Responsabilitat i respecte

S’entén per responsabilitat la capacitat que té una persona de conèixer i acceptar les conseqüències de les seves paraules i actes conscients i lliures, o, dit d’una altra manera, la necessitat de sentir-se obligat a donar resposta o a complir un deure o un treball sense necessitat de rebre cap pressió externa. Cada persona s’ha de fer responsable de si mateixa i davant dels altres, és a dir, ha de posar cura i atenció en el que diu i el que fa.

Podem aconseguir un grau de responsabilitat més alt si ens imposem petites fites i les complim; si ens acostumem a exercitar l’autocrítica, acceptant els propis errors sense donar-ne la culpa als altres; i si acceptem les crítiques dels altres, perquè si són constructives ens oferiran l’oportunitat de reflexionar i reorientar el nostre comportament.

La responsabilitat implica un coneixement notable de les pròpies limitacions per no assumir compromisos o projectes que, posteriorment, no podríem complir. Davant d’una decisió important o una situació personal o familiar conflictiva, no hem de permetre que els sentiments ens superin ni obrar amb precipitació. En aquests casos i en d’altres hem de saber relativitzar i analitzar amb serenitat i objectivitat totes les variables del problema.

Tenir respecte és manifestar consideració, atenció i valoració envers les persones amb les quals ens relacionem. És el valor que ens permet conviure amb les persones que tenim a la vora. L’actitud de respecte no només s’orienta a les altres persones, sinó també cap a un mateix, les coses, el medi ambient i la vida en general.

Les persones que no incorporen el valor del respecte es manifesten de manera agressiva i autoritària i són desconsiderades en moltes situacions de la vida quotidiana. Actuen de manera egoista i prepotent i amb aquesta actitud menyspreen les persones amb les quals conviuen. Obliden que tots mereixem respecte i que aquest respecte es fonamenta en la dignitat de la persona.

El respecte ha de ser compartit: tots hem de respectar i esperar que els altres també ho facin, però no tinguem mai por de ser nosaltres els qui fem el primer pas. El bon resultat està assegurat gairebé sempre.

El valor del respecte està lligat amb altres valors com el diàleg, imprescindible en tota relació humana com a mitjà de comunicació; la comprensió, que ens facilita l’aproximació al punt de vista dels altres i ens ajuda a entendre’ls millor, i la generositat, necessària per ser tolerants davant maneres de ser i de pensar diferents de la nostra.

És del tot necessari que tant la família com l’escola transmetin aquests valors als seus fills i alumnes, no només amb el discurs sinó amb el seu exemple i testimoniatge.

Jesús Blanquet és pedagog