Gemma Castanyer

I vosaltres, ja sou ‘cocos’?

Cinc famílies catalanes accepten el repte d’intentar viure sense residus domèstics durant 30 dies gràcies a una campanya a favor del residu zero

En Daniel, la Cecília i el petit Guim són una de les famílies que han acceptat el repte de viure sense residus / FOTOS: MARTA AMAT Zoom

¿T’atreviries a acceptar un repte en benefici del medi ambient? Es tracta de no consumir residus o fer-ho el mínim possible durant un mes. Si ho aconsegueixes et convertiràs en un coco, un consumidor conscient. De moment ja hi ha cinc famílies que ho han aconseguit gràcies a la campanya #Josoccoco, impulsada per Rezero (Consumconscient.rezero.cat), una entitat sense ànim de lucre que lluita des de fa una dècada per canviar el model de producció i consum cap al residu zero, en col·laboració amb els agents socials i econòmics del país. La campanya #Josoccoco vol contribuir a la normalització de l’ús d’elements que no produeixen residus a partir del seguiment de realitats quotidianes, amb l’objectiu de fer difusió dels valors i la informació pràctica sobre l’estil de vida residu zero d’una manera positiva i empàtica. Com expliquen a la seva web, “es vol empoderar i capacitar la ciutadania en la reducció de residus i la reutilització”, perquè convertir-se en un coco és a l’abast de tothom.

L’ABANS I EL DESPRÉS

Un parella de jubilats, tres estudiants universitàries que comparteixen pis, una parella amb dos fills, una parella amb un nadó i una parella sense fills són les cinc famílies que van acceptar el repte Objectiu #Rezero en 30 dies, una experiència pionera que la productora Forma I&M vol traslladar a la pantalla en forma de websèrie, i de la qual ja se’n pot veure el pilot a la web de l’entitat. “La campanya vol acostar l’estil de vida residu zero a tothom, i per això vam escollir models de llars no activistes i representatives de la nostra societat, amb l’objectiu que ens mostressin de quina manera canviaven els seus hàbits, les seves reflexions i les seves dificultats quan intentaven fer menys residus”, explica Rosa Garcia, directora de l’entitat.

"La campanya vol acostar l’estil de vida residu zero a tothom, i per això vam escollir models de llars no activistes"

Rosa Garcia - directora Rezero

Per posar en valor la importància que tenen i l’impacte que generen les petites decisions quotidianes, en un inici Rezero va demanar a les famílies participants que durant quatre setmanes fessin vida normal i anessin guardant i netejant els residus consumits, excepte els orgànics. Setmana a setmana l’entitat els recollia i els guardava al magatzem. Passat un mes es van presentar a casa seva amb tots els residus acumulats i els van fer una fotografia davant un immens estol de deixalles. “Va ser un moment de gran impacte”, diu Rosa Garcia.

A partir d’aquí cada família va rebre un kit Rezero de reutilització que incloïa carmanyoles, cantimplores, portaentrepans i malles per comprar fruita i verdura, una copa menstrual i bolquers reutilitzables -en cas necessari-, tot acompanyat d’un seguit de recomanacions: evitar embolcalls i envasos d’un sol ús, planificar la compra setmanal en comerços a granel i rebutjar les bosses de plàstic, entre d’altres. Les famílies, com ja havien fet, havien de conservar els residus que consumien, i passat un mes els van tornar a fer una fotografia. L’impacte de la imatge entre l’abans i el després va ser encara més gran: els residus es reduïen a la meitat o més. “La substitució de productes envasats o d’un únic ús d’higiene, cuina i neteja domèstica tenen clars i immediats efectes positius a nivell econòmic, social, mediambiental i per a la salut de les cinc famílies”, explica l’entitat.

PROU BOLQUERS!

El Daniel, la Cecília i el petit Guim són de Cistella, un poble de l’Alt Empordà de només 300 habitants. Una de les coses que més van alarmar la Cecília en néixer el Guim va ser la quantitat de bolquers que llençaven a les escombraries cada dia -es calcula que un nadó consumeix una tona de bolquers el primer any de vida, que es llencen directament al rebuig-. “Allò ens va fer pensar i reflexionar sobre el nostre model de consum. Ja no es tractava només de reciclar sinó d’intentar evitar tants residus. De casualitat, a través d’uns coneguts, vam entrar al repte de Rezero -explica la Cecília-. Era l’estiu i per tant ens hi vam poder dedicar amb deteniment. Però tampoc ens vam tornar bojos, és a dir, vam continuar fent vida normal, afegint alguns canvis significatius que ens han generat molt bons resultats. Hem millorat en salut, hem estalviat diners i gastem menys energia”.

