Junts o separats per nivell?

Un de cada tres instituts catalans separa els alumnes per nivell. És, doncs, una pràctica força estesa a Catalunya, tot i que hi ha moltes veus de l’àmbit de l’educació que la qüestionen. Quin és l’objectiu de separar els alumnes per nivells? ¿És una bona solució per atendre els que tenen més dificultats d’aprenentatge? I per potenciar l’excel·lència, és una bona estratègia? ¿Els resultats són realment més positius?

Ricard Aymerich, mestre i psicòleg, explica que la idea de distribuir els alumnes per nivell, sobretot a les àrees instrumentals (matemàtiques i llengües), respon a l’intent de reduir la complexitat dels grups classe. A nivell organitzatiu, de cara al professor, es redueixen les dificultats per atendre la diversitat, però aquesta pràctica “no es mostra com una bona solució per a l’assoliment dels aprenentatges”, assegura. De fet, no s’ha demostrat que els resultats globals siguin millors i, per als que van al nivell més baix, l’experiència no és gens positiva.

Aymerich és membre de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya i és un dels tres autors de l’estudi 'Junts a l’aula? Present i futur del model d’educació comprensiva a Catalunya', de la Fundació Jaume Bofill, en què s’assenyala la mala aplicació del model d’escola integradora com una de les principals causes del fracàs escolar.

DIVERSITAT QUE ENRIQUEIX

Com Aymerich, Guillermo Bautista, professor dels estudis de psicologia i ciències de l’educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), també està molt més d’acord amb “una gestió de la diversitat amb grups heterogenis”, és a dir, amb diversitat de nivells, i aposta per tenir una visió més àmplia de l’educació i aplicar un model en què els processos d’aprenentatge no estiguin vinculats a metodologies tradicionals més unidireccionals sinó a processos més col·laboratius. Per exemple, un treball per projectes en què nens i nenes de diferents edats treballin conjuntament matemàtiques, socials i llengües amb tres professors a la vegada.

No només no hi ha proves concloents que la segregació millori els resultats acadèmics, sinó que, a més, fa trontollar la cohesió i els principis de l’escola inclusiva. “En la separació per nivell -diu Aymerich- s’oblida que hi ha una interacció positiva en l’aprenentatge entre iguals precisament quan es dona la diversitat de nivells i, fins i tot, d’edats”. Bautista recorda que “en un context normal les persones interactuem amb altres persones que tenen diferents tipus de capacitats o d’intel·ligències i en aquest procés tothom pot aportar i enriquir-se”.

POTENCIAR L’EXCEL·LÈNCIA

Carme Torrus és coordinadora d’ESO de Freta, un centre concertat de secundària de Mataró, en què separen els alumnes per nivell. “L’objectiu principal és atendre millor la diversitat, sobretot per poder treballar la diversitat per dalt i potenciar l’excel·lència, alhora que atenem la diversitat per baix”, assegura Torrus. Freta és un centre de dues línies que va de primer d’ESO a segon de batxillerat. Tenen, doncs, 60 alumnes per curs, però en comptes d’organitzar-los en dos grups els divideixen en tres: A, B i C. L’A correspon als que consideren que tenen més capacitats i el C als que tenen més dificultats d’aprenentatge. No tots els grups tenen el mateix nombre d’alumnes. Precisament l’A, amb uns 25 nanos, “és el grup més massificat perquè la competitivitat fa que tots vulguin anar a aquest nivell” i, en canvi, el C només té 12 alumnes, la qual cosa permet “més reforç”.

Els grups són flexibles, és a dir, si un estudiant evoluciona es planteja canviar-lo de grup. Si es dona el cas, la qüestió es parla amb l’alumne i amb la seva família, que hi poden dir la seva, però qui té l’última paraula és el claustre. Torrus explica que al final del primer trimestre de 1r d’ESO és quan es produeixen més canvis de nivell. Com que no coneixen els alumnes nous, per poder fer els grups quan els estudiants s’han matriculat al centre per primera vegada, la psicòloga va escola per escola a reunir-se amb els tutors que tenen a 6è de primària i els fa un informe. És a partir d’aquest informe i dels resultats de les competències bàsiques que el claustre decideix la distribució dels grups.

APRENENTATGE PERSONALITZAT

Torrus considera que és positiu “que hi hagi moviments, perquè d’aquesta manera els alumnes saben que si treballen poden rebre un premi, una recompensa, i, en canvi, si són dels que els costa més, poden tenir una dedicació més personalitzada, un reforç per part de l’escola”. A Freta apliquen la distribució per nivell a totes les matèries. Tot i que van començar com la majoria de centres, només amb les instrumentals, com que estan satisfets amb els resultats van decidir generalitzar-ho. D’aquesta manera, els alumnes no han d’anar canviant constantment d’aula i poden generar més caliu de grup classe.

A Freta representa que tots alumnes fan els mateixos continguts però a diferents ritmes. Aquest sistema, aclareix la coordinadora del centre mataroní, et permet fer una tria d’activitats que probablement no es podrien fer si els alumnes no estiguessin distribuïts per nivells: “N’hi ha que amb una sola explicació en tenen prou i de seguida et pots posar a fer activitats. En canvi, si el grup és més heterogeni, potser t’has d’aturar més a resoldre dubtes o tornar-ho explicar i no pots anar tant per feina”. Al final l’examen és igual per a tots i els exigeixen les competències bàsiques.

Per a Bautista, “la personalització de l’aprenentatge no consisteix a proposar problemes més difícils als que treuen més bones notes en matemàtiques per no posar-los un topall per sobre”. I afegeix: “Aquesta és una visió molt restrictiva de l’educació que té a veure amb el fet que l’escola s’ocupa només d’un tipus de competències relacionades amb les matèries instrumentals”. I es pregunta: què passa amb les competències que tenen a veure amb les emocions, el lideratge, l’argumentació o el respecte als altres? Per això Bautista reivindica que les competències bàsiques van molt més enllà del que seria aprendre matemàtiques, no fer faltes d’ortografia o treure un 10 en coneixement del medi.

Etiquetes i estigmes

Carme Torrus és conscient que separar els alumnes per nivell, com fan a Freta, és una pràctica que genera moltes reticències i que la primera reacció de tothom és posar-la en dubte, perquè “creuen que se segrega”. Fins i tot al principi genera recels entre els pares, però assegura que “els resultats de l’escola són molt bons i acaba l’ESO gairebé tothom”. Ricard Aymerich i Guillermo Bautista són contraris a la segregació. “Quan agrupes per nivell o per edats la diferència és viscuda amb connotacions negatives i els nanos que van al nivell més baix senten que els posen una etiqueta”, assegura Aymerich, que considera que les expectatives que els professors són capaços de transmetre als alumnes tenen molt a veure amb la motivació de l’estudiant. Per a Bautista, ajuntar els nanos que tenen més dificultats és “estigmatitzar-los i donar-los poques esperances que ells també poden tenir èxit encara que sigui per un altre camí”. Sigui com sigui, Torrus és del parer que assumir la realitat és el primer pas per tirar endavant i que no es pot superar un problema si no l’assumeixes.