Família 10/06/2016

Quant costa un fill? (emocionalment i econòmicament)

Els economistes calculen, pel cap baix, que el primer any de vida costa de 4.000 a 5.000 €. Els següents, fins als 12 anys, de 4.000 a 7.000 €

Trinitat Gilbert
6 min
Quant costa  Un fill? (emocionalment i econòmicament)

La Maria i el Ramon són dels que asseguren sense embuts que tenir un fill té un cost econòmic i emocional. Però el verb compensar el conjuguen amb alegria: “Sona com un tòpic, però el que compensa aquest cost són els moments divertits, carinyosos, entranyables amb els tres fills que tenim, i que et carreguen les piles per tirar endavant”. Dit això, toca desglossar conceptes. Es consideren uns pares austers, que han mesurat molt bé què havien de comprar i què no. Per exemple: als fills grans, bessons (3 anys i mig), no els van muntar habitació fins que no van ser grans. Llavors van comprar-los llits normals. Ara amb la petita no tenen ni cotxet, perquè conserven el dels bessons, “que sí que ens va suposar una despesa important”. Tampoc no són d’aquells que es van comprar un cotxe nou quan van arribar els fills. “Tenim el mateix que teníem abans de tenir fills”.

L’economia d’aquesta família que il·lustra el nostre reportatge gira al voltant d’un compte corrent comú, d’on surten les despeses que generen com a família, i el propi de cada progenitor. “Les despeses les cobrim gairebé a mitges. El Ramon té feina per compte aliè i està fora de casa fins a la tarda. Jo sóc autònoma i he renunciat a una part de les feines que feia per no haver de delegar tot el que fa referència a les criatures. Per tant, guanyo menys que abans, però per compensar econòmicament aquesta situació vam fer un càlcul per equilibrar el cost entre tots dos”, apunta la Maria.

D’aquest compte comú surt el que cal per als bessons i l’Eva, que bàsicament és menjar i roba, i “tampoc no tanta, perquè jo sé cosir i, per tant, els faig roba sempre que puc”, diu la mare. Cap despesa per a cangur, per a extraescolars (per edat, no en fan), ni per a escola (han optat per la pública). “Quan necessitem coses, aprofitem els aniversaris perquè, a més de jocs i joguines, hi hagi regals pràctics”. Per a altres coses, fan ús de la compra-venda de segona mà. “Hi ha molts objectes que donem a qui ho pugui necessitar, però alguns altres els hem venut”, comenten.

Així doncs, per a la Maria i el Ramon el cost econòmic de les criatures és molt portador. En el cas de la Maria, el fet de ser autònoma i treballar a casa té un doble vessant: “D’una banda, pots fer coses tu mateixa que, si no fos així, hauries de delegar en avis, cangurs, menjador escolar, extraescolars; però, de l’altra, també és cert que acabes assumint més càrrega del que seria desitjable”.

POSEM-HI XIFRES

I arribats aquí, què en diuen els experts? David Igual, autor del llibre Planifica tu economía personal y familiar (Profit Editorial), matisa els barems que s’han de tenir en compte a l’hora de calcular el cost econòmic d’un fill fins als 18 anys. “Tot depèn del nivell de vida de cada família, de si és el primer fill o posterior i de les circumstàncies específiques de cada nen”. A partir d’aquí, “com a norma general hem de tenir en compte que durant el primer any de vida cal fer front a unes despeses extres, i aquí també hi ha molta varietat. Per exemple, es pot trobar un llit bressol de nadó per un ventall d’entre 75 € i 500 €, i aquests preus no són els més extrems del mercat”.

Sigui com sigui, en el primer any de la criatura la despesa pot oscil·lar en un 80% dels casos entre els 5.000 € i els 9.000 €. “Els següents anys tenen una certa estabilitat fins als 12, en què l’oci i altres despeses fan augmentar el cost”, diu David Igual. En aquesta franja, la xifra es pot situar entre els 3.000 € i els 8.000 € anuals. Pel que fa als anys següents, fins als 18, entre 4.000 € i 8.000 € anuals. Aquestes quantitats es poden veure multiplicades per 2 si s’accedeix a sistemes sanitaris i d’escolarització privats. En xifres semblants s’expressa l’economista Rafel Cesari Cayetano, amb les dades del qual hem elaborat les ponderacions.

.

