Les mares treballadores, penalitzades

L'impacte socioeconòmic derivat de la crisi del covid-19 ha exposat les desigualtats de gènere existents en el mercat laboral d'Espanya, que afecten de manera especialment marcada les dones amb fills de menys de 15 anys. Les taxes d'ocupació, les hores setmanals treballades i els percentatges de persones en ERTO de l'enquesta de població activa (EPA) així ho indiquen, com també suggereixen els estudis sobre la repartició de tasques domèstiques i cura dels fills durant la pandèmia, quan es comparen dones i homes en el mateix col·lectiu. Són algunes de les dades que destaca el nou policy brief Treball i fills a Espanya: reptes i oportunitats per a la igualtat entre homes i dones, del Centre de Polítiques Econòmiques EsadeEcPol, elaborat per Jenifer Ruiz-Valenzuela, economista investigadora en LSE, i Claudia Hupkau, professora assistent a CUNEF. Per tal de reduir aquestes bretxes de gènere, les autores del document assenyalen la necessitat d'impulsar una sèrie de polítiques i incentius fiscals que facilitin a les mares un ple manteniment de les seves trajectòries professionals i redueixin la penalització de la maternitat, així com la importància dels permisos de paternitat per augmentar la implicació dels homes en les activitats domèstiques no remunerades i en la cura dels fills.

Bretxes de gènere en el mercat laboral

L'estudi d'EsadeEcPol observa que, tot i la convergència general que s'ha produït en les taxes de participació de dones i homes en el mercat laboral espanyol durant els últims quinze anys, les dones segueixen estant en inferioritat en indicadors importants: la taxa d'atur segueix sent 2,5 punts més alta per a les dones i el descens de la desocupació des de la Gran Recessió (a partir del 2013) és més lent en les dones que en els homes. El percentatge de dones amb contractes a temps parcial ha més que triplicat el dels homes (el 23% enfront del 7%) en l'última dècada, mentre que la bretxa entre dones i homes amb contractes temporals s'ha anat ampliant des del 2015 (amb un 27% enfront d'un 25% el 2019), i només el 3% de les dones a Espanya exerceixen càrrecs en el nivell més alt d'ocupació (aproximadament la meitat que el percentatge d'homes en aquest rang).

La situació s'agreuja en el cas de les dones amb fills. Segons assenyala el document, a la fi de la segona dècada d'aquest segle, les dones amb fills menors de 15 anys tenen 7,5 més probabilitats de treballar amb contractes a temps parcial que els homes amb fills en el mateix rang d'edat; el doble de probabilitats d'estar aturades, i un 20% més de probabilitats de tenir un contracte temporal. Donades les característiques úniques de la crisi actual, aquests indicadors s'han posat encara més en relleu: si bé, entre el 2019 i el 2020, tant la taxa d'ocupació com les hores setmanals treballades van caure en una proporció similar per als homes i les dones que no tenien fills, en l'últim trimestre del 2020, la taxa d'ocupació dels homes amb fills va recuperar els nivells del 2019, mentre que, en el cas de les dones amb fills, va caure 2,3 punts percentuals. Així mateix, entre l'abril i el juny del 2020, el 16% dels homes amb fills estaven en un ERTO, mentre que en el cas de les dones amb fills aquest percentatge pujava fins gairebé el 20%.

D'altra banda, les dades sobre l'ús del temps recollides durant la pandèmia mostren que les dones tenien més probabilitats d'assumir la responsabilitat principal en la major part de les tasques domèstiques i de cura dels fills, i tot en el cas que treballessin tots dos progenitors durant la quarantena: s'estima un increment de la bretxa de gènere en les hores diàries de cura dels fills en més d'una hora durant la pandèmia. EsadeEcPol adverteix que és poc probable que les diferents preferències d'homes i dones puguin explicar, per si soles, aquestes diferències en l'adscripció al mercat laboral: més d'un terç de les dones amb fills menors de 5 anys, i més de la meitat de les dones amb fills de 5 a 15 anys que treballen a temps parcial, desitjarien treballar més hores.

Polítiques per afavorir la conciliació i la igualtat

D'acord amb l'evidència, EsadeEcPol proposa que s'impulsin polítiques que facilitin a les mares ser dones treballadores i redueixin la penalització de la maternitat. Els incentius en forma de crèdits fiscals per a les dones treballadores, així com els serveis d'escola bressol finançats en part o totalment gratuïts per als fills més petits, tenen un efecte positiu en la participació de les dones en el mercat laboral i en el nombre d'hores treballades. Aquestes polítiques tenen, a més, el potencial de millorar les actuals taxes de fecunditat, que són molt baixes a Espanya.

Així mateix, destaca la importància de comptar amb permisos de paternitat més generosos, no transferibles, com els que s'han començat a implementar fa poc a Espanya. Segons l'estudi, aquests incrementen la participació de les dones en el mercat laboral, la seva ocupació i els seus ingressos, i, simultàniament, augmenten la implicació dels homes en la cura dels fills, la qual cosa podria ajudar a reduir la bretxa de gènere també a la llar.