M. Lluïsa Balaguer

El meu fill petit va al psicòleg

Com més petit, més necessària és la implicació dels pares en el procés d'avaluació i terapèutic

El meu fill petit va al psicòleg / MANOLO GARCIA Zoom

Algunes de les preguntes que ens fan més sovint com a psicòlegs infantils són les següents: què li pot passar a un nin tan petit per haver d’anar al psicòleg?, i què fas amb ell?, com  el tractes?

Els motius pels quals un nin de dos a sis anys i fins i tot més petit pot necessitar l'ajuda d'un terapeuta són múltiples i molt variats: des de pors fins a alteracions de la conducta o de les seves funcions bàsiques com l'alimentació, el son o l'excreció que no responen a causa mèdica. També ens trobam infants amb dificultats per relacionar-se, per aprendre o per sortir-se'n en situacions vitals que els sobrepassen. Poden ser separacions familiars, pèrdues, dols, arribada de germans, adaptació a noves etapes com l'escola, el fet de deixar els bolquers...

Què fa un psicòleg infantil?

La feina psicològica amb infants presenta diferències substancials respecte de la dels adults. Una de les principals és que l'infant no n'és en tot moment el protagonista directe. De fet, la primera trobada és sempre amb els pares; sempre que sigui possible, amb tots dos.

L'infant no va a consulta per pròpia iniciativa ni es percep a si mateix com a subjecte susceptible d'avaluació o tractament psicològic. Són normalment els pares els que l'hi porten. Passa moltes vegades que la iniciativa de consultar un terapeuta no sorgeix dels pares mateixos, sinó que ha estat l'escola, el pediatre o qualsevol altra instància la que ha mobilitzat la derivació. De vegades els pares no coincideixen amb el plantejament de qui els deriva a teràpia.

Per això cal tenir en compte que el plantejament del problema vindrà condicionat pels valors dels adults i les expectatives que tinguin sobre l'infant. És important determinar qui fa la sol·licitud d'ajuda. Quan la demanda no coincideixi amb la percepció dels pares, caldrà un treball previ per elaborar una demanda d'ajuda per part de la família.

Els infants senten i actuen, de manera que la tasca dels psicòlegs és intervenir-hi amb la paraula

També és molt diferent l'avaluació psicològica d'adults. Els infants no tenen un llenguatge prou evolucionat per explicar allò que els passa. No tenen les paraules per fer-ho ni tampoc un coneixement conscient del que els passa. Els infants senten i actuen, de manera que és feina nostra intervenir-hi amb la paraula. Els nins viuen en el present; no ens expliquen les seves vivències i conflictes, sinó que actuen, i en la consulta se'ls observa a través de la conducta i mitjançant la simbolització en el joc i les produccions artístiques, com per exemple el dibuix o el modelatge de fang o plastilina.

Els pares, implicats

També és important saber que el problema s'ha d'avaluar tenint en compte els adults de l'entorn més proper. Com més petit sigui el nin, més necessitat hi haurà d'implicar els pares en el procés d'avaluació i en el procés terapèutic, tenint en compte que en més o menys grau les seves figures de referència tenen part en l'origen i manteniment del problema. La família és un equip. Els seus membres es relacionen de tal manera que les seves interaccions, els seus patrons de relació i comunicació els determinen mútuament. El que passa a un dels membres ve a representar d'alguna manera allò que els passa com a conjunt. Per això hem d'entendre que l'infant que és portat a teràpia no és exclusivament el que té el problema, sinó que és el portador d'un símptoma que afecta a tothom i que els permetrà parlar dels seus vincles, acords, maneres de relacionar-se i comunicar-se. També passa que en la família es produeixen dinàmiques que no ajuden a solucionar el problema, sinó tot el contrari, i faran falta intervencions estratègiques per trencar aquestes dinàmiques i introduir punts de vista nous.

Se'ls observa a través de la conducta i mitjançant la simbolització en el joc i les produccions artístiques

Com és la teràpia amb nins petits? La veritat és que cada teràpia amb cada nin és diferent. Cada sessió amb cada nin és una nova aventura, però sí que hi ha clarament diferències respecte de la teràpia d'adults. La més important és que una part destacada de la feina es fa a través dels pares.

Tot i això, moltes vegades cal el treball continuat amb l'infant, perquè els nins també necessiten un espai segur per expressar-se, manifestar-se i repetir-ho fins a comprendre i processar. Requereixen un adult que posi en paraules allò que els passa, que sostingui els seus sentiments, percepcions i actuacions i es doni valor. Tot això es facilita a través del joc. Els nins actuen i representen el que els passa i repeteixen amb el terapeuta part del seu conflicte o de la relació amb els pares. Els nins tendeixen a repetir en actiu el que han viscut de manera passiva. És per això que, per exemple, una nina amb serioses dificultats d'aprenentatge escolar insisteix a jugar a ser ella la mestra i la terapeuta l'alumna, per mostrar com se sent a l'escola. Un altre nin amb dificultats per integrar els seus aspectes més agressius pot insistir en cada sessió a dur tots els animals que mosseguen fora de la sala de consulta perquè no puguin mossegar.

Quan s'indica la teràpia? 

El criteri per indicar la idoneïtat de consulta o tractament és clarament subjectiu. Tindrà a veure amb la percepció de patiment emocional del nin per part dels pares o de qui suggereixi la derivació. Sovint un motiu de consulta és la disrupció que la simptomatologia del nin ocasiona en el seu entorn, és a dir, com és de molest el seu símptoma. També l'estranyesa i la incomprensió respecte de certs comportaments o respostes dels infants pot ser un criteri per consultar. La teràpia en gran part consisteix a fer llum sobre aspectes que ens resulten incomprensibles o que som incapaços d'atendre degudament. Per sobre de tot és important entendre que el valor de la teràpia no és només en els resultats de canvi, sinó que la riquesa de la teràpia és el camí d'indagació i aprenentatge que suposa, tant per als pares com per a l'infant. El valor no es troba en la meta, sinó en el camí.

M. Lluïsa Balaguer és psicòloga de Creix