Per a aquesta realitat econòmica familiar, David Igual recomana efectuar plans d’estalvi periòdics amb la finalitat de fer front a despeses com la universitat, idiomes, un màster, etc. “Aquest estalvi periòdic presenta dos grans avantatges: la consideració de l’aportació mensual com una despesa inevitable amb la qual ja no s’hi compta i, en segon lloc, que com que és un estalvi a llarg termini, sempre supera els possibles problemes i oscil·lacions dels cicles econòmics de les inversions a curt termini”.

En canvi, per a l’economista Rafel Cesari Cayetano, pare de dos fills celíacs, el càlcul és diferent. “Tot el menjar celíac és molt més car que el convencional, i d’aquí que la despesa sigui més important”, diu. Ell prepara per al diari ARA una gràfica en què fa un càlcul a la baixa de totes les partides. Hi preveu escola pública sempre tant en la llar d’infants com en l’escola, i fa una partida que preveu el menjador i les extraescolars (a 60 € cada extraescolar per mes escolar). Quant al menjar, els primers anys són diferents respecte al quart any, quan les criatures ja mengen absolutament de tot. “He partit de la meva realitat com a pare de fills celíacs”, diu.

Mentrestant, l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) calcula que una llar de dos adults i dos fills va consumir l’any 2014 una mitjana de 5.562€ en alimentació, 2.139 € en vestit i calçat i 10.133 € en habitatge, aigua, electricitat i altres combustibles. També hi suma un apartat de béns i serveis, i en total, segons l’Idescat, el 2014 una família composta per dos fills va gastar 36.154 €.

COST EMOCIONAL

I ara les figues d’un altre paner: el cost emocional. Carina Escolà, psicòloga, comença assenyalant el cost per a les dones. “Perden competitivitat des del mateix moment que diuen a l’empresa que estan embarassades”, diu. Per a elles, doncs, el cost emocional és altíssim, perquè professionalment (està estudiat) perden trens. “És més, a partir de llavors tindran més jornades, la de la criatura i la laboral”. Escolà també subratlla el cost físic de la dona. “El cos de la dona no queda igual després de tenir fills; hi ha un desgast en molts aspectes, que queden per sempre”, i que un tipus de dona porta més malament que d’altres.

Malgrat tot, la psicòloga subratlla que un fill és un cost, certament, però que també aporta molta riquesa. “La riquesa que és saber que darrere teu hi ha una persona que et tindrà en la memòria, que et pot fer arribar a l’estatus d’avi o d’àvia”. És la riquesa que permet desequilibrar la balança, plena de despeses materials, cap a la part emocional.

Fer una bona planificació econòmica

Segons David Igual, autor del llibre Planifica tu economía personal y familiar (Profit Ed.):

Cal fer un exercici de projecció del tipus d’educació i nivell de vida que la família vol tenir, perquè moltes decisions relatives als fills no són atribuïbles directament a ells sinó a la comoditat dels pares. Per exemple, tenir un cotxet de passeig més pràctic o disposar de més roba de recanvi afecta més la feina dels pares que no la criatura directament. El mateix passa quan cal decidir el tipus d’escola o si fan activitats extraescolars.

A partir d’aquesta projecció, es pot fer una estimació del pressupost que requerirà el fill, si es disposa de suficients ingressos i dels estalvis necessaris. Per fer aquest primer càlcul, les persones de més proximitat i d’un nivell econòmic similar poden donar les primeres pautes.

Amb aquest exercici el que poden aconseguir els futurs pares és ajustar les expectatives i les seves possibilitats. És important no forçar la despesa.

Recompenses Emocionals

Segons la psicòloga Marta Selva Bastardas, de l’Hospital Quirón de Barcelona i del Centre LOPSI de Manresa, les recompenses emocionals de ser pares els ajuden a racionalitzar els costos financers de la criança de les criatures. Segons la teoria de la dissonància cognitiva -amb la qual justifiquem o racionalitzem algunes idees per facilitar la convivència de dues o més idees contradictòries entre si-, tenir fills és una despesa emocional i econòmica i hauria de fer sentir malament els pares; en comptes d’això, projecten beneficis emocionals i econòmics significativament més importants del que realment són.

Significa això que no hauríem de tenir fills? Probablement, però sí que és cert que llavors hauríem de conformar-nos a desconèixer per sempre el sentiment d’estimar, cuidar i vetllar per un ésser humà solament perquè existeix i és fruit de la nostra genètica.

stats