Els valors són hàbits que s’aprenen

“A casa m’han inculcat des de petita el respecte pels altres”, explica la Mireia Lorente-Picó (28 anys). A mesura que s’ha anat fent gran, és el valor que més té al cap a l’hora de relacionar-se amb tothom. La Marta Borràs (23 anys), que ha escoltat la Mireia mentre parlava, afegeix que ella ha mamat a casa seva el valor del treball en equip. “La idea que junts arribem més lluny”, concreta. Totes dues s’estan graduant en art dramàtic a l’Institut del Teatre i estan creant, amb la resta de companys de l’últim curs, el treball de final de grau, el primer espectacle de la seva pròpia companyia teatral. “Hem decidit fer un musical, que representarem al Teatre Gaudí del 28 de juny al 15 de juliol”, expliquen. Curiosament, el musical que han triat, de nom '9 to 5', “té molts valors”. Per començar, el del feminisme, perquè “el musical se centra en la vida laboral de tres dones que viuen desigualtats”, expliquen. Però també el de l’inconformisme: “És a dir, no voler acceptar el que et toca viure si no t’agrada, i, per tant, voler-ho canviar”, diuen la Marta i la Mireia. “Malgrat que és una comèdia musical dels anys 80 [la música és de Dolly Parton], sostenim que és ben actual i que no sembla gens desfasat en el temps”.

Així doncs, el musical dels alumnes de l’Institut del Teatre està ple de valors, però és que, a més, “fer teatre vol dir treballar valors”: “Perquè ens hem de respectar els uns als altres, hem de saber escoltar-nos i, després, treballar en equip”, expliquen la Marta i la Mireia. “I en un projecte teatral tothom ha d’estar al mateix nivell i, si no és així, ho hem de resoldre perquè l’obra tiri endavant”, matisen.

Les dues noies sostenen que els valors s’aprenen a casa, però “també és un entrenament que cal exercir dia a dia”, perquè s’acabin assumint i després exercint amb naturalitat. “A l’escola de vegades es treballen els valors de manera molt teòrica, perquè quan es fan treballs en equip sempre acaba sent una persona, o el mateix professor, qui estira el projecte”, opinen. Per això les dues estudiants creuen que totes les criatures haurien de fer teatre com a extraescolar, malgrat que no vulguin dedicar-s’hi de grans.

S’APRENEN A CASA

A la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona (UB), la pedagoga i professora Marta Burguet comenta que “els valors s’han de mamar a la llar perquè les criatures se n’amarin, i els integrin per convicció”. També cal parlar-ne teòricament a l’escola i en altres àmbits, però la cosa més important és “actuar en coherència amb allò que es diu de paraula”. A casa, els valors s’eduquen en la quotidianitat, i a partir d’aquí transcendeixen a tots els àmbits on les criatures es mouen. “Cal un exercici diari, constant, perquè surtin de manera natural i no per convenció, per quedar bé”, opina Burguet.

D’entre tots els valors, la professora de la UB destaca el del respecte pels altres i sobretot per un mateix. O el de la pau, “però en el sentit d’implicar-se i jugar-se-la perquè hi hagi justícia, respecte i solidaritat”. Sovint, “quan es parla de pau sembla que fem referència al quietisme, i no és així”. La pau es transmet quan la vivim endins: “És llavors quan la podem reflectir enfora, amb compromís”. I encara un tercer, el de la desacceleració: “Especialment en una societat accelerada com la nostra, que no permet aflorar l’ésser i es dedica a fer”. Juntament amb la desacceleració, doncs, el valor de la interioritat, el silenci, la constància i l’autenticitat.

Per la seva banda, Juan Lucas Onieva, professor de didàctica de la llengua i de la literatura infantil de la Facultat d’Educació de la Universitat de Màlaga, assegura que “molts dels conflictes de convivència que es generen a les aules són per falta de valors”. “De fet, vaig redactar el llibre 'El convivenciario' [Ed. Desclée De Brouwer] perquè els professors de primària em deien que els faltaven recursos per treballar-los a l’escola”.

