PALOMA ARENÓS

L’aventura de viatjar amb nadons

Cal buscar l’equilibri entre les necessitats dels pares i les del nadó, que, per descomptat, són prioritàries a l’hora de fer recorreguts en cotxe, avió o vaixell

La millor manera de no estressar-se davant unes vacances amb un nadó és fer una bona planificació prèvia / FOTOS: GETTY Zoom

Les vacances estivals, per més senzilles que siguin, solen ser una aventura. Si, a més, es fan amb nadons i inclouen viatges de llarg recorregut (amb cotxe, avió o vaixell), es poden convertir en una petita/gran odissea. Ser pares canvia la vida d’una manera evident, però això no vol dir que s’hagi de renunciar al plaer de viatjar, sempre que es prenguin les mesures necessàries per facilitar la vida tant a menuts com a grans.

Segons l’Associació Mundial d’Educadors Infantils (AMEI), els infants poden començar a fer viatges curts a partir dels tres o quatre mesos. A la carretera, la seguretat i l’atenció a les cures del nadó són dos aspectes bàsics perquè els desplaçaments a la platja o la muntanya siguin exitosos. L’AMEI aconsella que la durada dels primers desplaçaments no sigui excessiva. A mesura que vagin passant els mesos i l’infant s’habituï a la carretera, els trajectes poden allargar-se progressivament. En viatges llargs, és recomanable fer parades cada 200 quilòmetres com a màxim per estirar les cames, prendre una mica de líquid i jugar amb el nen. Si tots dos pares condueixen, val la pena alternar-se en el volant, i així el conductor manté més l’atenció, no es distreu i cap dels dos arriba a cansar-se.

En viatges llargs, és recomanable fer parades cada 200 quilòmetres com a màxim per estirar les cames, prendre una mica de líquid i jugar amb el nen

Un infant mai ha de viatjar en un vehicle que no disposi dels mecanismes de subjecció homologats. Fins als 2 anys (o fins que arribin al màxim pes o estatura permès pel fabricant del seient) totes les criatures han de viatjar en un seient de seguretat mirant cap enrere. Un cop el nen hagi superat els límits de pes o estatura, haurà de viatjar en un seient de seguretat mirant cap endavant. Sempre cal comprovar les recomanacions actuals sobre com instal·lar i utilitzar correctament els seients de cotxe per a nens, per si la legislació ha canviat.

Encara que els pares tinguin la temptació de portar la criatura a la falda, està demostrat que, a una velocitat superior a cinquanta quilòmetres per hora, un adult és incapaç de subjectar el nen en cas d’una frenada sobtada. Per això l’infant sempre ha de viatjar amb dispositius de seguretat adequats a la seva edat i pes. Cal anar adaptant la cadira al creixement del nen i, en cas que rebi un cop brusc, s’ha de comprovar minuciosament que no s’hagi deteriorat.

BUSCAR L’EQUILIBRI

Max López i Susagna Galindo, pares de dos nens, són els creadors de la web www.familiasenruta.com, des d’on expliquen les seves experiències viatjant en família pel món i faciliten consells pràctics. A l’hora de planificar viatges amb nadons, aquests bloguers experts argumenten: “Cal buscar l’equilibri entre les necessitats dels pares i les del nadó, que, per descomptat, són prioritàries. Podem esperar que un bebè s’adapti al nostre ritme de vida, però hem de ser conscients que certes visites i viatges a llocs com algunes atraccions turístiques, museus o ciutats no els interessen per a res, perquè no són conscients de què veuen i no els aporta res”. Per tant, subratllen: “Com a pares ja sabem que ens posem com ens posem si el nostre fill ho passa malament, i si ell no està bé nosaltres tampoc ho estarem”.

Aquests pares viatgers recomanen les teles, motxilles ergonòmiques i fulards per portar els nadons. “N’hi ha de molts tipus per a cada pes i nivell de desenvolupament. Els portabebès són còmodes i ens permeten estalviar-nos els cotxets i salvar desnivells i escales tenint sempre les mans lliures i amb la tranquil·litat que el nostre fill està còmode i protegit amb nosaltres”. També troben avantatges a la lactància materna: “Cada dia que passa es descobreix alguna nova propietat beneficiosa de la llet materna per als nostres fills. Quan viatgem, la mare proporciona un aliment nutritiu, relaxant i sempre a punt, que ens permetrà portar un equip de menjar preparat força reduït”. El consell més preuat, però, és un “adeu a les presses!”. “Plantegeu-vos un viatge tranquil i sense presses, perquè els nadons necessiten més atenció, tenen el seu propi ritme i els hem de poder proporcionar un espai segur i natural. Viatjar amb ells és la millor excusa per descobrir els plaers viatgers de l’'slow travel'”, conclouen.

A L’AVIÓ

L’Associació Americana de Pediatria (AAP) recomana als pares que per viatjar en avió amb criatures s’organitzin bé i que disposin de “temps de sobra perquè la família passi per la seguretat de l’aeroport”. I afegeixen: “Hem de procurar que els nens es vesteixin amb sabates i capes exteriors de roba fàcils de treure per facilitar el control de seguretat”. Els cotxets infantils es poden passar per la seguretat de l’aeroport i per la porta d’embarcament. Des de l’assocació suggereixen que, perquè els infants no es neguitegin, abans d’anar a l’aeroport els pares expliquin als fills -sobretot si tenen a partir de dos anys i mig o 3- que les bosses (amb els ninos i les joguines preferides) passaran per la màquina de rajos X, sortiran per l’altra banda i les recuperaran. També és important que els nens no facin bromes, com ara dir: “Tinc una bomba a la bossa”. Les amenaces fetes en broma (fins i tot les d’un nen) poden endarrerir tota la família i suposar multes en països amb lleis molt estrictes, com els Estats Units.

Tot i que es permet que els nens de menys de 2 anys puguin viatjar asseguts a la falda d’un adult, l’AAP recomana a les famílies que “explorin diferents opcions per garantir que cada nen tingui el seu propi seient”. Per fer disminuir el mal d’orella durant el descens, és convenient donar el pit a l’infant o fer que xucli el biberó o un xumet. Els nens més grans poden mastegar xiclets o beure líquids amb una palleta. “Cal consultar el pediatre abans de volar amb un nadó o amb un nen petit que tingui problemes de cor o de pulmó crònics o que mostri símptomes a les vies respiratòries. I també cal consultar-lo si el vol és dues setmanes després d’haver tingut un episodi d’infecció d’oïda o cirurgia de l’oïda”.

Tant si es viatja en cotxe (on el DVD salva molts trajectes) com si es fa en vaixell o avió val la pena portar una bossa amb les joguines preferides de la canalla per mantenir el fill entretingut i proposar-li jocs adaptats a la seva edat i a l’espai del viatge.