Una de les coses que més els van sorprendre al principi va ser descobrir el comerç de proximitat i les botigues que tenien a prop de casa. “Hem après a planificar les compres. Sortim sempre amb les bosses reutilitzables per a la fruita i la verdura i les carmanyoles per a l’embotit, el peix i la carn”, expliquen. “I jo -diu el Daniel- menjo més sa! M’encantava la brioxeria industrial i ara hem après a fer coques i pastissos a casa”. El mateix ha passat amb els iogurts i els làctics. La família consumia una gran quantitat d’envasos d’un sol ús amb aquests productes. Ara van a comprar la llet a granel a les granges que tenen a prop de casa i es fan ells mateixos els iogurts al forn: “Hem millorat en qualitat, en preu i en quantitat. Amb aquesta llet ens surten iogurts molt millors que els industrials!”, diuen. Pel que fa a la neteja la família ha passat de comprar el sabó líquid al de pols: “Te’l venen en cartró i és més fàcil de reciclar”, explica el Daniel. “I si hi ha productes que no podem aconseguir a granel -afegeix-, sempre intentem comprar-los en envasos tan grans com sigui possible”. Avui afirmen que han pres “consciència des del realisme” i animen a tothom a seguir els mateixos passos: “Evitar residus no és difícil ni et fa perdre més temps. Cal informació i organització”, expliquen.

La campanya de Rezero s’inscriu en una tendència internacional que es fonamenta en el repte de disminuir progressivament la generació de residus fins a reincorporar totes les matèries al cicle productiu o als sistemes naturals. Es tracta gairebé d’una filosofia amb l’objectiu d’actuar des de cada àmbit per canviar tendències, ja sigui en l’educació, la informació, les polítiques o les normatives.

Jordi Arias i Christian Koester viuen a Barcelona i havien sentit poc a parlar d’aquest modus vivendi : “Abans del repte anàvem a comprar al supermercat i allà ho compràvem tot. Fruita, verdura, peix, carn... Tot el que necessitàvem, sense parar a pensar ni un minut en les deixalles que podíem generar. Reciclàvem, sí, però ja està -explica el Jordi-. L’impacte va arribar quan ens van fer la fotografia i vam veure la quantitat de iogurts, cartrons de llet, càpsules de cafè i safates de porexpan que havíem acumulat”.

La gran descoberta per al Jordi i el Christian, com en el cas de la família de Cistella, va ser conèixer el comerç de proximitat. I a partir d’aquí, planificar-se i organitzar-se. “Jo tinc una botiga de tes i en canvi mai havia anat a comprar al barri. Ara hi compro dia a dia. Hem aconseguit menjar millor i llençar menys menjar”, explica. Actualment la parella fan els iogurts a casa, compren la llet a granel i han aconseguit adquirir els sabons de la rentadora, el rentavaixelles i de la higiene personal també a granel. “El meu company, que li encanta l’aigua amb gas, fins i tot ha aconseguit fer-se-la a casa -diu el Jordi-. L’única cosa que no hem trobat a granel i de qualitat ha sigut el menjar del gos”. El Jordi reivindica l’estil de vida de “quan érem petits i a casa hi havia la bossa del pa i els tovallons de roba amb argolles”, i assegura que ja ha convençut alguns amics que s’interessin sobre el seu nou estil de vida.

OBJECTIU 2018

La websèrie de Rezero vol servir aquest 2018 per estendre la filosofia #Josoccoco a tothom que s’hi vulgui afegir i alhora visualitzar noves responsabilitats més enllà dels compradors: “Els ciutadans haurien de tenir sempre la possibilitat de no consumir res que generi residu, igual que hauria de ser obligatori que tot producte nou fos compostable, reutilitzable, reparable o reciclable”, diu Rosa Garcia. “No tot el pes ha de recaure en el consumidor”, conclou.