L’amistat autèntica

A la vida tots necessitem algú al costat per compartir-hi i confiar-li les nostres il·lusions i alegries, temors i dubtes, i rebre'n consell. Són els amics. L'amistat autèntica és un valor molt apreciat per tothom. Quan algú és sincer i fidel i t'ajuda sense esperar res a canvi, quan està sempre al teu costat tant en els moments bons com en els difícils, quan t'acull mentre els altres et rebutgen... és un amic.

L'amistat és un sentiment personal, franc i exempt d'egoisme que creix amb el tracte i la relació que s'estableix entre dues persones o més, i arriba a ser un acte de voluntat. Es fonamenta en la sinceritat, la generositat i l'afecte de tots dos. No és amistat la relació basada en l’interès, el fingiment, la falsedat i l'egoisme.

Una relació d’amistat es construeix de mica en mica i es va fent forta dia a dia, amb el coneixement mutu i els petits detalls. Les coincidències en els valors, en els punts de vista i en els criteris per avaluar les diverses situacions i esdeveniments fan que dues persones, quan estan juntes, es trobin a gust i es comuniquin d'una manera molt especial. Aconseguir ser amic d’algú i merèixer la seva confiança requereix temps i dedicació perquè l'amistat no s’imposa ni es compra, neix de la sinceritat i la confiança recíproques. Aquesta amistat es consolida amb el temps com a fruit madur d’aquesta relació continuada i provada. Per això se sol dir que els amics és més fàcil fer-los que mantenir-los.

Ser amic suposa acceptar l'altre tal com és, amb virtuts i defectes, i no condicionar el seu comportament amb nosaltres, esperant coses que només responen a un interès o egoisme personal. L'amic ha de rebre de la nostra part respecte, acceptació, disponibilitat i generositat. Ser amic és donar sense esperar res a canvi.

Un amic estarà al nostre costat sempre, especialment quan les coses no vagin bé, perquè l'autèntica amistat es demostra en els moments difícils. Són amics aquells amb qui gaudim les hores plenament, en les alegries i en els problemes, i sempre ens sentim a gust i confiats en la seva companyia i discreció.

Fa algunes dècades la família i l’escola alertaven, insistentment, els infants i joves del perill de les “males companyies”, és a dir, d’aquells nois i noies que s’allunyaven dels estereotips de comportament de l’època. No és que avui no hi hagi companyies poc recomanables, però de manera general no hauríem de rebutjar ningú, i hauríem de mirar de ser comprensius amb tothom i tenir en compte les seves circumstàncies. Això suposa una certa gradualitat en l’amistat. Hauríem de respectar tothom i no menystenir ningú, però reservar la pròpia intimitat per al veritable amic.

Tot i que l’amistat, en principi, no hauria de limitar-se a un nombre reduït de persones i s'hauria d'obrir a tothom, la realitat i l’experiència ens fa ser selectius perquè no tots compartim els mateixos valors, gustos i criteris. No tothom pot ser amic de tothom en el sentit profund del terme, perquè l’amistat suposa confiança, intimitat, sinceritat i complicitat, i això només sorgeix amb algunes persones d'una manera natural, espontània i lliure, gairebé sense ser-ne conscients.

Per rebre i merèixer aquests valors dels altres (tenir amics), també nosaltres els hem d’oferir i viure en les nostres relacions i comportaments (ser amic). L’empatia i la complicitat neixen de la confluència d’aquests valors.

Algunes possibles qüestions per proposar als vostres fills i alumnes com a punts de reflexió:

• Quin és el perfil d'amic que et dona aquest text?
• Quants amics tens que responguin a aquestes característiques?
• Tu et consideres l'amic ideal d'altres persones?
• Quins valors creus que són imprescindibles en una amistat?
• Què és per a tu una companyia no recomanable?
• Quin creus que és el principal escull per aconseguir una amistat autèntica?

Jesús Blanquet és pedagog

Per saber-ne més

'Avanzar en valores'. Jesús Blanquet

Ediciones del Serbal