ESTHER ESCOLÁN

A casa i amb l’anglès? ‘Yes, we can’

Si aprendre anglès com si es tractés d’una llengua materna és la millor fórmula per aconseguir-ho, fer-ho en família és tota una aventura. Comptar amb els recursos adients és el primer pas per posar-s’hi

La Bego i els seus fills, de 13 i 5 anys, practicant l'anglès a casa / PERE VIRGILI Zoom

Com més aviat millor. Aquesta és la resposta de qualsevol mestre d’anglès a la pregunta de quan un infant s’ha de començar a familiaritzar amb l’idioma. Ja se sap que si s’aprèn en paral·lel al matern, les opcions que l’incorpori de manera natural en el seu dia a dia es multipliquen, i això, en un context en què l’escola no acaba d’incorporar-lo com a llengua vehicular i en què, en canvi, el mercat laboral el requereix cada cop més, és un gran valor afegit.

DES DEL BRESSOL

La Bego Corrales (a la foto amb els seus fills) va decidir posar mans a l’obra tan bon punt va ser mare del seu primer fill, fa 13 anys. “Ja abans havia decidit que l’hi ensenyaria a casa, des del principi, perquè jo vaig estar anys estudiant per tenir un bon nivell”, diu. Corrales és mestra d’anglès a Primària i a la feina observa de primera mà com “fent unes poques hores a la setmana no n’hi ha prou per aprendre’l bé”.

Com apunta, “cada família pot decidir quin enfocament vol fer del tema”. En el seu cas, ella parlaria als fills en anglès i el seu marit ho faria en català. “Com que l’idioma social és molt potent, vaig fer que l’anglès fos molt present en tot el que fèiem”, recorda. El principal problema, destaca, “va ser parlar anglès davant d’altres persones catalanes”. Sense adonar-se’n, en aquells moments van començar a canviar al català, de manera que van acabar sent capaços de parlar simultàniament anglès o català depenent de si hi havia o no altres persones davant. Ells i els seus fills, de 13 i 5 anys. Tot i així, apunta, hi estan tan acostumats, que de vegades no s’adonen que estan parlant en anglès o quan es refereixen a coses seves també fan servir l’anglès.

EL NIVELL DELS PARES

A mesura que els nens creixen, l’idioma social -el que utilitzen a l’escola, amb els amics o la resta de la família- guanya pes, la qual cosa va fer que el fill gran de Corrales comencés a defugir parlar anglès als 10 anys. “Primer em vaig frustrar bastant perquè li parlava anglès i ell responia en català, però vaig llegir un llibre amb experiències d’altres països en què deien que és perfectament normal que hi hagi aquesta crisi i que tot i així no havíem de rendir-nos”, explica la mestra. “Malgrat tot, quan veig que els meus dos fills juguen entre ells en anglès, veig que ha valgut la pena”, afegeix.

“Tot el que puguin fer en anglès, endavant; com més hores, més aprenen”

Bego Corrales - mare i mestra

Hi ha molts progenitors als quals els encantaria dur a la pràctica aquest desplegament, però el seu desconeixement de l’idioma deixa la intenció en tan sols una flamarada. A tots ells Corrales els insta a no defallir i a llegir el seu llibre, 'Aprendre anglès en família'. Allà trobaran diferents testimonis de famílies que ho han fet a diferents nivells amb resultats sempre positius. “Precisament, en una d’elles cap dels dos pares li havia parlat anglès al seu fill. Al nen el vaig conèixer a l’escola, amb 6 anys; parlava anglès perfecte i tenia un vocabulari molt ampli. Li vaig preguntar amb qui parlava anglès i em va dir que amb ningú. Vaig contactar amb la família per entrevistar-los. L’únic que havien fet és que el nen veia la tele en anglès des que va néixer”, recorda.

COMPONENT LÚDIC

Preguntada sobre quines pràctiques ens acosten a l’èxit, Corrales subratlla que com més millor. “Tot el que puguin fer en anglès, endavant; com més hores, més aprenen”, sosté. Això sí, assenyala, “han de ser activitats que els agradin, que no ho vegin com temps d’estudi, sinó que fan servir un altre idioma per veure la tele, jugar, cantar, divertir-se...” Si, a més, els infants poden parlar amb algú, encara millor, “perquè veuran la utilitat de parlar anglès, que, bàsicament, és comunicar-se amb altres persones”, i si poden fer estades, curtes o llargues, en països de parla anglesa, per a Corrales “ja seria perfecte”.

Tant al seu llibre com a la seva web, la mestra d’anglès posa a l’abast de les famílies una sèrie d’eines i recursos com articles amb recomanacions, llibres en anglès, cançons per temes i jocs interactius per aprendre anglès, així com recursos per a adults. I apunta: “Evidentment, com que l’anglès no està present a la nostra societat, les principals fonts que podem fer servir són la televisió, els jocs interactius i les cançons”. Al seu parer, els audiollibres “també són una eina molt interessant si no estem prou segurs de la nostra pronuncia i ens poden ajudar tant als adults com als nens”. En aquest sentit, assenyala, la tecnologia és “la nostra millor aliada, ja que permet escoltar qualsevol cosa en anglès, buscar subtítols i vocabulari nou, saber com es pronuncia una paraula, etc.” I conclou: “Mai ha sigut tan fàcil”.