Vicent Baydal

“Si estàs nerviós, la filla també”

Historiador i pare de la Bruna, de 5 anys. Professor de la Universitat Jaume I, cofundador de Llibres de la Drassana, ha publicat amb Cristian Palomo ‘Pseudohistòria contra Catalunya. De l’espanyolisme a la Nova Història’ (Eumo)

Vicent Baydal és historiador / DANIEL GARCIA-SALA Zoom

Quan més faig servir la història amb Bruna és quan passegem per la ciutat, o pel poble familiar, Cocentaina, un lloc poblat des d’època ibèrica, gran nucli andalusí i amb un castell medieval. Intente explicar-li sobretot els canvis en el paisatge urbà, quan anem per la ciutat de València. Després de travessar el llit sec del riu Túria, li explique per què les Torres dels Serrans són com són.

Per què són com són?

Fa mil anys eren el principal accés de la ciutat en època musulmana. Llavors hi havia un pont de pedra que és el mateix pel qual passem encara avui. Quan Jaume I i els cristians van conquerir la ciutat, van fer unes muralles i unes torres i portes noves. Les van fer així inspirades en la Porta Reial del monestir de Santa Maria de Poblet.

Hi ha fake news i també fake history.

La història és una disciplina científica. Evidentment, com totes les ciències humanes i socials, no té el grau d’exactitud i mesurabilitat de les ciències naturals, però es basa en unes fonts documentals, un mètode d’anàlisi i un conjunt de garanties contrastables. Qui fa història sense fonts documentals, ni mètode historiogràfic, ni contrast de la comunitat científica, no fa història, fa el que li rota, fa pseudociència.

El llibre ha tingut ressò. Ja aneu per la segona edició.

Dins de la historiografia molts investigadors esperaven àvidament un llibre així. També hi ha hagut qui ha continuat aferrat a la fe novohistòrica i ha considerat que el llibre no calia, arribant a insultar-nos greument, però moltíssima gent ens ha agraït la tasca d’aclariment.

Com evoluciona la teva filla al llarg del confinament?

A mesura que s’ha allargat, la convivència ha millorat moltíssim, per exemple en l’alimentació. Al menjador escolar menjava de tot però a casa teníem problemes. Però ha vist que això no es podia sostenir i ha modificat el comportament fins a menjar amb normalitat.

I tu, què has après?

Tot i que ja ho sabia, he tingut més clar que mai que el nostre comportament influeix enormement sobre el dels nostres fills. Si estàs nerviós i irascible, hi ha altes probabilitats que la filla també ho estiga; per contra, si et mostres seré i alegre, és fàcil que ella també ho estiga.

Com a la teva filla, explica’m la història d’un confinament.

Doncs la del pintor valencià Ignasi Pinazo davant l’epidèmia de còlera del 1885.

Què li va passar?

En dues epidèmies de còlera que havien afectat la ciutat de València quan era un infant, havien mort sa mare i son pare i també la segona dona de son pare. El terror que tenia a la malaltia era tal que, en esclatar una nova epidèmia el 1885, el pintor va córrer a refugiar-se a la casa de camp d’un dels seus mecenes, el banquer català Josep Jaumandreu, instal·lat en la població valenciana de Bétera. Durant els tres mesos que va durar el confinament, Pinazo va pintar quatre retrats de la família, cadascun representa una estació de l’any i són un veritable esclat de bellesa. Dels confinaments, malgrat els patiments i les pors, també n’han sorgit meravelles.