Consells per triar bé les joguines / Getty
TRINITAT GILBERT

10 raons per adquirir joguines amb seny

Consells per triar bé les joguines / Getty

Triar una joguina és un acte d’amor, ple de possibilitats d’aprenentatge i creixement. Regalar-ne no ha de servir per calmar l’ansietat dels adults o el sentiment de culpa, i encara menys ha de servir per aparcar la criatura

A qui no li ha passat mai? S’acosta un aniversari infantil, hi ha poc temps i, sense donar-hi gaires voltes, s’opta per adquirir la primera joguina que s’ajusta al pressupost. Sense pensar-hi més. Sense passar pel cervell reflexiu. “En la compra de joguines, la reacció més primària seria deixar-nos enlluernar”, explica Marta Burguet, professora de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona (UB), que afegeix que la publicitat, els colors, les textures i fins i tot les olors de les joguines “fan que l’atracció entri pels sentits i no necessàriament pel sentit pedagògic de la joguina”.

Imma Marín, experta en el joc, juga amb la seva neta Amèlia Perich Aragay. L'especialista defensa apostar per joguines educatives, que estimulen l'aprenentatge de les criatures/ GABRIELLE TEIXEIRA Zoom

Imma Marín, experta en el joc, juga amb la seva neta Amèlia Perich Aragay. L'especialista defensa apostar per joguines educatives, que estimulen l'aprenentatge de les criatures/ GABRIELLE TEIXEIRA

Burguet diferencia entre el cervell primari, el que actua visceralment, sense temps, i el cervell reflexiu, que atura la reacció primera i actua amb llibertat, perquè “ens dona permís per decidir què volem fer”. Ja sigui per comprar joguines o per a altres accions, si actuem “de manera compulsiva no som lliures”.

Seguint el fil de les joguines, Burguet assenyala que tot educa. “Sovint, els infants s’acaben entretenint amb les joguines més senzilles i creatives, com ara el típic vaixell o avió de paper, que dissenyen ells mateixos i, per tant, promouen l’aprenentatge autònom”, assegura la professora, que forma part del grup de recerca en educació moral (GREM).

JOGUINES QUE SOBREVIUEN EN EL TEMPS

Per la seva banda, Imma Marín, fundadora de Marinva i presidenta de la International Play Association a l’Estat (IPA), indica que “moltes joguines (baldufes, nines, dòmino, l’oca, els escacs) han sobreviscut a la societat que les ha creades, perquè han transcendit les barreres del temps i l’espai. “Són joguines que han connectat i segueixen connectant amb les necessitats lúdiques, de creixement sa i harmònic, de l’ésser humà”. Marín també sosté que “una joguina no és un objecte per entretenir-se només, perquè actua com a objecte mediador entre el joc i l’infant, l’estimula i l’enriqueix”. Per tant, si una joguina no motiva la imaginació i la curiositat (és a dir, no és font de descoberta i gaudi), “no podem considerar-la una joguina”.

Una joguina no és un objecte per entretenir-se només, perquè actua com a objecte mediador entre el joc i l’infant, l’estimula i l’enriqueix

La presidenta de l’IPA opina que “triar una joguina és un acte d’amor carregat de possibilitats d’aprenentatge i creixement”. “Mai no hauríem de regalar-la per calmar la nostra ansietat o sentiment de culpa, i encara menys per aparcar la criatura i que s’entretingui sola mentre nosaltres podem fer altres coses”. De fet, amb les joguines, la màxima “menys és més” funciona. Hi coincideix el professor jubilat Ramon Casals, que afegeix que, “com menys joguines tingui la criatura, més hi jugarà (és la regla de proporcionalitat inversa)”. De fet, segur que més d’una vegada la criatura acaba jugant més amb l’embolcall de les joguines que amb les mateixes joguines.

Una altra regla que l’autor del llibre 'L’aventura de ser avis' (Cossetània) sosté és la del consum ecològic. “Millor poques i bones, de fusta preferiblement, o de plàstic de qualitat, perquè si no anem a parar a joguines de qualitat pèssima que s’acaben trencant de seguida”, reflexiona Casals.

Triar una joguina és un acte d’amor carregat de possibilitats d’aprenentatge i creixement

Un altre dels consells del professor és fer cas de les indicacions de la capsa de la joguina. “Quan diu «A partir de 8 anys», tendim a pensar «El meu fill en té 6, però és molt espavilat». Llavors el que acabarà passant és que ni es mirarà el joc, perquè no sabrà per on agafar-lo”, sosté Ramon Casals. És a dir, recomana “aplicar la regla de cada cosa al seu temps”. I afegeix una última reflexió que cal tenir en compte a l’hora d’adquirir una joguina, i és important: no traduir l’amor en regals, una cosa “que els adults sovint fem de manera inconscient”, conclou Ramon Casals.