Escola 13/02/2016

Com s’atén la diversitat a l’aula?

Visitem l’IES Baix Montseny, que el 2011 va guanyar el premi Catalunya d’Educació per l’atenció a la diversitat.

Trinitat Gilbert
5 min
Com s’atén la diversitat a l’aula?   Què és la diversitat?

Atendre la diversitat en una aula és com fer un vestit a mida. La comparació és d’Helena Gefaell, coordinadora pedagògica de l’institut Baix Montseny de Sant Celoni, i de Laura Ballús, cap d’estudis. El vestit es fa cada curs per als alumnes inscrits, “i és molt complicat” de confeccionar, però la premissa és que “els professors ens adaptem a la tipologia dels alumnes, i no al revés”.

Per entendre la teoria, la pràctica. L’Institut Baix Montseny ha impulsat diversos projectes per atendre els alumnes amb dificultats d’aprenentatge, amb comportament disruptiu a l’aula o amb perfil adreçat a l’àmbit laboral. Un dels projectes és l’aula oberta, que va néixer de manera pionera el curs 1997-98 i que atén alumnes de 3r i 4t d’ESO “amb un perfil adreçat al món del treball o als cicles formatius”. Dit d’una altra manera, són alumnes que no poden seguir el ritme d’una aula acadèmica de l’ESO típica amb horaris de 8 a 14 h (per diferents motius) i als quals se’ls adapta el currículum escolar per no excloure’ls del sistema. El projecte d’aula oberta, que s’anomena Ametista, comporta que els alumnes adherits facin un terç del seu horari en una empresa de Sant Celoni, un terç en una aula de diversificació curricular i un terç a l’aula ordinària. “Són un màxim de 12 alumnes atesos per pocs professors, perquè tinguin uns referents ben clars”, explica l’Helena.

ACCIÓ PERSONALITZADA

ACCIÓ PERSONALITZADAUn altre projecte és Projecte Acció, adreçat també a alumnes de 3r i 4t que tenen dificultats importants d’aprenentatge. “Aquests alumnes tenen possibilitats d’assolir els objectius de l’ESO en un grup reduït i amb uns quants professors que els coneguin i els puguin ajudar a superar les seves mancances”.

Un tercer vestit a mida va ser l’Aula Vida, nom de la classe que va acollir els alumnes amb comportaments disruptius, “liderat per dos professors que combinaven classes més convencionals amb tasques de manteniment de l’institut, cultivar l’hort del centre i altres feines més manuals”. Dit amb altres paraules, a l’Aula Vida els “feien sentir útils perquè recuperessin l’autoestima, que, en molts d’aquests alumnes, era molt baixa”. Actualment l’Aula Vida ja no està en marxa.

Un altre projecte, acabat d’estrenar aquest curs, és la Unitat de Suport d’Educació Especial, en la qual hi ha alumnes de 1r d’ESO amb trastorns de l’espectre autista. “Els alumnes estan assignats en dos grups classe i fan la meitat d’hores amb el grup ordinari, i l’altra meitat, a la seva aula”, explica la cap d’estudis, Laura Ballús.

La idea de la USEE és l’atenció individualitzada i alhora la integració en un grup classe amb companys del seu mateix curs. Els companys del grup ordinari també “aprenen a relacionar-se i a tractar persones amb necessitats especials”, continua Ballús. “Sabem que per als alumnes de 1r el canvi és difícil perquè han estat molts anys a la mateixa escola, amb un mestre que està amb ells la major part del dia i, en alguns casos, amb pocs alumnes a l’aula, i es trobaven amb un centre nou amb molts alumnes i classes que sovint tenien una mitjana de 30 alumnes”. L’equip docent s’encarrega d’acompanyar els aprenentatges de tots plegats.

Un vestit més. Al Baix Montseny fa tres cursos que van impulsar un nou projecte a 1r i 2n d’ESO que acaben de batejar amb el nom de Ponts. “Ens preocupa la transició de l’escola primària a l’institut -diu Ballús-. Sabem que per als alumnes de 1r el canvi és difícil perquè passen de classes de pocs alumnes a un institut de 600 alumnes”.

