Ofegaments i ennuegaments: primers auxilis

Segons l'Informe Nacional d'Ofegaments (INA), elaborat per la Reial Federació de Salvament i Socorrisme (RFESS), 327 persones van perdre la vida el 2018 per ofegament en espais aquàtics espanyols. De la mateixa manera, l'asfíxia per ennuegament és la tercera causa de mort no natural a Espanya (INE), i afecta de manera especial infants i gent gran. Tal com indica la Dra. Marta López Tomás, 'e-health medical manager' de Cigna España, "és molt important incidir en les mesures de prevenció, ja que, en molts casos, els accidents per asfíxia poden evitar-se". "A més, és fonamental tenir coneixement de les pautes d'actuació en cas d'ofegament o ennuegament. Conèixer els passos a seguir, tant la maniobra de reanimació cardiopulmonar com la que es realitza en cas d'ennuegament, pot arribar a evitar un desenllaç fatal".

En el cas dels ofegaments i altres accidents a l'aigua, cal adoptar l'anomenada conducta AVA (advertir, valorar, adoptar), com recomana el ministeri de Sanitat. Aquesta manera de procedir es basa en mantenir una actitud d'alerta per advertir qualsevol situació de risc, valorar el perill i adoptar una actitud segura. Partint d'aquesta base, el departament mèdic de Cigna España exposa algunes pautes de seguretat per prevenir accidents i evitar lesions per aquesta causa:

• Supervisió i seguretat amb els més petits. Segons l'Associació Espanyola de Pediatria, després dels accidents de trànsit l'ofegament és la segona causa de mort accidental en menors de 19 anys. Per això és fonamental la supervisió constant del nen que sigui a prop de qualsevol entorn aquàtic. Aplicar la norma 10/20: mirar la piscina, com a mínim, cada 10 segons i comprovar que és possible arribar fins on hi ha el menor amb el braç en menys de 20 segons. Natació des d'edats primerenques. Els nens a partir de 4 anys tenen prou destresa i autonomia de moviments per nedar. Per això és convenient que n'aprenguin com més aviat millor. Ús de dispositius personals de flotació. És aconsellable utilitzar una armilla salvavides, evitant l'ús de flotadors que es puguin desinflar, quan els més petits siguin a prop de l'aigua i sempre que es navegui en qualsevol tipus d'embarcació. Respecte a l'aigua i a la resta de banyistes. Han de conèixer el perill que comporta per a ells i per a la resta dels banyistes no respectar les mesures de seguretat, així com la importància de no córrer per superfícies mullades i no tirar-se prop de les vorades o escales.
• Els banyistes més grans, sempre acompanyats. Segons l'informe remès per la RFESS, el perfil principal de víctimes per ofegament són persones de més de 65 anys (45%). Per això, cal procurar que sempre estiguin acompanyats.
• Evitar situacions de risc. El ministeri de Sanitat incideix en la importància de banyar-se únicament en zones que comptin amb la presència de socorristes i prestar especial atenció a la senyalització, especialment en el cas de platges no habituals, rius i pantans. A més, cal evitar conductes de risc, com són el consum d'alcohol, ficar-se a l'aigua de nit o fer-ho de manera brusca després d'haver menjat o practicat esport de manera intensa, o si s'ha estat prenent el sol durant un llarg període de temps.
• Saber reaccionar en cas d'ofegament. En cas de presenciar un accident per ofegament, és important conèixer algunes mesures bàsiques que poden salvar vides. En aquest cas, el més encertat és seguir la conducta PAS (protegir, avisar i socórrer): Treure la persona de l'aigua i garantir un entorn segur, avisar el servei d'emergència (socorrista, 112...). Avaluar el seu estat de consciència i respiració per saber si està en aturada cardiorespiratòria. Procedir a la maniobra de reanimació cardiopulmonar (RCP): Col·locar l'afectat de panxa enlaire sobre el terra. Situar el taló de la mà sobre el terç inferior de l'estèrnum, i el palmell de l'altra mà sobre la primera, i entrellaçar els dits. Fer pes amb el nostre cos directament sobre les dues mans, amb els braços perpendiculars al cos i estirant els colzes. Comprimir 30 vegades de forma ràpida el centre del pit amb les dues mans entrellaçades. Després de les primeres 30 compressions de pit, col·locar una mà al front de la persona, dos dits a la punta de la barbeta i inclinar-li suaument el coll cap enrere. Fer-li pinça al nas, obrir-li la boca i insuflar-li aire 2 vegades, assegurant-se que se li aixeca e pit amb cada respiració. Repetir el cicle de 30 compressions de pit i 2 respiracions (30:2) fins que arribin els efectius sanitaris o la persona comenci a respirar altre cop.

Asfíxia per ennuegament

Els més grans de 65 anys són el grup d'edat amb més risc de patir aquest tipus d'accidents, derivats fonamentalment de la pèrdua d'habilitat per empassar, en molts casos a conseqüència d'altres patologies. A més, els nadons i els nens són l'altre gran grup de risc, ja que la seva habilitat per mastegar i empassar no està completament desenvolupada. Per prevenir aquest tipus d'accidents i les seves lesions, és recomanable:

1. Mantenir els objectes petits fora de l'abast dels nens. S'ha de procurar que els més petits facin servir joguines homologades i adequades a la seva edat, i mantenir allunyades petites peces i objectes (bales, globus, etc.) que puguin ficar-se a la boca.
2. Compte amb els aliments: trossos petits i sense ossos ni espines. Tant en persones grans com en nens i nadons, és important tallar els aliments en petits trossos, treure'n ossos i espines, i evitar donar-los de menjar fruita seca o aliments amb os. També s'haurà de supervisar que la ingesta es realitzi quan estiguin asseguts i que masteguin adequadament.

Què cal fer en cas d'accident per ennuegament?

El més important és que l'afectat mantingui la calma. En cas que es tracti d'una obstrucció parcial (quan el cos estrany no tapa completament l'entrada d'aire), cal evitar donar cops a l'esquena, ja que aquest acte podria fer que l'objecte es clavés encara més. El més adequat és que l'afectat miri d'expulsar l'objecte a través de la tos. En cas d'una obstrucció total de les vies respiratòries, en la qual l'afectat perd la capacitat de parlar, tossir o respirar, s'ha de fer la maniobra de Heimlich. Es tracta d'una tècnica de primers auxilis molt efectiva i que consisteix en:

• Dempeus, envoltar l'afectat per l'esquena amb els dos braços.
• Amb la mà dreta, pressionar amb el puny tancat i el polze cap a dins a la boca de l'estómac, just a sota de les costelles, ajudant-nos de la mà esquerra per subjectar-la.
• Realitzar entre 6 i 10 compressions ràpides cap amunt i cap endins.

Cal tenir en compte que aquesta maniobra no es recomana per a menors de 2 anys. En aquest cas, i després d'estirar el nen de panxa enlaire sobre una superfície rígida, s'ha de recolzar una mà a sobre de l'altra entre l'estèrnum i el melic i, amb molta cura, empènyer diverses vegades en direcció al tòrax.