aquell producte ha passat els controls de qualitat imprescindibles.
  • Hi ha molts tipus de jocs i joguines a l’hora de triar: de taula i tauler, tradicionals, de construcció, motrius. Per tant, aprofiteu aquesta diversitat i eviteu regalar les bèl·liques i les que reprodueixen estereotips de gènere.
  • Quan emboliqueu el paquet, feu-ho amb paper que es pugui reciclar posteriorment, per ser més respectuosos amb el medi. A les botigues hi ha diferents tipus de paper però cal recordar que els que porten motius brillants i plàstic afegit, tot i ser més llampants, són nocius per al medi.
  • Tingueu cura amb la publicitat de jocs i joguines i llegiu bé la lletra petita. De vegades el que es veu als mitjans de comunicació i el que apareix a la caixa que embolcalla el producte no és, realment, la mateixa joguina que conté a dins. Per tant, abans de fer la despesa informeu-vos bé.
  • Penseu, amb el joc o la joguina a les mans, si el preu que hi ha indicat és l’adequat. No cal que us quedeu un producte si no n’esteu veritablement convençuts.
  • I, sobretot, recordeu que compartir temps de joc amb els infants és la millor manera d’enfortir els vincles afectius i educatius entre pares i fills. No oblideu que els pares són els primers companys de joc dels nens. Per tant, aposteu per jocs amb els quals pugueu jugar en família.
stats