Cal educar des de l’exemple i explicar-los l’esforç que es fa per aconseguir qualsevol cosa
OLGA VALLEJO

Educar en la cultura de l'esforç

Cal educar des de l’exemple i explicar-los l’esforç que es fa per aconseguir qualsevol cosa / GETTY

Quin paper ocupa l’esforç en una societat atapeïda de recompenses ràpides? Es resisteix a esfumar-se? I com s’educa en el treball i la constància?

Famílies i educadors reconeixen l’esforç com un valor que intenten preservar en una realitat on la recompensa ràpida és ben present. Fa gairebé trenta anys que Xavier París, director de l’Escola de Música de l’Ateneu de Sant Just Desvern, és professor de música. Reconeix que des que va començar a fer classes la societat ha canviat molt: “Abans tot es focalitzava en l’estudi de l’escola i els nanos anaven fent sense gaire sobrecàrrega. Ara les criatures fan infinitat d’activitats i extraescolars, el seu benestar és molt present i la tecnologia és una peça clau que ofereix informació, immediatesa i recompenses de manera relativament senzilla. Amb la música s’evidencia que la disciplina de l’aprenentatge ha minvat perquè demana treball, dedicació i constància i té resultats a llarg termini, per això els costa”. Considera que la cultura de l’esforç ha canviat, amb nens que fan moltes coses per ser competitius i que s’opta més per la quantitat que no per la qualitat. El benestar a què fa referència implica que un gran nombre de pares demanin partitures més entretingudes perquè els nanos no s’avorreixin, “però és difícil inculcar el valor de l’esforç si se’ls protegeix tant o els nens són els que trien deixar el que no els agrada prou”, comenta París. Per aconseguir que les noves generacions s’enganxin a l’estudi de la música malgrat l’esforç que comporta, intenten que valorin la feina feta quan ja sona bé una partitura: “Per a l’instrument busquem peces que els agradin en la mesura que sigui possible, amb arranjaments o peces modernes que els estimulin. Amb el llenguatge musical aprofitem que hi ha un ampli ventall de recursos multimèdia i continguts interactius”.

LA FÓRMULA QUE NO FALLA

Per a Sònia López, mestra, psicopedagoga i formadora de famílies, els adults són els responsables que les noves generacions no s’identifiquin prou amb la cultura de l’esforç: “Sempre hi ha excepcions però majoritàriament vivim en una societat on tot és immediat, amb famílies que intenten evitar el patiment dels fills satisfent ràpidament el que necessiten, i això fa que els fills tinguin una mala gestió de la frustració”. Per evitar-ho recomana educar des de l’exemple -si no veuen que t’esforces per aconseguir el que et cal, ells tampoc ho faran- i explicar-los l’esforç que es fa per aconseguir qualsevol cosa. També se’ls han de donar motius perquè s’esforcin, petits reptes diaris que respectin la seva autonomia, planificant la ruta per aconseguir el que volen aprendre: “L’esforç està molt lligat a l’aprenentatge. Han d’entendre que gairebé res surt a la primera, cal treball, paciència, constància i compromís. No haurien de canviar de bones a primeres aquella activitat que resulta més difícil del que havien imaginat. És important trobar el motiu per esforçar-se, sinó resulta difícil connectar-se a l’objectiu”.

Se’ls han de donar motius perquè s’esforcin, petits reptes diaris que respectin la seva autonomia

En aquest camí que fan per aconseguir el que es proposen, els adults hem d’acompanyar-los, que sàpiguen que poden comptar amb nosaltres: “Hem de poder parlar sense condicions de les seves pors. A vegades el compromís i la incertesa de no saber si assoliran la fita genera por”, explica López. Però, ¿cal premiar l’esforç o se suposa que fer-ho és la seva obligació? Hem de valorar la feina feta però sobretot ells mateixos han de reconèixer que s’han esforçat, que entenguin que el resultat és fruit del treball, i “aquest és el millor premi que poden tenir, la satisfacció d’haver-se esforçat; és l’èxit ben entès el que reforça la seva autoestima”, assegura la mestra. També cal ensenyar-los que no sempre s’aconsegueix el que es vol i que, per tant, els errors i les dificultats formen part del procés.

