Carles Pedragosa

“L’instrument et tria a tu”

Compositor, músic i pare del Guiu i l’Èlia, de 8 i 6 anys. Pertany a la companyia Indigest, dirigeix l’Escola Municipal de Música de Santa Maria de Palautordera i estrena al Teatre Lliure el musical ‘La Bruixa de la tramuntan a’

Carles Pedragosa és músic i compositor / PERE TORDERA Zoom

Fa anys que vam anar a viure a Santa Maria de Palautordera. Per a mi va ser recuperar vincles familiars, tornar al lloc del meu avi patern, trobar gent que el va conèixer i que me n’explicava històries. I també ha sigut un privilegi poder viure a prop de la natura. En una de les primeres passejades en bicicleta pel bosc anàvem per un camí i a l’esquerra vam trobar un prat amb un roure gegant. El fill gran, que llavors tenia quatre anys, va fer que ens aturéssim i, assenyalant l’arbre, va dir: “Pare, és preciós, oi?”

Així de senzill...

Sé que és una anècdota molt petita, però em va emocionar veure que ell sentia la necessitat de compartir aquell moment de bellesa. Vaig sentir confiança en la manera com l’estàvem educant perquè, de manera espontània, estava manifestant una sensibilitat que li permetia descobrir un món ple de coses precioses.

¿I t’ha fet descobrir alguna altra cosa, últimament?

Ara estic aprenent a tocar la flauta travessera justament perquè ell l’està aprenent a tocar i tinc ganes d’ajudar-lo. El meu instrument és el piano i quan comences a tocar un instrument de vent comprens que la nota sorgeix de la respiració. Per a mi, ser professor implica necessàriament continuar aprenent, ser capaç d’encomanar la teva curiositat i ganes d’aprendre.

I amb la petita?

Fa poc va ser el seu aniversari i, contra tot pronòstic, ens va demanar un clarinet. De moment, encara és petita per tocar-lo posant-hi els dits, però només bufant ja en fa sonar una nota. Amb aquella nota seva i amb el meu piano ja podem fer una cançó.

Com escolteu música plegats?

Cadascú té una playlist amb les cançons que li agraden i sovint em demanen escoltar-la. A mi algunes m’agraden i d’altres no, i els hi dic. Però també faig servir un altre sistema, procurant agafar-los desprevinguts.

Quin sistema?

Quan estan distrets fent alguna cosa, jugant o dibuixant, poso música que ells no em demanen: clàssica, flamenc, bossa nova, africana... És música que a mi em ve de gust escoltar i me n’adono que ells l’accepten i l’escolten.

Dirigeixes una escola de música.

I segons la meva experiència, als més petits, més que ensenyar-los música cal trobar la manera de convertir-la en una vivència, que descobreixin la força que té dins de la comunitat, com ens emociona i ens connecta.

Com es tria un instrument?

El gran està llegint Harry Potter i allà queda clar que és la vareta la que tria el mag i no al revés. Passa igual amb l’instrument. A més, cal saber que la relació que hi tens implica un compromís. Si tens un animal l’has de cuidar cada dia, un instrument també.

Explica’m una altra anècdota petita.

Una vegada el gran jugava fent un personatge que es feia l’ofès. Una estona abans havíem tingut un conflicte i deia que faria les maletes per marxar de casa. Però mentre ho deia, se li va trencar la veu, va tornar a ser ell i em va dir: “No sé què m’ha passat”. Ell mateix es va commoure. Va ser un moment que em va mostrar la sensibilitat i el cor enorme que tenen els nens.