RECURSOS PER TREBALLAR ELS VALORS

Onieva va decidir fer una part pràctica i una de teòrica. “També he de destacar les 23 il·lustracions que acompanyen els valors que hi explico”, diu. D’entre tots els valors que el professor esmenta, n’hi ha dos que destaca molt, perquè són sobretot els que veu quan visita les escoles de primària: “Són l’empatia i saber demanar perdó, que ajuda a alliberar violència”.

Sobre l’empatia, el professor de la Universitat de Màlaga fa preguntes a les criatures com ara: ¿a qui acostumes a criticar per la manera com fa o diu les coses?, ¿què és el que et molesta tant d’aquella persona?, ¿per què creus que actua d’aquesta manera? Un cop ja coneixes més l’altra persona, ¿seguiràs sent crítica amb ella?

Sobre el fet de demanar perdó, amb sinceritat, Onieva demana a les criatures que sàpiguen que dir “Et perdono” és igual que dir “No et tornaré a culpar pel que vas fer una vegada o per allò que vas dir i em va fer mal”. També és cert que, de vegades, “el dolor que causat és tan fort que no permet oblidar el que ha passat”. Malgrat això, el professor pregunta: “Qui són aquestes persones a les quals t’agradaria perdonar per sempre?”

El pedagog Xavier Ureta opina que el concepte dels valors ha arribat al món escolar a través de les tendències psicopedagògiques anglosaxones, especialment les nord-americanes: “Perquè a casa nostra hauríem de parlar de virtuts, perquè la nostra tradició judeocristiana s’arrela en els grecs clàssics”. De fet, “les virtuts estan encaminades al bé, a la saviesa, i guien, per tant, les nostres accions des d’allò que neix del nostre saber (esperit, intel·lecte). El que denominem valors té més a veure amb el jo subjectiu i determina la nostra manera d’actuar, en un sentit o un altre”. Així, simplificant, “l’amistat, entesa com a valor, és una conseqüència d’estimar (en un sentit profund, superior), que és una virtut”. Els valors sense la referència a les virtuts poden desnaturalitzar l’ésser humà i el poden condemnar al relativisme. “Per això ja som molts els que preferim parlar de virtuts més que no pas de valors”. Per posar un exemple encara més aclaridor de les diferències entre valors i virtuts, a algú li podem dir: “No m’imposis els teus valors”. En canvi, resultaria absurd dir-li: “No m’imposis les teves virtuts”.

A l’Institut del Teatre, la Marta Borràs i la Mireia Lorente-Picó continuen assajant per estrenar el musical '9 to 5'. Tenen molta feina, però els agrada tant el que fan, i sobretot el que representen, que les hores passen amb alegria. I repeteixen que el teatre “és molt bona escola per a tothom, perquè s’aprenen a la pràctica els discursos que la família i l’escola poden dir sempre a les criatures”. S’hi vulguin dedicar o no professionalment, “el teatre hauria de ser una pràctica obligatòria des de petits”, es mostren convençudes totes dues.

Valors i teatre: ‘9 to 5. El musical’

Escrit per Dolly Parton i Patricia Resnick, el musical '9 to 5' es va portar als escenaris a Broadway per primera vegada el 2009. L’obra adaptava la pel·lícula homònima, estrenada el 1980, que en castellà es va traduir per '¿Cómo eliminar a tu jefe?'. La companyia Epidèmia Teatre, formada pels estudiants de l’Institut del Teatre, l’ha traduït i l’ha adaptat per estrenar-la al Teatre Gaudí, amb 5 actors i 4 actrius.

• Obra: '9 to 5' al Teatre Gaudí.
• Companyia: Epidèmia Teatre
• Direcció: Jaime A. Herrera
• Interpretació: Marta Borràs, David O’Malley, Aida Llop, Mireia Lorente-Picó, Anna Marquès
• Direcció musical: Ignacio Sabadell
• Estrena: 28 de juny
• Per a més informació: http://teatregaudibarcelona.com i també a Verkami: http://vkm.is/9to5