D’aquí el projecte Ponts, que pretén acollir l’alumnat de 1r d’ESO. “Per definir el projecte, vam fixar-nos en les coses que funcionaven en els diferents projectes que ja teníem feia anys (Ametista, Projecte Acció, Aula Vida): grups reduïts, important acció tutorial amb un professor referent que els té moltes hores i diversificació del currículum en diferents franges d’aprenentatge”, diuen Gefaell i Ballús.

Així doncs, a la pràctica, vol dir que dels tres grups oficials de 1r d’ESO en fan “cinc amb una mitjana màxima de 18-19 alumnes i un tutor que té els seus alumnes entre 8 i 14 hores a la setmana”. Què hi fan principalment? “Prioritzem la resolució de conflictes i potenciem les dinàmiques de grup des de la primera setmana d’arribada a l’institut”.

Tres anys després del projecte, professors i direcció sostenen que hi hagut una reducció de la conflictivitat a 1r i 2n d’ESO. “Abans vèiem que els alumnes es perdien molt ràpidament quan es trobaven en un centre gran i amb tants professors; els conflictes eren constants, l’aprenentatge poc significatiu i el professorat sovint se sentia impotent”.

CANVI DE CONCEPTE

CANVI DE CONCEPTE

Mentrestant, a l’IES Badia del Vallès, el coordinador pedagògic, Toni Soler, explica com l’exemple de l’institut del Baix Montseny els ha servit per replantejar-se l’atenció a la diversitat. En una visita que hi van fer, van veure que “ells havien implantat el treball per projectes i els treballs personals. El més important va ser veure fins a quin punt aquests canvis van fer millorar l’ambient a l’institut”.

Després de cursos d’implantar aquesta manera de treballar, el coordinador de l’IES Badia del Vallès assegura que l’atenció a la diversitat no és una utopia. Malgrat això, reconeix que “el treball per projectes i els treballs personals són un pas endavant, però no la solució perfecta. El cas ideal seria un altre, però per fer-ho, caldria reinventar l’educació”. De totes maneres, afegeix, “el que hem obtingut treballant d’aquesta manera ha sigut, sobretot, la millora del clima i l’ambient de treball. Els alumnes s’ho passen bé fent els projectes i els treballs personals. Per tant, el temps passa més ràpidament, aprenen molt més i ja no tenen tanta necessitat de sortir cridant i corrent quan toca pati o s’acaben les classes”.

QUÈ ÉS LA DIVERSITAT?

Segons Ignasi Puigdellívol, del Departament de Didàctica i Organització Educativa de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona (UB)

“La diversitat és una característica de les societats actuals, i no només perquè les persones siguem diferents sinó perquè també ho són les maneres de pensar, d’entendre les relacions i l’autoritat i fins i tot els valors ho són”.

“Com més diversitat hi ha en qualsevol entorn, més important és el diàleg que permet acordar les fites comunes i les normes per arribar-hi”.

“Des del meu punt de vista, l’eina més important per atendre un grup tan divers no és la individualització (en el sentit de pensar en programes diferenciats per a cada alumne) sinó una bona gestió del grup: sempre hi ha un comú denominador on es pot implicar tothom, encara que cadascú al seu nivell. Si som capaços de generar un ambient de solidaritat, on grups heterogenis d’alumnes puguin compartir activitats i ajudar-se mútuament estarem aprofitant el primer recurs de la inclusió, que són els mateixos alumnes”.

“També hem d’anar tendint a trencar amb l’estructura d’un mestre per a cada grup d’alumnes, i fer que hi hagi més mestres atenent un mateix grup, encara que sigui més nombrós”.

“La individualització (més en el sentit de personalització) sí que serà necessària per donar resposta a les necessitats d’un alumne que s’allunyi molt de les del seu grup classe, cosa que avui es preveu a través del que són els Plans Individualitzats”.

stats