Família 16/01/2021

Vanesa Lorenzo: “Eduquem a llarg termini”

Dissenyadora de moda, model i mare de la Maria i la Manuela, de 6 i 4 anys. L’hem vist en portades de revistes de tot el món. Publica ‘Crecer juntos. Yoga y disciplina positiva para afrontar los retos de la educación’ (Planeta)

i
Francesc Orteu
2 min
“Eduquem a llarg termini”

Com qualsevol mare treballadora, quan torno a casa vull satisfer els desitjos de les peques i això em resta temps per ocupar-me de les meves necessitats. La mala gestió del temps és una de les meves inhabilitats. Al vespre em costa enviar-les a dormir. Elles ho saben i juguen amb això.

Passa a qualsevol casa amb fills petits...

Però si l’estona que dediquem a la banyera o a jugar es fan eternes, pot passar que tot plegat acabi malament. Quan s’imposen els moments dedicats als fills, resulta que no tenen cabuda els moments que necessitem els adults.

I vols dir que té solució, això? Tu com t’ho fas?

Definint un temps per a cada cosa. I quan convé, si cal, m’ajuda fer servir un temporitzador. D’aquesta manera les nenes saben que les coses s’acaben i això afavoreix que siguin més respectuoses amb el temps de cadascú.

La sensació de no tenir temps és l’origen de moltes tensions.

Soc una persona molt activa i un pèl massa perfeccionista, per això algunes vegades em costa deixar que les meves filles facin les coses sense la meva ajuda. M’he de dir sovint “tingues paciència”, “deixa-les fer”. Potser ho faran més a poc a poc i s’equivocaran, però és important per a la seva autoestima veure que se’n poden sortir totes soles.

Quines maneres de fer has intentat implantar a casa?

M’agrada aplicar els principis de la disciplina positiva, que consisteix en entendre que l’educació és una feina a llarg termini. Quan vaig tenir coneixement de la disciplina positiva, em va impressionar la divisa de tractar el nen com tractaries un adult. Això va canviar la meva perspectiva a l’hora de fer de mare.

I com es concreta?

Cal aplicar les quatre R: reconèixer, responsabilitzar-se, reconciliar-se i reparar. Ajuda a formar joves més respectuosos i responsables.

Els conflictes amb el menjar, per exemple, com els encares?

Quan les meves filles no volen menjar alguna cosa, els pregunto el motiu, si no els agrada o si no tenen més gana. Sigui quina sigui la resposta, crec que ha de ser acceptada perquè, si no l’accepto, la situació pot derivar cap a una lluita on tots hi podem sortir perdent.

Carai. ¿Vols dir que no ets massa permissiva?

Jo desitjo que les meves filles estiguin connectades amb el seu cos, com ho estaven quan eren uns nadons i sabien identificar perfectament fins on volien menjar. Ara, també han de saber si tenen o no tenen més gana. Vull que assaboreixin el menjar, que el gaudeixin, i no vull convertir les estones a taula en una guerra. Fer jocs amb el menjar o ser creatius també ajuda a crear un ambient distès.

¿I trobes que cal demanar-los la responsabilitat en la gestió del temps?

Sempre cal afavorir la cooperació i la responsabilitat. És curiós observar que, quan demanes a una criatura quina estona vol dedicar a veure dibuixos animats i quina a llegir, la seva resposta tendeix a ser més equilibrada del que t’esperes. Si no percep la situació com una lluita de poder i la deixes fer, les seves decisions tendiran a ser assenyades.

stats