Per esforçar-se, els infants necessiten exemple i motivació Zoom

Per esforçar-se, els infants necessiten exemple i motivació / GETTY

La Carlota (38) assegura que l’esforç no és una paraula que sigui gaire present a casa: “Insistim més en altres valors com el respecte, l’escolta activa o la responsabilitat. Creiem que la Maria (5), la nostra filla, entendrà que si és responsable, respecta les necessitats, el temps i l’espai dels altres i els seus també, s’haurà d’esforçar per ser una persona coherent i respectuosa”.

UN PILAR FAMILIAR

D’entrada, la Consu (43) reconeix que tant per a ella com per al Pau (46) l’esforç és un valor en alça que intenten inculcar als seus fills, el Gerard (10) i l’Edu (7): “Sempre els diem que les coses no cauen del cel. No hi ha èxits sense esforç diari i constància”, explica la mare. Durant el confinament els nens han vist el que ja els havien explicat, que cada dia s’esforcen a la feina i a casa, tant amb les tasques que els agraden com amb les que no, i intenten fer-ho tan bé com poden perquè és la seva obligació. En la mesura de les possibilitats també els demanen que siguin responsables i s’esforcin preparant les motxilles durant el curs o endreçant les seves coses. Des de ben petits els han explicat que la suma de petits esforços els permet avançar a música o anglès, i també els permet vestir del Barça -els dos hi juguen a futbol-, “no es tracta només de dur la samarreta, s’han de preparar i desfer la bossa, anar als entrenaments i esforçar-se”.

Eal ensenyar-los que no sempre s’aconsegueix el que es vol i que, per tant, els errors i les dificultats formen part del procés

Durant els més de vuitanta dies de vacances saben que per poder jugar a la Play abans han de fer tres pàgines del llibre de repàs i llegir: “Si fos per ells es passarien el dia jugant però s’ho han de guanyar. Així com nosaltres per llegir, fer esport o quedar amb amics hem d’haver fet la feina, volem que siguin conscients que s’han d’esforçar i complir les responsabilitats”, diu la Consu.

GUANYA’T EL QUE VOLS

“A la consulta arriben adolescents que ho tenen tot sense haver-se guanyat res”, explica Estrella Ferreira, psicòloga infantil i juvenil i professora de la UB. Per això insisteix en la importància de generar l’hàbit i inculcar la cultura de l’esforç des que els fills són petits, i a mesura que van creixent se’ls expliquen els beneficis que implica: “Perquè sense esforç no hi ha guanys i sense guanys no pots fer el que vols”. Les normes impliquen hàbits que van acompanyats de l’esforç que requereix cada activitat -recollir joguines, parar taula, fer el llit o baixar les deixalles-: “És important parlar de l’esforç, verbalitzar que s’han d’esforçar i reconèixer la feina que fan posant-la en valor. El missatge arriba de mica en mica”, diu Ferreira, i recorda que estructurem la nostra personalitat a partir del llenguatge que utilitzem. “No sempre estarà bé el resultat però si s’hi han esforçat han de ser conscients que gràcies a això milloraran, assoliran el seu objectiu i se sentiran bé”.

L’esforç dels fills va acompanyat de la paciència dels pares, perquè fins que les criatures no aconsegueixen vestir-se soles, per exemple, necessiten temps per practicar i millorar. “Els hàbits són indispensables per al desenvolupament de les criatures, per tant també els pares han d’esforçar-s’hi i tenir paciència”. Amb els fills adolescents proposa una visió més “empresarial”: si volen anar al cine poden esforçar-se a casa fent aloguna cosa que repercuteixi en tota la família. “Pot semblar una manipulació però els ajuda a entendre que si volen alguna cosa se l’han de guanyar”, conclou.