No cal que li feu tants regals

Hi jugarà? Ho durà? Voleu dir que ho necessita, tot això? I que val la pena, gastar-s’hi tant? En les societats de l’opulència, malgrat les crisis i les precarietats, a una part de la gent els queden diners per comprar coses un cop satisfetes les necessitats bàsiques. Més o menys encertats, els regals que reben les criatures -en neixen poques- arriben molt abans del part, i van ocupant la casa a poc a poc. Pot ser que els obsequiadors no consultin els pares de l’infant, i pot molt ben ser, també, que facin el gest per convenció social: per quedar bé, perquè toca, perquè és el que es fa. Naixement a banda, els Nadals i les Pasqües, els aniversaris i les comunions conviden al devessall de presents.

Per què regalem i què signifiquen, en concret, els regals a la canalla? “Això depèn de cada context cultural”, respon Bruna Álvarez, del departament d’antropologia social de la UAB, i afegeix: “A principis del segle XX, l’antropòleg Marcel Mauss va publicar 'Assaig sobre el do', i allò a què es referia amb la paraula do és tot un circuit d’intercanvi d’objectes materials que implicaven una certa reciprocitat o un cert valor simbòlic. En cada cultura hi ha intercanvis d’objectes materials que tenen diferents significats en els diferents contextos i, si ara anem a la nostra cultura, també en diferents moments vitals: hi ha dies especials que se celebren amb regals, tipus aniversari, o, potser fa uns anys, era més el sant. Però sempre s’associa algun tipus de significat als objectes culturals”.

No només els nens reben presents, però sí que en són perceptors destacats. El moment, el significat i el cost d’un regal a un nen no és únic en societats com la nostra. Álvarez retrata aquesta diversitat: “A les escoles, o depenent del context en què creixi el nen, hi haurà diferents maneres d’entendre els regals. En una mateixa classe pot haver-hi famílies que vulguin celebrar l’aniversari d’un fill amb molts regals i una festa molt pomposa, i d’altres que veuen el tema dels regals d’una manera més simbòlica, fins al punt de considerar que ho són un dibuix o un treball manual o una targeteta, i amb això ja n’hi haurà prou. Però, en canvi, hi ha persones per a les quals un regal ha de ser un objecte material”, la lectura del qual dependrà de les seves característiques.

¿Com lliguen punts de vista tan oposats? Amb mà esquerra. “Aquí -admet l’experta- una bona gestió de la complexitat passa per saber conviure amb aquesta diversitat: per saber compaginar el respecte per les famílies que consideren que no cal fer tants regals amb el respecte per altres famílies que consideren que una festa sense regals no és una festa”. Tot plegat, esclar, amb el consumisme com a rerefons: el dels grans transmès als petits. “En una societat menys consumista, els regals serien d’un altre tipus -assegura l’antropòloga-, com ara un pastís fet a casa. Com que, si la societat és consumista, carreguem de significat els objectes materials, els regals materials d’un cert valor s’acaben vinculant a la idea de demostrar afectes”. I els obsequis s’inflen: si s’estima, cal comprar.

ELS REGALS DE TERCERS

Es pensi com es pensi, ¿és bo intervenir gaire en els regals que fan tercers als nostres fills? Dependrà del model de parentalitat. “Tu què vols del teu fill? -diu Álvarez-. Que creixi únicament amb els teus valors? Llavors, aquí sí que s’haurà de demanar permís als pares. ¿O vols que el nano aprengui a gestionar la diversitat? Llavors, en tot cas, li pots explicar: «Mira: aquest regal que t’ha fet tal persona a mi no m’agrada o jo no te l’hauria fet, però, com que entenc que tu hi tens una relació, jo vull que posis en valor aquest amor, i que entenguis que el regal és fruit d’això, però en si no diu res». I, a poc a poc, anar conversant per relativitzar els regals. Però sí que és veritat que, per a algunes persones, és molt important poder fer aquest regal a un nen”. I és recomanable, per tant, respectar-ho.

Abans de regalar, pensar

Rere la tria d’un regal o rere la decisió de fer-lo o no hi ha un seguit de valors socials i ambientals que entren en joc. Es tracta, fins i tot, d’una oportunitat per generar debat a casa. “Aquí xoquen les ideologies en relació al consumisme”, explica l’antropòloga de la UAB Bruna Álvarez. “Fins i tot -reflexiona-, en relació al reciclatge, a la despesa econòmica que poden significar aquests regals. Moltes vegades, a l’explotació infantil que suposen aquests regals si són joguines i estan fetes en determinats països, perquè ja sabem que si nosaltres comprem una joguina molt bonica molt barata, és que qui l’ha feta no ha cobrat un salari just per fer-la. Tot plegat fa que entrin en joc diferents opcions que, més enllà de la ideologia, posen de manifest les desigualtats. El regal en si pot servir per poder parlar de tot això i veure a quins consensos familiars es pot arribar”. Pensem-hi, parlem-ne.

