Família 13/06/2015

Dues hores per conciliar millor

Iniciativa per a la reforma horària

Trinitat Gilbert
6 min
Dues hores per conciliar millor Iniciativa per a la reforma horària

Tot va començar després de la Segona Guerra Mundial, quan la indústria va veure que jornades laborals extenses no eren sinònim de productivitat, alhora que els sindicats reivindicaven horaris racionals. El resultat va ser el que es practica a tot Europa. Es dina en una hora entre les dotze i la una, i les jornades acaben a primera hora de la tarda. “Si algun treballador passa a la feina més hores del que marca el seu horari, el cap s’hi amoïna i li pregunta per què ho fa”, explica Sara Berbel, doctora en psicologia social. Una altra perla: “Treballem anualment 300 hores més que en països com Alemanya, un temps que no es reflecteix en més productivitat”.

Catalunya, com la resta de l’Estat, quan a Europa acabava la Segona Guerra Mundial, s’endinsava en una dictadura de quaranta anys que silenciava i anul·lava la veu dels sindicats, i que feia que les empreses continuessin amb els seus horaris rígids. “Encara pitjor, perquè va començar l’època de la pluriocupació, en què es lligaven jornades de matí i tarda amb horaris extrems”, diu Berbel.

L’any 2014 una plataforma ciutadana, impulsada per Fabian Mohedano, reconeguda per la Generalitat de Catalunya i formada per intel·lectuals dels àmbits més diversos, va reivindicar que Catalunya ha de guanyar les dues hores que té de desfasament respecte de la resta de països d’Europa, i que implica que criatures, joves i adults vagin a dormir tard i tinguin poc temps lliure, amb les conseqüències que aquests dos factors impliquen.

Si el 2014 va ser l’any de la fonamentació, durant el qual la iniciativa es va armar d’arguments i d’estudis científics que reblaven la seva demanda, el 2015 és el de la difusió i sensibilització, perquè el 13 de setembre del 2016 comenci una nova etapa amb uns horaris com els de tots els europeus. “La societat està preparada per viure millor, per tenir més temps lliure”, diu Mohedano, però a la pràctica hi ha cinc actors en els quals cal incidir: món laboral, comunitat educativa, comerç, administració i cultura i oci.

MÓN EMPRESARIAL

MÓN EMPRESARIALA les empreses, generalment, l’horari laboral s’allarga des de les vuit o les nou del matí fins a les cinc o les sis de la tarda, amb una hora de descans per dinar. A Estrella Damm, des de l’octubre del 2014 els horaris són flexibles. Als matins el marge per entrar va de les vuit a les deu, i a la tarda el marge per sortir va de les cinc a les vuit.

El fet és que cada treballador es gestiona el temps, en horaris diaris que ell mateix decideix cada dia quins són, per poder conciliar la vida laboral amb la familiar.

En l’àmbit de la petita i mitjana empresa, la realitat és una altra de molt diferent, com explica el gerent de l’Associació Catalana d’Executius, Directius i Empresaris de Catalunya (Acede), Paco Camarasa. “Falta molta conscienciació i divulgació perquè les empreses, i sobretot els treballadors, entenguin que, per exemple, poden dinar en 20 minuts en comptes de dues hores per plegar abans a la tarda”.

També és veritat que les empreses que Camarasa representa i ha consultat li han afirmat que “desitjarien una reforma horària perquè voldrien ser més europees, però que topen amb una realitat molt diferent”. Per això Camarasa insisteixi que cal divulgació i també formació perquè empreses i treballadors entenguin que es pot ser productiu o més productiu amb una altra manera d’organitzar-se el temps.

En un altre àmbit laboral, el de la comunicació, Albert Puig, director general de l’agència de comunicació Intermèdia, explica que actualment l’empresa ja treballa en la gestió pròpia dels horaris per part dels treballadors. Acaben de posar en marxa la flexibilitat horària. “El món de la comunicació té uns horaris molt complicats, perquè sovint als vespres i a les nits encara dura la feina”, diu Puig. Ell, com a director general, fa gestió de crisi, i aquesta tasca encara l’obliga a estar més connectat: “Però amb el mòbil i l’ordinador puc fer-ho al sofà de casa, un dels avantatges que tenim”.

Els seus fills, el Joan (15 anys) i el Ferran (13), expliquen com saben de seguida que al pare no el poden molestar quan és a casa. “Rep trucades de telèfon que li canvien la cara, i que el fan aixecar de seguida d’on és per dirigir-se a un espai on pugui estar sol; llavors sabem que no el podem molestar”. Tots dos opinen que, malgrat que el telèfon i l’ordinador faciliten la feina al pare perquè pugui estar més a casa amb ells, el veuen poc. Tant el Ferran com el Joan asseguren que els encantaria veure més hores el seu pare: “Per dinar, per exemple, cada dia estaria molt bé, però també està bé perquè dinem amb la mare”.

