Eulàlia Busquets i Lluch

“Reproduir no és produir”

Traductora, especialista en Rukeyser i mare de la Raquel, de 13 anys. Estudiosa de la dona i la literatura anglesa, ha traduït ‘Savage coast’ de Muriel Rukeyser (:Rata_), una novel·la sobre l’inici de la Guerra Civil perduda durant 80 anys

Eulàlia Busquets i Lluch és traductora / RUTH MARIGOT Zoom

Quan penso què és ser mare se’m posa la pell de gallina. Significa que un cos s’ha format d’un altre i que, per fer-ho possible, una dona ha hagut d’acceptar compartir el seu cos amb un home, ni que sigui per rebre una única cèl·lula reproductora. La dona sempre hi posa el cos sencer.

Ets crítica.

La maternitat ha estat colonitzada per la propietat privada, pel cognom del pare, pel patriarcat, la tecnificació de la medicina, la tradició mariana del cristianisme i els valors retrògrads i opressors.

I què cal fer?

Repensar-la com una força de transformació social i posar en valor el fet de compartir amb igualtat respecte a la privatització. La maternitat és l’acte de donar i repartir respecte a prendre, robar i acumular. És l’estima amb l’acceptació de la diferència respecte al rebuig i la negació. És la cura de l’altre i del grup respecte a l’individualisme i el selfisme. És alimentar qui té gana, curar el malalt, vestir el despullat, abraçar i estimar. No és reproduir com a sinònim de produir.

¿I com es concreten aquestes idees quan eduques la teva filla?

Quan té un problema procuro dir-li que la solució l’ha de decidir ella, que ha de reflexionar sobre les conseqüències. Procuro no imposar-li res, sinó ensenyar-li a observar com allò que decideix l’afecta a ella i els altres. Si endreça l’habitació, no ho ha de fer perquè jo l’hi obligui, sinó perquè s’ha adonat que quan busca alguna cosa és més fàcil trobar-la si hi ha ordre. Si l’hi obligo em diu que el desordre és el seu ordre i ja tenim el conflicte servit.

I en cas de conflictes greus?

Algun cop ha patit abusos a l’escola i podria semblar que una solució seria dir-li que s’hi torni, però li demano que reflexioni sobre què ha dut un company a actuar malament, que busqui un adult que gestioni el conflicte, que es comuniqui amb l’agressor. I també que aprengui a triar els amics, que s’allunyi i es protegeixi de determinades persones, si cal, i sobretot que no calli, que ho denunciï i que impliqui els altres en aquest conflicte a través del diàleg.

Rukeyser escriu: “Donar fills i filles a la revolució, com un regal”.

Els fills i filles no són nostres, són dels temps que viuen. Elles i ells trien el seu camí. Nosaltres som els responsables d’educar-los i de transmetre uns valors que els faran fills i filles de la revolució. Aquest és el regal que fem a la societat, fills i filles revolucionaris, intel·ligents, lliures, autònoms, que saben pensar per si mateixos, analitzar la realitat i lluitar per erradicar les injustícies.

Ella va ser mare?

Sí, però després. Ella i l’atleta Otto Broch s’estimen en un moment de revolució, al començament de la Guerra Civil i, en lloc de formar una parella convencional, decideixen expandir el seu amor lluitant contra el feixisme. A Savage coast hi ha un poema en què Rukeyser parla dels centenars de fills que imagina que tindran junts, mentre ella mateixa s’allunya en un vaixell. Em va copsar molt aquesta imatge. Ella a bord i ell al moll, pensant en els fills que no podran tenir mai junts, perquè no es van tornar a veure mai més.