¿T’has d’estimar més els fills que la parella?

“Com es mesura l’amor?”, es pregunta retòricament la psicòloga Maria Mercè Conangla davant la pregunta sobre si s’han d’estimar més els fills que la parella. “Més que parlar de quantitat, cal parlar de qualitat de l’amor”, afegeix la psicòloga. L’amor de parella i l’amor pels fills són diferents, malgrat que comparteixen unes característiques, que són la responsabilitat, la generositat, el compromís, la comunicació i la cura de l’altre”, afirma Conangla, que és impulsora juntament amb el psicòleg Jaume Soler de la Fundació Ecologia Emocional.

La parella és una de les grans eleccions de la vida, una relació que es cultiva, es treballa, se sent, és la persona amb qui volem fer camí i que triem estimar. “Els fills en poden ser una conseqüència, com a acte de continuïtat en el món, i cal estimar-los i educar-los perquè siguin persones autònomes, amb criteri, connectades a l’amor i capaces de viure la seva pròpia vida”, explica Jaume Soler. “La parella la triem i ja té una manera de ser, uns valors, uns interessos, un bagatge vital, mentre que els fills ens els trobem amb uns condicionants genètics i caldrà construir una relació amb ells que els doti de valors, capacitats mentals, emocionals i relacionals que els siguin útils per a la vida”, afegeix el psicòleg.

“Si estimem bé els fills, seran capaços un dia de marxar del nostre costat per explorar la resta de món”, diu Maria Mercè Conangla. “Amb ells acceptem la diferència, i els hauríem d’educar sense imposar-los la nostra visió del món, amb molt de respecte. Això suposa una enorme dedicació d’energia afectiva, comenta la psicòloga, coautora amb Jaume Soler del llibre ''Ámame para que me pueda ir' (Amat Ed.).

3 raons per estimar més la parella que els fills (si és que es pot acceptar l’afirmació políticament incorrecta)

Segons la catedràtica de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona Maria Rosa Buxarrais

• La bona relació de la parella és el millor exemple que podem oferir als nostres fills.
• Perquè si la parella és feliç, transmet felicitat als fills.
• Els fills també han d’aprendre que no poden ser sempre el centre d’atenció.

En l’amor per la parella, “si la tria està ben feta”, hi ha una estima pels trets admirables o atractius que té aquella persona, mentre que en l’amor pels fills hi ha un amor amb menys condicions. Ara bé, “tant en l’amor pels fills com per la parella hi ha d’haver reciprocitat de tendresa, cura, sensibilitat i respecte, perquè forma part del flux donar i saber rebre amor”, diuen els psicòlegs.

Per tot plegat, “l’amor de parella és una elecció de persona i de construcció d’un projecte comú, tant si es decideix tenir fills com si no”, diuen els psicòlegs. Ara bé, quan se’n tenen, cal ser conscients que hi ha una etapa primerenca dels fills que és molt intensa, i en què tots dos corren el risc de focalitzar-s’hi tant que acabin perdent-se de vista. És llavors que pot passar, si no s’han sabut estimar prou i mantenir viu el projecte compartit, que la parella es desfaci”, reflexiona Conangla.

Dit amb altres paraules, com que l’amor de parella no existeix sinó que està en obres tota la vida, hi ha d’haver treball i convivència sempre, sigui sense fills, amb els fills petits o amb els fills grans. En canvi, l’amor als fills té unes premisses diferents que faciliten que es pugui mantenir fins i tot quan físicament no hi són presents o visquin a l’altra punta del món.

L’AMOR NO ES MESURA

Per la seva banda, la catedràtica de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona Maria Rosa Buxarrais sosté: “No és senzill saber amb quina intensitat estimes la parella i els fills”. “No ho podem mesurar, perquè és una qüestió de sentiments”, comenta.

També hi ha altres variables que hi poden intervenir, com per exemple l’edat dels fills, el seu caràcter (és a dir, si són més o menys dependents), les seves habilitats cognitives o certs moments en què potser algun dels fills necessita més atencions pel motiu que sigui.

De tota manera, malgrat que sembli políticament incorrecte, la resposta a la pregunta seria que cal estimar més la parella que els fills. “La parella és, en teoria, la que sempre serà al teu costat, tenint cura de tu, mentre que els fills, tard o d’hora, hauran de fer la seva pròpia vida, i ells en donaran una de nova als seus fills”, diu Buxarrais. “No podem fer parèntesi a la nostra vida de parella per atendre més els fills, sinó que cal compaginar-ho, malgrat que certament el repte no és gens fàcil”, continua explicant la catedràtica de la Universitat de Barcelona.

Finalment, la psicòloga Estefania Carreño és del parer que la pregunta (“T’has d’estimar més els fills que la parella?”) no està ben formulada. “Crec que no hem d’oblidar mai la parella i no hem de perdre de vista l’horitzó de la nostra vida en parella”. Per a Carreño, en l’amor de parella es dona i s’espera rebre de la mateixa manera, perquè es va construint i s’ha de mantenir al llarg del temps amb respecte, companyonia, estima, compartint les coses bones i dolentes. “En canvi, en l’amor cap als fills estimem per sobre de nosaltres mateixos, molt sovint fins que veiem que ja no els cal el nostre suport”.

És més, la psicòloga Estefania Carreño assegura que sabem estimar els fills i, per contra, les parelles no tant. “La pregunta podria ser si sabem estimar qui no volem perdre”, conclou.

Aproximació a la sentència “Els fills són meus i la parella te la trobes pel camí”

Hi ha qui al·lega que l’amor pels fills és més poderós perquè les dones els han portat a dins, i són seus, mentre que les parelles poden deixar de ser-ho. I per això la inversió amorosa en els fills tindria més valor, perquè les parelles poden variar, mentre que els fills no. La sentència s’ha estès en els últims temps, perquè l’amor per a tota la vida ha deixat de ser una realitat, les parelles canvien i, en canvi, s’és pare o mare tota la vida. “Un amor perdurable en el temps requereix molta voluntat i energia. Cal eliminar la creença que els fills o les parelles ens pertanyen. És erroni mirar l’amor com una inversió”, diuen els psicòlegs Jaume Soler i Maria Mercè Conangla. Sabem que com més estimem més capacitat d’estimar tenim i, per tant, estimar bé la parella no va en detriment de l’amor cap als fills ni viceversa. En altres paraules, “cal passar de l’amor-concepte a l’amor-acte: estimar”, afirmen convençuts els psicòlegs responsables de la Fundació Ecologia Emocional.