Un altre exemple familiar és el del mateix Fabian Mohedano, l’impulsor de la inciativa per a la reforma horària. Tant ell com la seva parella, la Sònia, han adaptat -o ho intenten- la seva vida als horaris dels seus fills, la Sofia i l’Odon, de 3 i 2 anys. La veritat és que ho han pogut fer gràcies al tipus de feina de tots dos: el Fabian és autònom i la Sònia és treballadora pública. “Tot i això, el dia que sopem tots quatre junts a les vuit ens sentim uns herois”, diu en Fabian. A les 20.30 h, màxim les 21 h, els petits de la casa ja dormen.

La cursa per quadrar totes les hores del dia comença al matí, quan el Fabian porta les criatures a l’escola. La Sònia els recull a la tarda, perquè fa horari intensiu. “Molts dies no dina, perquè plega a les 15.30 h i mentre arriba a casa i es prepara per anar a buscar els petits no li queda temps”. Així que el gran àpat del dia de la Sònia és l’esmorzar. I encara una altra apreciació: “Està ben vist que un pare arribi tard a la feina, però no que plegui abans per anar a buscar els fills a l’escola”, opina el Fabian. No ho diu perquè a ell li passi personalment, perquè ell és autònom: “Jo adapto l’organització a la vida dels meus fills”.

A l’ESCOLA

A l’ESCOLAA la comunitat educativa, el sociòleg Salvador Cardús sosté que els resultats acadèmics escolars de secundària, “que tan poc ens satisfan”, segur que també s’expliquen pels horaris que fan els adolescents. “La concentració horària que fa que els adolescents pleguin a les 15 h sense dinar, a part dels perjudicis per a la salut, comporta que la resta del dia vagi malament”. Perquè pleguen de dinar tard, molt tard, difícilment es posen a estudiar després de dinar, i entre les activitats extraescolars i el sopar tot s’acaba endarrerint i els joves se’n van a dormir molt tard. “És un desordre d’horari”, diu Cardús.

Una nova fórmula seria plegar a les 16.30 h havent fet una pausa per dinar entre les 12 h i les 13 h. I el mateix esquema és el que es proposa també per a primària. “Hi ha països a Europa que fins i tot tenen dues línies amb dues propostes horàries, perquè sí que hi pot haver circumstàncies en què la concentració horària als instituts sigui beneficiosa, però si pensem en la salut dels joves i en què els comporta després a la tarda, no té sentit”.

A la Facultat de Ciències Polítiques de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el sociòleg, quan era degà, va proposar que alumnes i professorat fessin un horari de 9 a 17 h, i que aquestes hores incloguessin el temps d’estudi i el dels treballs dels estudiants. “La fórmula em semblava coherent per aconseguir un temps de qualitat en els estudis”. Per raons diverses, però, Cardús no va convèncer que la seva proposta de reforma horària fos convenient, i el projecte no va ser possible.

COMERÇ I OCI

COMERÇ I OCIEn l’àmbit del comerç, la cultura i l’oci, els horaris actuals estan pensats per a les llargues jornades dels treballadors. “El prime time televisiu és de les 21 h fins a mitjanit, per tant, la mateixa televisió programa tard perquè sap que abans ningú no la miraria”, explica Sara Berbel, autora dels dos llibres acabats de publicar per la plataforma Iniciativa per la Reforma Horària amb el títol Catalunya versus Europa: quins horaris tenim i Una dècada de polítiques de temps a Catalunya, que aporten estudis i arguments a favor dels nous horaris que la iniciativa social proposa.

ADMINISTRACIÓ

ADMINISTRACIÓEn l’àmbit de l’administració, la proposta és que l’horari fos d’entre les vuit i les nou fins a quarts d’una o la una, quan hi hauria una pausa per dinar, i després, continuar en una forquilla que anés de 13 h a 15 h. “També es podria plantejar reduir l’horari de dinar, com es fa sovint a la resta d’Europa, a tres quarts d’hora, o fins i tot que quedés en mitja hora, sempre voluntàriament”, diu Berbel.

En definitiva, els membres de la Iniciativa opinen que s’està fent “un combat contra la ignorància”. El repte és recuperar uns horaris que a l’Estat ja es feien fa 60 anys. I si s’ha aconseguit superar obstacles que semblaven inabastables amb la llei del tabac, ¿per què no amb els horaris?

stats