AINHOA BOIX

Bona nit, filla, que dormis bé

En el fons, no és gaire important si el vostre fill o filla dorm al vostre llit o al seu. El que és important, segons els experts, és que tant ells com vosaltres dormiu bé, i per això hi ha tècniques. Us sembla si en compartim algunes?

El gran repte és que les criatures dormin bé / GETTY Zoom

Preguntar als pares sobre com dormen els seus fills és obrir un bagul on qualsevol opció té cabuda. Cada experiència és diferent. Potser, perquè cada infant i cada progenitor ho és. Trobem nens que, com el Ferran, mai han tingut problemes per agafar el son, que ja des de ben petits apuntaven maneres en qüestions de dormir. Simplement tancava els ulls i queia rendit. Ni tan sols necessitava la companyia del seu pare o de la seva mare, Ana Alabau, per caure en els braços de Morfeu. A d’altres, com el Theo, el tema d’adormir-se els ha anat una mica pitjor. El seu pare, David Pajarón, recorda que quan era un nadó es despertava cinc vegades cada nit per mamar i que fins als sis anys no va començar a normalitzar el son. Per sort, les coses han canviat des de llavors: amb 10 anys, no només dorm d’una tirada sinó que a més no necessita la presència dels seus progenitors per agafar el son. No passa el mateix amb l’Andreu. Amb 9 anys continua dormint amb els pares. Segons comenta la seva mare, Vera Cuenca, sempre li ha costat agafar el son. Ells prefereixen compartir llit amb el seu fill que veure com es desperta a la nit o com passen hores fins que aconsegueix adormir-se.

Podríem continuar amb la història del Daniel, la Vega i la Sara, però la conclusió seria la mateixa: hi ha tantes experiències i maneres de dormir com persones habiten aquest món. L’única cosa que no varia ni admet dret de rèplica és la importància del son. Dormir bé i fer-ho les hores necessàries és bàsic per a la salut física, intel·lectual i emocional de grans i petits. I és que, com explica el doctor en psicologia, neuropsicòleg i expert en plasticitat Álvaro Bilbao, encara que pensem que quan dormim no passa res, el nostre organisme continua funcionant. El sistema immunològic -comenta- aconsegueix els nivells d’activació òptims i, gràcies a això, contribueix a la reparació dels danys ocasionats per l’oxidació, les toxines i els virus. I no només això: el nostre cervell aprofita les hores de son per emmagatzemar informació important en la nostra memòria a llarg termini i potenciar, així, l’aprenentatge. Un benefici al qual se n’hi afegeix un altre: el son actua com a reparador. Si dormim poc o malament ens sentim cansats, irritables, amb falta d’atenció i, en moltes ocasions, de ganes.

ESTIMULAR EL SON

Per això és tan important que, ja des de ben petits, les criatures adquireixin bons hàbits de son. I per això, també, aquest professional i autor de llibres com 'El cerebro del niño explicado a los padres' es va decidir a escriure 'Todos a la cama' (Plataforma Editorial). Una guia que, com el seu títol deixa entreveure, busca acompanyar els pares en aquesta tasca i, per què no?, trencar mites sobre la millor manera de fer-ho. I és que, per a Bilbao, l’acte de dormir és ple de matisos. Ni està malament practicar el collit amb els nens ni no fer-ho. Mentre els pares i els infants descansin, tot va bé.

El nostre cervell aprofita les hores de son per emmagatzemar informació important per potenciar, així, l’aprenentatge

“El que hem d’entendre és que hi ha unes quantes opcions a l’hora de dormir i que pares i mares han de triar la que sigui més positiva per als seus fills i per a ells”, comenta l’autor, que, malgrat que al seu llibre comparteix aquelles estratègies que com a pare i professional de la salut li han estat d’utilitat perquè els nens aprenguin a dormir sense plors, no pretén dictar càtedra. El que vol és que els progenitors comprenguin el patró de son dels seus fills i les causes que poden alterar-lo i que entenguin que aquest no apareix quan s’apaga l’interruptor de l’habitació. És un procés que requereix temps, paciència i actituds i accions que el propiciïn.

PAUTES PER DORMIR MILLOR

La primera de totes? Transmetre tranquil·litat i seguretat als més petits. Per aconseguir-ho, Bilbao recomana, entre altres coses, marcar un horari perquè els infants se’n vagin al llit i que aquest horari es mantingui invariable en el temps. També, en la mesura que es pugui, separar la zona de jocs de la de descans o, quan no se’n tingui, mantenir el dormitori infantil ordenat i allunyat de distraccions que poden retardar o alterar el son. I, esclar, mantenir la calma en tot moment. No serveix de res que fiquem al llit els nostres fills a bona hora, que creem ambients que propiciïn el son o que els llegim un conte perquè es relaxin i s’adormin, si a la primera queixa o plor del nen ens desesperem i perdem els nervis. Hem d’entendre que els pares som miralls dels infants, també pel que fa al son.

Els progenitors han d'entendre el patró de son dels seus fills i les causes que poden alterar-lo

Una altra cosa que hem de tenir en compte i que Bilbao recorda al seu llibre és que, quan un infant plora, no ho fa per manipular els pares. Ho fa perquè té gana, perquè es troba malament o perquè se sent insegur i desprotegit. Per això, en comptes de no fer cas del seu plor, l’autor de Todos a la cama opta per atendre’l. Tal com faríem si cau, es perd o té por.

“Ens passem tota la vida dient als nens: «No te’n vagis sol, no et fiquis per aquí, que pots caure, posa’t on jo et vegi». I quan arriba la nit li diem: «Mira, queda’t aquí tot sol i no em veuràs»”, comenta Bilbao, que, encara que sap que els nens poden aprendre a dormir sense que un adult calmi el seu plor, considera que aquesta pràctica acabarà minant la seguretat i l’autoestima de les criatures.

HORA DE DORMIR

Qui tampoc aprova que els pares deixin plorar els seus fills és l’experta en son infantil Amelia Hunter. Per a aquesta sleep consultant australiana establerta a Barcelona, el plor expressa malestar o protesta i és normal que aquest sentiment aparegui quan modifiquem els hàbits de son de l’infant. Per a Hunter, en comptes de desoir-lo, el que haurien de fer pares i mares és atendre el seu fill o filla amb amor i acompanyar aquesta pràctica amb d’altres que ajudin la canalla a calmar-se abans de dormir. A més de crear ambients que en garanteixin la relaxació i ajudar-los a dormir sense ajudes externes, l’experta en son infantil insisteix a revisar els horaris dels infants i, si cal, avançar-los i adaptar-los a les necessitats del seu descans.

D’aquesta manera no només ens assegurarem que dormi les hores que li corresponen per l’edat, sinó també que trigui menys a posar-s’hi. I és que, com explica Hunter, quan cau la nit l’alliberament de melatonina creix i les possibilitats d’agafar el son augmenten. Per aquest motiu és recomanable ficar al llit els infants més petits de tres anys entre les 18 i les 20 hores i els més grans de tres entre les 19 i les 21 hores i replantejar les activitats vespertines si fos necessari.

“És molt difícil que, si arribes a casa a les set del vespre, tinguis prou temps per fer els deures, banyar-te, sopar i anar-te’n al llit abans de les nou”. Per això és important prioritzar: ¿realment és necessari que els nens vagin a tantes extraescolars? Potser el que és necessari és prioritzar el son per damunt d’altres activitats”, conclou Hunter.