TRIBUNA OBERTA
Jesús Blanquet

Sempre sincers?

Com educar la canalla en la sinceritat

És necessari que pares i educadors parlin amb fills i alumnes del valor de la sinceritat / GETTY Zoom

Probablement, no és cosa només dels nostres dies que hi hagi persones que expliquen suposades grandeses o distorsionen la realitat i, per vanitat personal, exageren les coses faltant a la veritat, cosa que suposa una falta de respecte cap als que els escolten. ¿Ho fan per fer-se els interessants? ¿Per donar a entendre un poder econòmic, professional o social que, en realitat, no tenen?... De ben segur que cada cas tindrà motivacions diferents. Quan un descobreix que ha estat enganyat, se sent molt decebut i perd la confiança en aquella persona. Tots, en alguna mesura, estem disposats a tolerar moltes coses dels altres; moltes, menys una, que ens enganyin.

La sinceritat és la manera d'obrar i expressar-se d’una forma directa, sense oferir falses imatges ni hipocresies. Ser sincer amb un mateix és tan important com ser-ho amb els que ens envolten. Una persona noble, honesta i sincera viu la pròpia vida amb serenitat i pau, i genera confiança en els altres perquè entenen que viu en la veritat, que transmet el que és i no el que té, i això li crea vincles duradors d’amistat i de respecte.

Quan un descobreix que ha estat enganyat, se sent molt decebut i perd la confiança en aquella persona

Aquest valor no solament s'expressa amb paraules senzilles i sense faltar a la veritat, també amb actituds, ja que si un vol aparentar allò que no és pel que fa al que sap, al que té, a la posició social, etc., ha de fer-ho dient mentides i, per tant, no és sincer. Apreciem la sinceritat en les persones perquè ens dona la clau per saber com comportar-nos-hi.

La sinceritat ha d'anar acompanyada de delicadesa, tacte i prudència, que són valors que ens indiquen el que cal dir i com cal dir-ho, o el que cal callar en cada moment. Una sinceritat exempta d’aquests valors pot resultar feridora. Per això és preferible el silenci abans que incomodar o fer mal a la persona amb qui dialoguem. L'experiència i el sentit comú ens han d’ajudar a decidir en cada ocasió l'opció que cal prendre per actuar amb la prudència necessària. 

L'experiència i el sentit comú ens han d’ajudar a decidir en cada ocasió l'opció que cal prendre

Així com la majoria de valors com amb més intensitat es viuen, millor, com més pau, millor; com més solidaritat, millor; com més responsabilitat, millor... en el cas de la sinceritat, no sempre és millor perquè podem estar al límit de provocar el patiment de l’altra persona, d’humiliar-la o de ferir-la, i les ferides solen deixar cicatrius. La sinceritat té uns límits que la nostra sensibilitat hauria de saber detectar per no fer mal ni de forma voluntària ni involuntària. Dir unes paraules indegudament sinceres a algú ens pot deixar, momentàniament,  tranquils i desfogats, però, un cop ens hem calmat i hem reflexionat, el malestar i el remordiment de qui sap que no ha obrat bé ens poden passar factura i fer-nos sentir amb molt neguit i intranquil·litat.

Aquesta habilitat de saber callar en un moment determinat, és a dir, de comportar-se amb tacte, delicadesa i prudència, és una qualitat que està en el fons de cadascú i, cada persona, la dosifica i entén d’una manera determinada. Les persones que tenen aquests valors  es corresponen amb perfils de personalitat madura i entenimentada.

En una conversa privada, la sinceritat, amb el desig d’ajudar l’altra persona, pot arribar més lluny i a fons; en canvi, en públic, s’ha de ser més prudent i saber abstenir-se dels comentaris que poden ferir o posar al descobert, innecessàriament, comportaments i actituds d’altres.

La sinceritat va estretament lligada a altres valors com l’autenticitat, la franquesa o la prudència

La sinceritat va estretament lligada a altres valors com l’autenticitat,  la delicadesa, la franquesa, la prudència, la naturalitat, la lleialtat, el tacte, la senzillesa, la humilitat, etc. Per contra, no té res a veure amb la falsedat, l'engany, el fingiment, la desconfiança i la hipocresia.

És necessari que pares i educadors parleu amb els vostres fills i alumnes d’aquests valors. Us serà fàcil de trobar ocasions en el dia a dia per fer-ho i orientar-los.

Com que aquests valors són complexos i no gaire fàcils de gestionar, proposem una reflexió a partir d’aquestes qüestions: 

  • ¿Creus que sempre cal dir la veritat, encara que dolgui, o hi ha una altra forma d'actuar?
  • Si per no ferir la sensibilitat d’algú no ets sincer, ¿creus que estàs mentint?
  • En quines situacions creus que cal combinar la sinceritat amb el tacte?
  • ¿Estàs d’acord quan es diu que el tacte és difícil d’aprendre i de mesurar?
  • Quins condicionants creus que té la sinceritat?

  Jesús Blanquet és pedagog