Ramon Fauria

“Mai els pregunto per què”

Mentalista, conferenciant motivacional i pare de l’Helena, d’11 anys. És ‘coach’ executiu i personal, fa classes al CETT-UB i publica ‘El libro de los poderes. Descubre i expande tu potencial e influencia’ (Ed. Conecta)

Ramon Fauria és mentalista / FRANCESC MELCION Zoom

Els adults estem exposats a moltes tensions. Inconscientment aboquem l’estrès i l’estat d’ànim negatiu en els nostres fills, en forma de paraules o conductes que no toquen.

I sovint en som conscients.

Una pregunta que ens hem de fer contínuament és com ens sentim i com se sent el nostre fill. Un cop feta aquesta pregunta, tens més possibilitats de gestionar bé el teu estat d’ànim i les capacitats de tota mena augmenten.

Valores les paraules.

Cal aprofitar el poder de les paraules. Abans solia preguntar a la meva filla com li havia anat l’escola, ella em responia que bé i s’acabava la conversa. Fins que vaig decidir preguntar-li: “Què és el millor que t’ha passat a l’escola?” Quan li deia això, ella em feia una explicació i fàcilment començava una conversa.

Ben vist.

Tampoc pregunto mai per què.

Per què? I disculpa que t’ho pregunti.

Perquè quan ens pregunten per què tendim a sentir-nos culpables, ens posem a la defensiva i no fem altra cosa que buscar excuses. Tot això ens allunya d’un bon aprenentatge i de la solució del problema.

¿I de quina altra manera es pot fer la pregunta?

Pots demanar quin és el motiu per tal cosa o tal altra. Les paraules ho canvien tot, perquè la ment ho és tot. Jo procuro que la meva filla sigui conscient del poder de la comunicació no verbal, del poder que té la veu, la mirada, el somriure, la posició del cos, els gestos... Cal tenir en compte tot això per comunicar-nos millor i per entendre més bé els altres.

¿Ser mentalista t’ha ajudat a fer de pare?

M’ha ensenyat a tenir recursos i eines per fer que la comunicació sigui més funcional i efectiva.

¿I la teva filla s’interessa per les teves habilitats?

Algun cop ha vist com podem ser capaços de dirigir l’atenció i el pensament de les persones, fent que es fixin en una cosa en lloc de fer-ho en una altra. Dedicar-me a la ment em fa ser conscient de la gran capacitat de suggestió que tenim, adults i nens. Tots som molt influenciables. Una paraula, un gest, una música... poden canviar qualsevol decisió.

Digue’m una cosa que observessis en ella que et fes pensar.

Quan era petita, la meva filla jugava a fer de mestra dels seus ninos. Hi havia èpoques que els renyava contínuament. En altres moments els tractava amb un to més tranquil i afectuós. Resulta que estava imitant les seves mestres.

Lògic.

Això et fa ser conscient de la importància dels mestres, i de si fan servir l’amenaça o la capacitat de reflexió. Càstig i aprenentatge no tenen res a veure. En el món empresarial he vist que l’amenaça no sol funcionar. El més efectiu és utilitzar les emocions positives dels fills per motivar-los. L’humor també és molt important. Permet desplegar moltes capacitats i encarar millor les dificultats, és un gran motor.

Un últim pensament per als moments difícils.

Els conflictes són sempre una oportunitat per aprendre i créixer, sempre que sapiguem gestionar-los bé.