Caterina Bennàsar

L’autoregulació des de ben petits

Cal donar temps i espai perquè l’infant trobi les seves estratègies

L’autoregulació des de ben petits / ISAAC BUJ Zoom

L’autoregulació és l’habilitat de controlar les emocions i comportaments en relació amb demandes en situacions concretes. Això inclou ser capaç d’inhibir reaccions emocionals intenses davant situacions molestes, calmar-se després d’estar enfadats, ser flexibles quan les expectatives no es compleixen i no bloquejar-se davant les frustracions. Estam parlant d’una habilitat clau per al desenvolupament de qualsevol persona i a la vegada tot un repte per a un infant.

Quantes vegades hem dit als nostres fills petits que si un company els pren una joguina a l’escola han d’explicar-ho amb bones paraules al company o al professor en lloc d’enfadar-se, barallar-se o plorar? Però ens hem adonat mai de totes les funcions cerebrals que entren en joc en aquesta conducta tan senzilla? Parlam d’inhibir una reacció emocional de disgust, pensar en una solució i dur a terme un pla. Tot un èxit per a un infant de cinc o sis anys.

Com a pares és important adonar-nos de la importància que té ajudar els nostres fills i filles des de ben petits a cultivar aquestes habilitats. La capacitat d’estar atent al que conta la mestra o parlar fluixet en una biblioteca són exemples de conductes d’autoregulació que, si fomentam en un infant des de petit, l’ajudaran a autoregular-se de gran.

La capacitat d’estar atent al que conta la mestra o parlar fluixet en una biblioteca són exemples de conductes d’autoregulació

Que un infant durant l’etapa d’educació infantil tingui enrabiades, no pugui estar quiet o esperar, i visqui les emocions d’una manera molt intensa és normal, encara ha d’aprendre a controlar la seva conducta i les seves emocions. Però a partir del principi de l’etapa de primària hauria de començar a perfeccionar les seves habilitats d’autoregulació, malgrat que, com bé sabem, costarà més en alguns casos que en d'altres.

La capacitat d’autoregulació és el resultat del caràcter i dels comportaments apresos. Alguns infants, de manera innata, tindran més facilitat per controlar-se i superar frustracions, mentre que d’altres en tindran menys. Però a tots els infants l’entorn els pot ajudar o dificultar aquest procés. Com a pares, hem de saber que, a més de donar temps i espai perquè l’infant trobi les seves estratègies, podem incorporar jocs i rutines que els ajudaran a madurar en l’autocontrol.

IDEES PER PRACTICAR

Aprofitau situacions naturals per posar en pràctica estratègies d’autocontrol. Per exemple, esperar a ser-hi tots per obrir un regal o fer torns per jugar amb una joguina apreciada.Aquestes situacions són un gran repte per als més petits que, a més de la voluntat de controlar-se, necessitaran eines per fer-ho. Una de les més útils és la flexibilitat per poder centrar l’atenció en altres estímuls que no són el desitjat. Per això, podem provar de donar a l’infant una clau que l’ajudi a entendre fins quan haurà d’esperar: cantar una cançó o comptar poden ser mecanismes útils perquè entengui quan s’acabarà l’espera.

La capacitat d’autoregulació és el resultat del caràcter i dels comportaments apresos

Un infant autoregulat serà capaç de prendre decisions o decidir entre opcions i fer un pla per orientar-se cap a metes a mitjà i llarg termini. Mai s’és massa petit per prendre decisions, per exemple en qüestions tan quotidianes com triar entre pastanagues o pèsols (encara que no siguin precisament del seu gust!). Donar oportunitats per prendre decisions és una pràctica clau que dona als infants la sensació de control sobre la seva vida. Als més petits els podem donar a triar entre dues opcions i anar augmentant les opcions i la responsabilitat de les decisions a mesura que es fan grans. També podem estimular l’habilitat de prendre decisions donant l’oportunitat de planificar. Basta demanar-los a què volen dedicar la tarda lliure o que planifiquin una estona de joc a casa.

És impossible que un infant no senti mai emocions negatives, empipaments o enrabiades. Hem de veure aquestes situacions com a oportunitats per practicar l’autoregulació. Si els adults ajudam massa els menuts a calmar-se, no facilitam que trobin les seves pròpies eines per passar d’una emoció negativa a una de més calmada i propiciam la dependència emocional. Si és una enrabiada, una vegada passada la primera fase explosiva podem oferir opcions o espai en què l’infant pugui modular les emocions que sent de manera autònoma, quedant propers i disponibles, però sense intervenir en el seu procés.

L’autocontrol no és un procediment que puguem ensenyar d’un dia per l’altre, es tracta de practicar molt

Molts dels jocs tradicionals suposen grans reptes per a l’autoregulació, perquè molts tracten de controlar i manejar la conducta orientant-la cap a una fita. Pensau en ‘Simon diu’, ‘Ànec-ànec-oca’ i ‘Stop’. Aprofitau qualsevol estona morta per practicar l’autocontrol d’una manera divertida!

Recordau que l’autocontrol no és un procediment que puguem ensenyar d’un dia per l’altre, es tracta de practicar molt i que l’infant trobi les seves pròpies estratègies. Per tant, com més oportunitats tingui, més possibilitats d’èxit.

Caterina Bennàsar és psicòloga de Creix