TRINITAT GILBERT

Voleu verdura? Sí!

La mateixa fermesa que les famílies fan servir per despertar els fills per portar-los a l’escola és la que cal per fer-los entendre que han de menjar verdura

Paloma Gil és autora del llibre 'Los niños sí comen verdura' / PLANETA Zoom

Si a les criatures no els agraden les verdures és perquè tenen un gust amarg i perquè contenen poques calories. “Són dues raons que ens haurien servit per sobreviure en el passat, quan calia apostar pels aliments més energètics i, alhora, evitar els amargs, entre els quals hi havia moltes substàncies verinoses”, assegura Paloma Gil , doctora en medicina i especialista en endocrinologia i nutrició, que acaba de publicar el llibre 'Los niños sí comen verduras' (Timun Mas). Ara, el fet que una criatura no mengi verdures vol dir “privar-lo de menjar un grup d’aliments extremadament nutritius per la seva riquesa en vitamines, minerals, fibra i compostos anticancerígens”, diu Gil, que també és mare de tres fills (de 18, 16 i 8 anys), “que sempre han protestat per tenir una mare tan sana!”

Com que ni la indústria alimentària ni la publicitat d’aliments suposadament adreçats a les criatures no hi ajuden, “cal convèncer les famílies que els nens han de menjar sí o sí verdures”, sosté Gil. Amb el primer pas aconseguit, la conscienciació, el següent serà anar oferint les verdures en els àpats. “El paladar s’educa”, afirma la doctora, així que si diàriament les verdures són presents als plats, a poc a poc les acceptaran. La fórmula no funciona el primer dia, és cert. Ni tampoc el segon. “Cal molta paciència i que vinculem el menjar a un moment agradable”, comenta la doctora. Així que si els primers dies les verdures, que han de representar la meitat dels components d’un plat, queden al plat sense que les criatures les hagin tocat, “no hem d’obligar-los a menjar-se-les; l’única obligació ha de ser que les tastin”, recomana. Per aconseguir-ho “cal la mateixa convicció que tenim perquè la criatura es desperti per anar a escola o per fer els deures”, diu. “No es tracta d’imposar sinó de convèncer, perquè han d’entendre que desitgem el millor per a ells, i per això volem que mengin bé”, comenta la doctora Gil.

“Cal convèncer les famílies que els nens han de menjar sí o sí verdures”

Paloma Gil - Endocrinòloga

DONAR EXEMPLE

Per la seva banda, la dietista-nutricionista Marta Planas afirma que perquè els fills mengin verdures “els pares han de donar exemple”. A partir d’aquest consell, totes les possibilitats hi van bé: “La base de la pizza pot ser de verdura”. Així doncs, en comptes de fer servir farina, es pot optar per la coliflor, un cop bullida i ben aixafada. I hi ha més opcions, com les truites. “Els plats de verdura poden tenir molts colors”, així que, a més del verd, també fan plat saludable el vermell, el taronja, el groc, el blanc o el lila. A l’hora de donar més idees perquè les criatures mengin verdures, Planas recomana el gaspatxo, “ideal per hidratar-nos entre àpats”, i els plats de pasta i d’arròs amb verdures. I el consell més essencial: “Quan ens asseiem a taula, si hi ha una plata de verdura crua al mig de la taula i en mengem tots, segur que el nostre fill n’acabarà menjant”.

Si hi ha una plata de verdura crua al mig de la taula i en mengem tots, segur que el nostre fill n’acabarà menjant

Per acabar, la doctora Paloma Gil alerta que quan les criatures no mengen verdures acaben ingerint “gran quantitat de proteïnes i hidrats en forma de sucres simples”. I és així perquè la dieta acaba estant formada per “productes ultraprocessats generalment rics en sucres simples, greixos poc saludables i proteïnes de poca qualitat”. I conclou: “Una criatura o un jove hauria de menjar sobretot hidrats en forma de pa, arròs, pasta, llegums i patata, integrals sempre que sigui possible, i prendre només el sucre dels aliments naturals com ara les fruites”. I pel que fa a les proteïnes: ous, peix i proteïnes vegetals (llegums i pseudocereals, com la quinoa), “i no abusar de la carn”.