A.F.

Els avis haurien de cobrar per tenir cura dels nets?

A Espanya el 17% dels avis s'encarreguen de la cura intensiva dels nets

Un nen compartint una estona de lleure amb el seu avi, una imatge molt habitual actualment / GETTY Zoom
A Espanya la meitat dels avis tenen cura dels nets gairebé cada dia i el 45% gairebé cada setmana. Les àvies els atenen durant 6,2 hores al dia i els avis les segueixen de prop, amb una dedicació de 5,3 hores al dia, segons un informe de l'Imserso. Si la mitjana, que és de 5,75 hores, es multiplica per cinc dies per setmana, dona lloc a una jornada laboral de gairebé 30 hores. Això significa que molts avis i àvies fan una jornada laboral fent-se càrrec de l'atenció dels nets. "Si la persona gran ho fa des de l'obligació, aquí és on comencen els factors de risc, perquè ho pot viure com un deure i pot tenir la percepció d'estar atrapada en la tasca de tenir cura dels nets de manera intensiva", afirma Montserrat Lacalle, professora col·laboradora dels estudis de psicologia de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). A més, puntualitza, "el fet d'encarregar-se de l'atenció d'un menor per a una persona gran representa un sobreesforç físic en comparació amb una persona més jove".
Per a Sílvia Sumell, professora col·laboradora també dels estudis de psicologia de la UOC, "encara que no tenen l'obligació de cuidar els nets, molts avis i àvies es veuen amb l'obligació moral i emocional d'ajudar els seus propis fills, a causa de les circumstàncies socials, laborals i econòmiques particulars de cada família. Per això actualment les àvies i els avis són una peça clau en l'estructura de la majoria de famílies i no es veuen amb la capacitat de dir que no", afirma. "Quan els avis tenen una sobrededicació als nets, això els repercuteix psicològicament, sobretot si ho fan com una obligació. Si hi sumem la percepció de no poder canviar la situació, apareix la síndrome de l'avi esclau", explica Lacalle. Segons alguns estudis, aquesta síndrome causa en la gent una gran dosi d'esgotament, estrès i ansietat, a més d'una intensificació de la hipertensió o de l'artrosi. Segons Lacalle, cal afegir-hi que "la natalitat s'ha endarrerit els últims anys i, per tant, cada vegada més els avis són més grans". Segons Sumell, "és bastant probable que aquests avis cuidadors tinguin més mala salut física que els que no són cuidadors i que necessitin més tractament farmacològic".
En països com Portugal, Espanya, Itàlia i Romania, on els pagaments d'assistència social als pares són limitats i hi ha poca atenció infantil formal i poques oportunitats per treballar a temps parcial, la figura dels avis cobreix en gran mesura aquesta atenció intensiva dels nets. Altres variables que augmenten les possibilitats que un avi o una àvia es faci càrrec d'un net o una neta són la proximitat entre la casa dels fills i la dels avis, el fet de si els pares estan casats i si el net o la neta té menys de sis anys. A més, segons l'estudi Grandparenting in Europe, quan els avis col·laboren en l'atenció dels nets augmenta la natalitat.

Els superavis podrien cobrar un sou a Espanya?

Hi ha països com Portugal, Hongria i Alemanya que tenen establertes modificacions fiscals per als avis que es fan càrrec de la cura dels nets. "Una mesura d'aquesta mena es podria establir a Espanya des del punt de vista legal, però el problema no és la llei, sinó els recursos disponibles per afrontar el pagament d'aquestes ajudes", apunta Benja Anglès, professor dels estudis de dret tributari i financer de la UOC. Segons l'estudi Grandparenting in Europe, en països amb una contribució estatal més alta per a l'atenció dels infants o amb mesures fiscals favorables, com Alemanya, Suècia, els Països Baixos i Dinamarca, en els quals l'atenció infantil formal està ben proveïda i hi ha establerts bons beneficis materns, la taxa de l'atenció intensiva dels nets pels avis no supera el 2%, molt lluny de l'espanyola que se situa en el 17%.
Per a Anglès seria just establir alguna mena d'ajuda o incentiu per a aquesta tasca. "Actualment el servei que presten els avis és totalment gratuït i altruista, per la qual cosa oferir incentius per via d'ajudes econòmiques o desgravacions fiscals no solament ajudaria a dignificar el servei que presten, sinó que a més reconeixeria una feina que haurien de dur a terme professionals de manera retribuïda", afirma Anglès.

¿Però aquesta mesura ajudaria, en part, a millorar la situació psicològica i emocional d'aquests avis? Lacalle, psicòloga experta en vellesa, afirma que no "però potser calmaria una mica el seu malestar". Per a Sumell, aquesta mesura no resoldria la situació social ni el nivell d'estrès d'aquest col·lectiu: "Són necessàries altres vies o mesures de tipus social, laboral, etc., perquè els avis no acabin sent un dels principals cuidadors dels infants. Els avis, sense voler-ho, mantenen un model de treball i de vida que actualment és incompatible amb la criança dels infants, però se senten amb l'obligació moral de fer-ho". Per a Lacalle, aquesta mesura no és adequada, perquè considera que seria una distorsió dins l'àmbit familiar. "Les famílies són organitzacions que col·laboren per aconseguir un objectiu, i quan els vincles afectius es barregen amb l'aspecte econòmic, es pot convertir en una font de conflicte", conclou.