JUDIT MONCLÚS

Què passa si portem a l’escola les criatures quan estan malaltes?

Amb la situació actual, més que mai cal que els infants malalts es quedin a casa per evitar la propagació de malalties. És qüestió de conscienciació i responsabilitat

Què passa si portem a l’escola les criatures quan estan malaltes? / GETTY Zoom

A mitjans del mes de gener l’Eudald, de tres anys, va ser diagnosticat amb una meningitis bacteriana a causa d’una complicació de la infecció de les vies respiratòries provocada pel bacteri Streptococcus pyogenes. Això li va suposar passar vint dies ingressat a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, durant els quals els seus pares van comprovar que els ingressos d’infants per malalties respiratòries omplien la planta i l’UCI. Afortunadament, l’Eudald se’n va sortir sense patir seqüeles però després de l’experiència viscuda -una complicació d’un refredat comú que només passa un 1% dels cops- la seva mare, Neus Moya, va iniciar una campanya que, amb el nom Que el proper no sigui el teu fill, volia conscienciar els pares de la importància de respectar els períodes de contagi i de malaltia dels infants abans de fer-los tornar a les aules, “perquè un simple refredat es pot complicar moltíssim”.

“Alguns pares ja portàvem temps queixant-nos que aquest any hi havia molts contagis i intuíem que hi havia gent que seguia portant els nens malalts a l’escola. Un dia, al grup de xat del centre, una mare va advertir que el seu fill tenia la malaltia boca-mà-peu. Li vam comentar que al matí havíem vist el nen a classe i va explicar que l’havien portat igualment a l’escola perquè pensaven que la febre que tenia era dels mocs. Donava per fet que podia portar el nen malalt i enfebrat a l’escola, sense ser conscient del que suposava per a la resta dels companys. No vaig dir res per no crear mal rotllo, però una setmana més tard érem a l’hospital amb l’Eudald”, narra Moya. Explica que dona per fet que es va contagiar allà perquè és l’únic lloc que el seu fill freqüentava, si bé també l’hauria pogut contagiar la seva germana petita. Després que l’Eudald superés la meningitis, Moya va dissenyar uns díptics que va repartir per les llars d’infants i escoles d’Altafulla en què explicava el cas del seu fill i en què incloïa informació sobre les malalties més freqüents i el període durant el qual són contagioses.

La falta de conciliació familiar és un dels factors que porta alguns pares a no poder tenir els nens a casa en casos de malalties lleus

Moya recalca que molts cops la falta de conciliació familiar és un dels factors que porta alguns pares a no poder tenir els nens a casa en casos de malalties lleus. “Hi ha un problema real de conciliació, però hem de ser capaços de buscar alternatives sense perjudicar l’ambient segur de l’escola. Però la campanya no es dirigia als pares que no tenen opció, sinó als que, sabent-ho, pensen que no passa res, que ja els trucaran de l’escola a les onze quan ja hagin pogut fer els encàrrecs, que per a això paguen. Per desgràcia, això és molt habitual”, expressa.

POCA IMPLICACIÓ

Però la campanya no va tenir els efectes desitjats. “Per part de la direcció de l’escola del meu fill al principi van estar receptius, però l’actuació finalment va ser nul·la. Es van limitar a enviar un comunicat per Dinantia -aplicació de comunicació dirigida a escoles, pares i alumnes- recordant les normes del centre. Res a veure amb la campanya de conscienciació que jo pretenia fer a través de la meva experiència personal. Dels altres centres no en vaig obtenir resposta”, es lamenta Moya, que també es queixa de la falta de suport rebuda per la resta de pares.

Amb el coronavirus sabem que cal tallar la cadena de transmissió i que cal ser molt responsables amb els infants que van a l’escola

Tot això empitjora amb el coronavirus. La seva presència ens obliga a reconsiderar com fer les coses correctament. Abans eren altres virus que no tenien conseqüències greus i se’ls treia importància, encara que també hi podia haver complicacions. Amb el coronavirus sabem que cal tallar la cadena de transmissió i que cal ser molt responsables amb els infants que van a l’escola”, adverteix Marcelo Andrade, pediatre de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. Indica que el problema ve quan el nen té febrícula, febre intermitent o una diarrea lleu, a les quals no es dona importància. “Les infeccions virals es contagien sobretot per contacte entre els nens petits, que no poden guardar distàncies si no els estàs supervisant constantment. Els infants solen estar en contacte molt íntim, per això la transmissió de malalties és alta”.

A més, cal recordar que no tenen prou anticossos per protegir-se dels virus. “Quan naixem, tenim el sistema immunològic de la mare, que dura sis o vuit mesos. Llavors les defenses es perden i l’infant queda verge d’anticossos, que després genera durant els primers anys de vida respecte als quadres virals més freqüents. S’estima que, de mitjana, durant els primers dos o tres anys de vida un infant té entre vuit i dotze infeccions virals. La majoria benignes. A mesura que desenvolupa anticossos, en té menys”, explica Andrade, que subratlla la importància del fet que qui observi que un infant ja està en condicions de tornar a l’escola sigui sempre un pediatre a través d’una alta mèdica, que el centre escolar també hauria de tenir en compte.