Irene Gisbert

“Adolescents: perfums dolços i potents”

Perfumista, antropòloga i mare biològica del Víctor i no biològica de la Laura, de 18 i 20 anys. És cofundadora de la marca de cosmètica infantil Lua & Lee, que es defineix com a artesana de la perfumeria

Irene Gisbert és perfumista / RUTH MARIGOT Zoom

Quan estava embarassada em tornava boja l’olor de l’aiguarràs o la trementina. Em feia molta vergonya, perquè pensava que no podia ser saludable per al nadó, però quan anava a comprar i arribava a la secció de drogueria em venia salivera. Ho he preguntat a metges experts i m’han dit que és normal perquè l’olfacte de la dona embarassada es modifica molt.

Els primers mesos d’un nadó són tot un repertori d’olors.

N’hi ha de bones i de dolentes, però totes són entranyables. N’hi ha de càlides i d’acres. Algunes són meravelloses, com l’olor que fa el nadó acabat de banyar.

Els nens es fixen molt en les olors.

El meu fill té un nas més fi que el meu. Ja de ben petit sentia les olors dels arbres, dels rius o de les flors molt abans que jo.

I ara ja és gran.

Els meus fills es perfumen moltíssim i els encanta fer-ho.

¿Utilitzen els perfums de manera diferent de com feies tu?

Segurament. Per a mi eren un producte màgic, que mesurava molt. Els perfums no són gaire diferents ara. Evidentment, hi ha tendències, però a l’adolescència sempre agraden les notes com les vainilles, els cocos, les xocolates. Sempre perfums dolços i molt potents.

La teva és una família reconstruïda.

Sí, des de fa aproximadament uns 10 anys.

Quin ha sigut el vostre gran èxit?

La complicitat del meu fill i de la Laura, la filla de la meva parella. Tenen edats similars i, en molts moments de la seva vida, han pogut comptar l’un amb l’altre com amb un germà.

En quins aspectes heu assumit que una família cosida és diferent?

N’hi ha un d’important que cal respectar: no sempre tenim els mateixos criteris i, per tant, jo prenc les decisions pel que fa al Víctor i la meva parella pel que fa a la Laura. Cal tenir clar que no podem ser com una família en què els dos pares prenen totes les decisions conjuntament. Cada un té un bagatge i cada nen espera que sigui sobretot el progenitor biològic qui decideixi. Però això no vol dir que no calgui teixir moltíssimes complicitats. Crec que el meu rol tendeix a assemblar-se més al d’una tieta molt propera.

Què et resulta feixuc, encara?

L’adolescència és un moment especial i la relació amb els pares és segurament la més complicada de tots els períodes de la vida dels fills. Però més endavant entendran algunes decisions que ara no entenen. En el nostre cas, segurament el fet de tenir un sol fill i haver viscut molts moments plegats ell i jo sols ens ha donat una complicitat brutal, que jo valoro més que res al món.

¿És bona idea que els fills treballin amb els pares?

No ho tinc previst, però si els agradés fer-ho i veiés que els perfums els apassionen tant com a mi, em semblaria fantàstic. Però és una opció seva. Ara bé, he de dir que una de les primeres maneres de finançar-se que va descobrir el meu fill va ser preparar perfums per als seus amics. Els feia un bon preu. Venent un parell d’ampolles solucionava la seva situació econòmica per a tot un cap de setmana.