RAQUEL FONT

Famílies lliures d’estrès!

L’estiu, aprofitant que les obligacions laborals i escolars es relaxen, pot ser un bon moment per reinventar les dinàmiques familiars, tot fugint de l’estrès

Estratègies per disfrutar més dels fills Zoom

Arribeu a casa, fa 9 o 10 hores que n’heu sortit. Heu tingut un dia complicat, a la feina les coses no acaben de funcionar, l’ambient està carregat o heu hagut d’atendre un munt de conflictes. Després de tot el dia fora, quan heu sortit de l’oficina encara heu hagut de passar pel supermercat o a fer algun encàrrec perquè a l’hora de dinar no us heu pogut escapar. Finalment ja sou a casa, teniu ganes de deixar enrere l’estrès de tot el dia, de tenir una estona de tranquil·litat, sopar amb la família i descansar... Però obriu la porta i el primer que us trobeu és la bossa d’esport del vostre fill a terra amb tota la roba bruta a dins, sentiu crits perquè s’estan barallant entre els germans i entreu a la seva habitació per veure què passa i sembla una lleonera. Evidentment, tot plegat és l’última cosa que en aquell moment voldríeu, però això passa, i sovint.

En general portem una vida molt estressant i ho acabem traslladant a la vida familiar. Alba Castellví, mediadora familiar i assessora de famílies i docents, explica que després de tot el dia a la feina, quan arribem a casa cansats amb la inèrcia de l’activitat del dia, i ens adonem de la feinada que encara ens queda per poder disfrutar del nostre moment i descansar, ens estressem encara més.

De fet, després de treballar un munt d’hores, admet Castellví, “pocs pares i mares són capaços de reaccionar amb un somriure i bon humor davant d’una situació així; només els que s’han preparat són capaços de donar-hi una resposta educativa des de la tranquil·litat”. La reacció més habitual és enfadar-se i rondinar, cosa que encara empitjora les coses perquè fa que ens sentim més cansats i nerviosos.

DE PARES A FILLS

Sylvia Comas dirigeix l’Institut esMindfulness, un centre d’entrenament de 'mindfulness' en què ensenyen el mètode de Jon Kabat-Zinn basat en la reducció de l’estrès. També és del parer que cada vegada a la nostra societat patim més estrès i que els nens i els joves són esponges del que viuen al seu entorn: “Viure en un entorn familiar en què els pares tenen estrès fa que sigui molt fàcil que els nanos també en pateixin”.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) diu que tots tindrem un episodi d’estrès en algun moment de la vida: ara, de fet, és la principal causa de baixes laborals, però “encara hi ha molta gent que no l’identifica i, sobretot, que no sap que es pot reduir entrenant la resiliència, és a dir, la capacitat d’afrontar situacions adverses sobreposant-te per tirar endavant”, assegura l’autora de 'Burbujas de paz. Un pequeño libro de mindfulness para niños y no tan niños' (editorial Nube de Tinta), que creu que com més jove es comenci a posar en pràctica millor.

Cada vegada hi ha més famílies que fan servir tècniques com el 'mindfulness' per lluitar contra l’estrès perquè, precisament, un alt percentatge dels conflictes en l’àmbit familiar prové de situacions d’estrès. Explica Castellví: “A casa l’estrès es nota amb respostes més impulsives i tenses a les situacions-repte de la vida quotidiana que se’ns plantegen, com per exemple quan les coses no van com ens agradaria o quan els fills no ens fan cas”.

UN APRENENTATGE

“Si fóssim més capaços d’aparcar el nerviosisme generat per les preocupacions i l’excés d’obligacions, segur que viuríem més bé en família”, assegura Castellví. Ara bé, el cansament, les preocupacions i les obligacions són difícils d’aparcar fora de casa per poder-hi entrar amb un somriure i fer foc nou, reconeix l’educadora, que és autora del llibre 'Educar sense cridar' (Angle Editorial). Precisament, als tallers i les xerrades que fa amb pares i mares treballa “aquestes actituds que són tan necessàries”: “Perquè, en lloc de patir la família, en puguem disfrutar”.

Així doncs, la gran notícia és que se’n pot aprendre. I els beneficis d’aprendre’n no és que siguin infinits, però sí que són importants. Per començar, serem més capaços d’apreciar les coses bones de casa nostra, somriurem més i això, per si mateix, ja serà útil per fer sentir millor les persones del nostre entorn i per sentir-nos millor nosaltres mateixos. Tindrem més temps per a les coses importants, que no només tenen a veure amb la cura dels fills sinó també amb el fet de disposar d’estones plegats. Així, Castellví anima tots els pares i mares a buscar almenys 15 minuts cada dia per poder jugar-hi.

Amb menys estrès, continua Alba Castellví, també podem escoltar millor les persones que tenim a prop -inclosos els fills- i conèixer-les més bé: saber què necessiten i de quina manera podem ajudar-les. I, alhora, també nosaltres mateixos ens podrem explicar millor. ¿No heu tingut mai un conflicte o malentès perquè heu donat per fet que els altres havien de deduir què us passava i què volíeu i, com que no ha sigut així, a sobre us heu sentit ofesos? Què hauria passat si haguéssiu explicat què us passava? ¿És possible que els altres haguessin respost tal com esperàveu i necessitàveu? Doncs és just això.