L’experta capgira l’obligatorietat de fer alguns regals: “És una manera de mostrar afecte. Hi ha persones que regalen molt, persones que regalen més aviat poc i persones o tradicions familiars que mostren afecte des d’una perspectiva diferent de la dels regals. Deixar de regalar depèn del context; és a dir, si deixar de regalar implica que es pot perdre una amistat o refredar la relació amb un membre de la família perquè, realment, per a l’altra persona és molt important rebre l’obsequi, potser no val la pena. Per tant, s’hi hauria de reflexionar”.

Tiquet, xec o targeta regal, regals conjunts, simbòlics o experiencials... Les fórmules per obsequiar amb seny ja són sobre la taula de famílies i escoles però, si es volgués fer un pas més, caldria repensar d’arrel el fet de regalar: “Canviem -proposa Bruna Álvarez-. Ara ja no deixem de regalar i hi posem alternatives, sinó que pensem i reflexionem per què fem regals i quin significat tenen i, llavors, si es parla i es consensuen els significats dels regals, potser s’hi poden trobar alternatives que siguin satisfactòries per a tothom”.

Però mentre l’estat de la qüestió no canviï del tot -i més enllà de la regla dels quatre regals contra la síndrome del nen hiperregalat-, la psicòloga clínica Emma Ribas, de Women’s Carmona Dexeus, apunta: “Moltes famílies no poden o no troben la manera de dedicar-se als fills i ho compensen comprant. Els nens estan estimulats per l’adrenalina del que és nou, continuen buscant aquest estímul per sentir-se satisfets i les famílies acaben acumulant joguines que pràcticament no s’han utilitzat, en lloc de deixar que el nen s’avorreixi, i, així, ajudar-lo a desenvolupar la creativitat”.

A CADA ETAPA, UN REGAL

Per la seva banda, la psicòloga sanitària Cristina Vidal, directora de PsiCo Lleida, insisteix que “adaptar els regals a cada etapa evolutiva és un principi de responsabilitat”. En la primera infància, apunta, “no cal fer grans regals als petits: amb les textures ja s’entretenen i estem afavorint el seu desenvolupament”. A partir dels sis anys, recomana que “siguem responsables fent regals: excedir-nos -adverteix- ens allunyarà d’educar més el ser que el tenir”, i defensa que es tracti de joguines “no sexistes, no bèl·liques i educatives”. I, davant la pubertat i l’adolescència, en què l’exigència augmenta, convé, segons Vidal, que els regals “s’ajustin al que ells desitgen, sempre que no pertorbin els valors educatius que els volem inculcar ni els posin en risc”.

Finalment, la psicòloga Gemma Tió, de Coincidence, aposta directament per regals immaterials, i anima pares i mares a ajudar els fills a “triar activitats lúdiques que els puguin enriquir i els puguin fer sentir bé (ball, esport, música...)”, al costat d’altres que els permetin aprendre sobre temes que els atreguin. I conclou: “Per als més petits, el millor regal seria fer alguna d’aquestes activitats amb els pares, ja que serà una manera de passar-hi més temps”. I això sempre és un bon regal.

Propostes per regalar millor

La psicòloga clínica Emma Ribas, de Women’s Carmona Dexeus, fa un seguit de recomanacions als pares. Les encapçala una reflexió sobre la seva pròpia relació amb els obsequis i, en general, amb el consum.

• “Preguntar-se: ¿com em relaciono en la meva vida d’adult amb els regals? ¿Necessito comprar per sentir-me feliç? ¿Faig regals per compromís? Recordar que els fills aprenen per modelatge: nosaltres som el seu exemple, hem de fer el que prediquem!”
• “Regalar experiències (anar a un parc d’atraccions, de cap de setmana...). El temps és el millor valor que podem regalar; compartir experiències enriqueix la vida familiar, genera sensació de vincle i ajuda a crear records”.
• “Regalar cultura (teatre, museus, cinema, viatges...)”. “Regalar activitats que no tinguin un cost econòmic (manualitats, preparar menjar especial, anar al riu, a la platja, al bosc)”.
• “Podem fer regals materials però tot ajudant els fills a donar-los el valor que tenen”.
• “Quant a rebre regals de part de l’entorn, és important poder-hi posar límits, arribar a acords per tal de no acabar rebent regals sense sentit”.