Marta Pontnou

“Sabré demanar perdó”

Assessora d’imatge, articulista i mare de la Constança i la Hivèrnia, d’11 i 4 anys. És productora de convidats de TV, assessora d’imatge d’ERC i firma a ‘Núvol’ articles sobre relacions personals, sexe i moda. Instagram: @thepontnouagency

Marta Pontnou és assessora d'imatge / LLUÍS BRUNET Zoom

Soc la que no ha volgut donar mai el pit ni que les filles dormissin al meu llit, la que deixa que es vesteixin com volen i no llegeix els xats de l’escola, la que està sempre en contra dels regals de grup a les mestres... Prou de bosses amb els noms dels nens brodats o una merda d’orla amb fotos de la canalla que ja veuen tot l’any.

La gran i la petita es porten set anys.

Vaig tenir la gran als 29. Mai havia sentit cap instint maternal i tot em va venir ample. Em va costar moltíssim acceptar que era mare. Era com si no pogués ser tan lliure com abans. Però vaig trobar una bona terapeuta i vaig reconduir el camí. Amb una, jo ja en tenia prou, però la parella va insistir molt i als 36 vaig decidir que era llavors o mai més. El que tenia clar és que mai voldria que les meves filles es portessin pocs anys.

Per què?

M’esgarrifa veure aquestes mares amb nens de 4 i 2 anys. Per fer això has de tenir molt instint de sacrifici. Saps que durant cinc anys seràs a Guantánamo. La diferència d’edat és una benedicció. No juguen juntes, però tampoc es barallen. La gran està preadolescent i la petita està juganera. Han sigut dues filles úniques, amb tota l’atenció tant per a l’una com per a l’altra.

Dona’m un bon consell.

Que dormin bé. Li dec la vida al doctor. Estivill. Si dormen bé tota la nit l’endemà no rondinen, no ploren i no es queixen, són nenes felices. Si una nena no dina un dia no passa res. La canalla no es mor de gana. Per menjar i vestir que fotin el que vulguin.

Què dius ara?

Vestir-se és una expressió artística. Vull que s’acostumin a vestir-se pensant en elles mateixes i no en què diran. Que aprenguin que el cos és seu i que es decora com cadascú vol. Això sí, amb sentit comú. Res de pantalons curts al gener.

Veig que ets una mare amb caràcter.

Soc la millor mare del món. Hi deu haver coses que no faig bé, però quan arribi el moment els sabré demanar perdó.

¿La teva manera de ser fa que les teves filles siguin d’una manera o d’una altra?

És al revés. Jo faig de mare d’una manera o altra en funció de com són elles. La gran és responsable, pacient, tranquil·la, pensa molt cada moviment que fa. És tan acurada amb les feines de l’escola que a vegades l’animo a fer alguna bretolada, a esbojarrar-se una mica per treure’s pressió. Amb ella faig de mare irresponsable, passota i divertida.

I amb l’altra?

La petita és impulsiva, dramàtica, tant pot estar esbojarrada rient com fent un drama. Amb ella soc una mare més pacient, dirigint els jocs que fa, animant-la en cada cosa que aconsegueix. Necessita aprovació i admiració constant.

Què has procurat no ser?

Una mare-minyona. Tinc clar que primer soc jo. La meva vida va primer perquè les meves filles depenen de mi i del seu pare. Si em sento amargada fent una cosa que no vull fer mai podré transmetre felicitat i tranquil·litat a les meves filles. Prefereixo sacrificar una nit en família i sortir de nit amb les amigues. Així l’endemà seré més feliç i tindré moltes més ganes de jugar amb elles.