Mare, pare, qui ets, ara? Tant la maternitat com la paternitat són una revolució a tots els nivells. En un tancar i obrir d’ulls veus la teva vida, els teus valors, les teves prioritats i la te va mirada absolutament transformats. I és que sí, ser pare o mare transforma i fa créixer, sempre. I és molt lògic i habitual que, de sobte, amb el temps, un dia et miris al mirall i et preguntis: “Qui soc?”.
Com si un tornado hagués passat, et descobreixes dient frases com: “Em veig sobrepassat en el dia a dia”, “No tinc temps per a mi”, “Les obligacions em poden” o el famós “No em dona la vida” tan repetit últimament. I ens habituem a pensar que és el que toca en la societat en què vivim. Ens enganxem a un ritme intens. Pensem que és el normal.
Per retrobar-te, per poder-te contestar “qui ets, ara” necessites espai. Necessites temps amb tu. Estimar-te. Soc molt conscient que el temps propi és el veritable luxe del segle XXI. A la vegada, també et demano que no t’ho creguis. Sí que tens temps.
Quant temps propi sacrifiquem per omplir-lo d’altres coses que ens ocupen i preocupen? Quant temps dediquem a estar pendents del que no hem d’estar pendents?
No ens cal contestar tots els missatges que rebem a l’instant, no ens cal patir pel que fa o deixa de fer l’altre, no necessitem estar en converses que no ens sumen, no necessitem apuntar-nos a tots els plans que sorgeixen, no ens cal conviure amb el perfeccionisme. De debò, no ens cal.
El nostre repte consisteix en deixar anar. Deixar anar allò que no depèn de nosaltres. I és que ens preocupem massa, especialment per aspectes que no necessiten la nostra intervenció, en els quals no hem d’intervenir, en els quals hem de deixar que passi el que ha de passar. I això, deixa’m que t’ho digui, et pren molt de temps d’allò que realment necessites. Estar amb tu.
Perquè és estant amb tu que descobriràs qui ets ara. Quins són els teus nous gustos. Quines són les teves prioritats. També descobriràs qui ja no ets. I què vols a la vida, tant en l’àrea personal com en la professional. La maternitat i la paternitat no són la teva única faceta. Més enllà de la feina i dels teus rols hi ha algú més, algú que necessita que l’atenguis, que li facis espai, que hi creguis i que hi confiïs. Més enllà de tot el que fas en el teu dia a dia, hi ets tu. Una persona amb anhels, amb il·lusions, amb projectes, amb presència, amb carisma. Qui ets, ara?
No et deixis per al final. La teva vida és teva. I preguntar-te qui ets et durà a nous llocs i a obrir noves portes. I a tancar-ne. També a gaudir-te i a estar amb tu com potser fa molt de temps que no hi has estat. Probablement anys, quan les tecnologies i l’activitat no havien envaït la teva vida i el joc era el teu estat natural.
Sense por. Gaudeix-te. Qui ets, ara?
Montse Pujada és coach (www.montsepujada.com
