Sandra Mestres: "Les meves filles sovint em diuen que treballo molt"

BarcelonaConduir cada vespre el Bàsics ha implicat capgirar la logística familiar, però ara que tot està encarrilat i ben organitzat sento que tot flueix. Realment, a casa, jo he passat de ser la referent a les tardes, els vespres i les nits a ser la figura dels matins, qui ho prepara tot i qui les duu a l’escola.

Els matins solen ser més durs, oi?

— Tothom sap que els matins són fugaços, estressants i també una lluita a contrarellotge. Però el fet de no poder estar tant amb les meves filles els vespres d'entre setmana fa que el temps que hi passo els divendres i els caps de setmana sigui de molta qualitat.

Malgrat tot, una mare periodista mai desconnecta del tot.

— Realment és un repte afegit. Els periodistes hem d’estar permanentment connectats i informats de tot el que passa, i allò de la desconnexió digital quan acaba la jornada laboral no existeix, especialment quan la feina és liderar i tirar endavant un programa diari d’hora i mitja. Aquesta hiperconnexió la tinc força interioritzada i intento fer-la compatible amb la vida familiar, que provoqui com menys interferències millor en la relació amb les meves filles. Però també és cert que elles tot sovint em diuen que treballo molt.

Com és el dia a dia?

— És un remolí, amb moltíssimes coses a fer, a casa, amb la família i amics, i a la feina. Cal molta organització. Estem en un moment vital intens, personal, familiar i laboral, i tot sovint és difícil de compatibilitzar. El meu mantra és compartimentar, prioritzar, anar pas a pas, en cada moment posar el focus en el que toca.

Com són les teves filles?

— La petita és molt autònoma i independent i busca menys la germana gran que no pas la gran a la petita. En canvi, la Mia sempre ha necessitat algú amb qui jugar i, en aquest sentit, busca la Júlia com a amiga i còmplice. M’encanta veure-les jugar juntes i que tot flueixi. M’omplen d’orgull els petits gestos, com el petó de comiat que es fan quan se separen per entrar al col·le o el de bona nit. També em fascinen les aliances que ja comencen a teixir quan es tracta de fer-se costat en conflictes amb els seus pares. No sé si és l’avantsala del que seran les seves adolescències.

I quan no s'entenen entre elles?

— Encara ens trobem en l’estadi dels conflictes per les joguines o per la manera de jugar. La gran exerceix el paper dominant, de voler conduir la situació i, si no traspassa cap línia, tendeixo a no intervenir-hi. A la seva manera, elles mateixes acaben arribant a acords i pactes que els funcionen. Però quan veig que es travessen les línies del mal comportament o la falta de respecte sí que hi intervinc, perquè és una bona ocasió per aprendre com s’ha d’actuar per no ferir l’altre.

Els conflictes són un bon moment per explicar valors.

— Ara mateix estem treballant la generositat, la importància de saber compartir, i també com gestionar la frustració i els rampells o les rebequeries. Amb la gran, que comença a viure un increment dels deures de l’escola, ha arribat el moment de transmetre el valor de l’esforç i de la constància.

I amb la petita?

— Encara ens trobem en una fase més visceral, de sentiments explosius, de jornades en què ella mateixa és una muntanya russa. Comencen a sorgir conflictes, i per a mi és molt important donar-li les eines i que sàpiga defensar el que ella vol fer realment, però sempre des del respecte i l’estima cap als altres.

Cada dia es pot aprendre una gran lliçó important.

— Encaro tot aquest treball com a part de l’aprenentatge del fet de ser mare i del procés de criança. És a dir, cal no desanimar-se si un dia les coses no surten com haurien de sortir. Cal pensar que els infants, com els adults, també tenen dies bons i d'altres de dolents. I s’ha de respectar. Per això, intento deixar reposar les coses i, des de la calma, tornar-les a explicar un altre dia que tot vagi més rodó.

On us agrada anar, per exemple, els dissabtes?

— Ara mateix el que les fa més felices és algun lloc que tingui parc. Últimament, el nou Parc de les Glòries és una molt bona opció perquè s’ho passin bé, tot i que també els atreu molt tot el que són museus interactius o basats en experiències. Però, per sobre de tot, et diria que un lloc on hi hagi gronxador, tobogan i més criatures és un èxit assegurat.