Música per compartir, disfrutar i connectar amb els fills

Fa tot just un mes el Clownia celebrava el seu cinquè aniversari. Una nova edició del festival que va tornar a penjar el cartell de sold out i que ja s’ha convertit en una cita ineludible en moltes agendes familiars del país. La Lara aquest any també va voler ser-hi. Era la primera vegada i hi va anar amb el seu fill petit: en Roc (10 anys). Durant un cap de setmana van poder escoltar i ballar les cançons d’alguns dels seus grups preferits i en van descobrir d’altres de nous. La Lara sent que al festival van poder compartir molt més que música: “Es va generar un ambient com màgic en què vaig connectar d’una manera especial amb el meu fill”.

Justament, un estudi de la Universitat d’Arizona, als Estats Units, ha analitzat si és possible que la música pugui arribar a influir d’alguna manera en la relació entre pares i fills. I els investigadors han constatat que els nanos que han compartit experiències musicals amb els pares, especialment durant l’adolescència, quan són una mica més grans hi tenen una relació més bona.

PER A TOTS ELS GUSTOS

Cada vegada hi ha més propostes musicals que triomfen -i molt- entre el públic familiar, encara que sovint no estiguin pensades exclusivament per als nanos. El SonarKids ja suma 10 edicions adaptant al discurs familiar la mateixa filosofia i l’esperit del Sónar. Un altre dels grans festivals barcelonins com el Primavera Sound també compta amb un espai per acostar la música moderna i de qualitat als més petits. El Cruïlla n’és un altre exemple. I amb entrada gratuïta fins als 15 anys!

I al cotxe, qui tria?

Quan viatgeu amb cotxe amb els vostres fills, ¿escolteu música junts? ¿O els nanos l’escolten amb auriculars? ¿Qui tria la música que escolteu plegats? El cotxe és un molt bon espai per generar cultura musical. Marc Serrats recorda que el seu pare li posava molta música, sobretot al cotxe, i per això té la cultura musical que té. “L’art l’hem de compartir -diu-, i hem de deixar que els nostres fills escoltin tota la música que escoltem nosaltres sense pensar que no els agradarà”. En Joan també aprofita molts viatges amb cotxe per escoltar música amb els seus fills, en Lluch (8 anys) i la Berta (10 anys). Des de ben petits els posava tota mena de música, sobretot pop i rock, però també jazz, tot i que reconeix que no els agradava gaire i l’hi feien treure. Ara que ja són més grans, quan viatgen han decidit que trien la música una vegada cadascú. A en Lluch i la Berta els agrada música molt variada, des de Katy Perry, Joana Serrat, Joan Colomo, El Petit de Cal Eril, Shakira i Manel fins al reggaeton. Però a en Joan li cau la baba quan en Lluch demana que per l’aniversari vol que li regalin una entrada per al concert dels Rolling Stones.

La llista és inabastable: Petits Camaleons a Sant Cugat, (a)phònica a Banyoles, Festivalot a Girona, Minipop a Tarragona, Acústica a Figueres, Minibeat a Granollers, Xics Festival a Moià... Però si hi ha festivals que triomfen tant entre el públic familiar, en certa manera és perquè hi ha grups musicals que fan vibrar tant els grans com els petits. Només cal mirar la programació de molts d’aquests festivals i, fins i tot, de moltes festes majors, en què no hi pot faltar algun d’aquests noms: Txarango, Els Catarres, Zoo, El Petit de Cal Eril, Buhos, Dr. Prats, Koers, The Penguins, El Pot Petit...

Un no parar de propostes que demostren que “cada vegada hi ha més interès dels pares per introduir els fills en la música”. Ho diu Marc Serrats, que és músic, productor i creador sense fronteres. És artífex dels tres discos d’un fenomen musical que arrasa com El Pot Petit i ha produït treballs com 'Mans manetes. L’Alguer: paraules, cançons i veus de minyons' i 'Musiquetes per a la Bressola'.

CULTURA MÉS OCI

Serrats té un munt de projectes musicals per a tots els públics que fa anar en paral·lel. És Xerramequ, Dijous Paella, Dos Pardalets (amb Carles Belda), Gots de Tuba, Cafè d’Alger... Toca la guitarra i fa música per a petits i per a adults. Està convençut que hi ha festivals que fan molt bona feina programant grups perquè pares i fills consumeixin cultura conjuntament i que van més enllà d’una simple estona d’oci: “La música ha de ser oci però no només”, afirma.

Els festivals, doncs, ens donen una oportunitat per connectar i “culturitzar” els nostres fills. Ara bé, no es tracta d’anar a concerts només a l’estiu i Serrats lamenta que durant la resta de l’any tenim poques oportunitats d’escoltar música en directe junts, perquè els nanos no poden entrar en sales de concerts pel simple fet que s’hi serveix alcohol. És per això que anima els pares a intentar compartir amb els fills música i concerts més enllà dels festivals i festes majors d’estiu.

MILLORAR LA RELACIÓ

Els autors de l’estudi de la Universitat d’Arizona asseguren que si els pares toquen música amb els fills quan són petits, o si s’acostumen a parlar de música i dels seus grups preferits, es genera un vincle que farà que quan siguin més grans mantinguin una relació més estreta. I això és precisament el que fa Marc Serrats amb els seus tres fills: la Nel·la (12 anys), l’Ot (10 anys) i en Guiu (7 anys). Confessa que no escolta música infantil amb ells però des de ben petits els fa recopilatoris de cançons perquè descobreixin tota mena de grups. Canten i toquen junts, parlen del que els agrada i del que no...

A casa és molt important que els nens no sempre tinguin la paella pel mànec de la música: “En el fons, l’art t’ha de provocar una mica i això vol dir que també convé posar-los grups que no els venen de gust perquè simplement no els coneixen, o que hi ha discos que és interessant que escoltin sencers perquè com a concepte musical valen la pena”. Ho compara amb la cultura gastronòmica: “Als nens els podem donar sempre per menjar arròs amb tomàquet i pollastre arrebossat, o els podem animar a tastar coses com el sushi”.

Amb tot, si volem connectar a través de la música amb els nostres fills, Serrats assegura: “No es tracta d’adoctrinar-los des de la nostra perspectiva, sinó que els pares hauríem de tenir la capacitat de no només fer-los escoltar la música que per a nosaltres és important”. I sobretot avisa: “Quan hi ha un grup que no ens agrada, hem d’anar amb compte i no dir-los que és dolent”.

Més educació musical

La música és la primera expressió d’art que ens connecta amb els nostres fills, assegura el músic Marc Serrats. I afegeix: “La mateixa transmissió que fem de valors, de sociabilitat i d’higiene, també l’hauríem de fer amb la part d’aquella cultura que a nosaltres ens ha arribat”. El problema, es lamenta, és que molts pares no hem tingut una educació artística: “El nostre consum de música quan érem petits era minoritari i en alguns sentits era molt més difícil tenir accés a tanta música i compartir-la amb els nostres pares”. I aquí és on considera que l’escola també pot jugar un paper important. “Cap músic serà músic pel que aprèn a l’escola, però sí que es pot generar cultura de consumir cultura”. Segons Serrats, qualsevol persona s’hauria de poder asseure a mirar una pel·lícula o a escoltar un concert, analitzar què li ha agradat i què no i per què. “Això és el que s’hauria d’ensenyar a l’escola en comptes de fer llegir partitures”.